Diferència entre les revisions de "Monasteri de Santa María del Parral"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'Sant Francisco' a 'San Francisco')
 
Llínea 5: Llínea 5:
 
El Monasteri del Parral es troba a extramurs de la ciutat junt a l'iglésia de la Vera Cruz i molt propenc al convent de Sant Joan de la Creu i a l'antiga fàbrica o casa de la moneda, en la vora dreta del [[riu Eresma]] en el parage conegut com "La alameda". Manté l'us per al que va ser creat pertanyent des del seu orige a l'actualitat als monges de clausura de l'Orde de Sant Jerónim.
 
El Monasteri del Parral es troba a extramurs de la ciutat junt a l'iglésia de la Vera Cruz i molt propenc al convent de Sant Joan de la Creu i a l'antiga fàbrica o casa de la moneda, en la vora dreta del [[riu Eresma]] en el parage conegut com "La alameda". Manté l'us per al que va ser creat pertanyent des del seu orige a l'actualitat als monges de clausura de l'Orde de Sant Jerónim.
  
Els diferents edificis que componen el conjunt monacal estan distribuïts entorn a varis claustres d'estils [[gòtic]], [[Mudéixar|mudéixar]] i plateresc. El va manar construir el rei [[Enrique IV de Castella]] en l'any [[1447]]. El monasteri de Santa María del Parral, junt en el convent de dominicos de Santa Creu i en el convent franciscà de Sant Francisco, del que resta el claustre, conforma la trilogia de l'arquitectura de primera calitat de la Segòvia del [[sigle XV]].
+
Els diferents edificis que componen el conjunt monacal estan distribuïts entorn a varis claustres d'estils [[gòtic]], [[Mudéixar|mudéixar]] i plateresc. El va manar construir el rei [[Enrique IV de Castella]] en l'any [[1447]]. El monasteri de Santa María del Parral, junt en el convent de dominicos de Santa Creu i en el convent franciscà de San Francisco, del que resta el claustre, conforma la trilogia de l'arquitectura de primera calitat de la Segòvia del [[sigle XV]].
  
 
En el seu interior destaca el retaule major de l'iglésia, realisat en el [[sigle XVI]], obra de Juan Rodríguez i d'un conjunt d'escultors abulenses d'estil renaixentiste. El nom es deu a que en ell es venera a la Verge del Parral, escultura romànica procedent d'un temple anterior.
 
En el seu interior destaca el retaule major de l'iglésia, realisat en el [[sigle XVI]], obra de Juan Rodríguez i d'un conjunt d'escultors abulenses d'estil renaixentiste. El nom es deu a que en ell es venera a la Verge del Parral, escultura romànica procedent d'un temple anterior.

Última revisió del 18:10 23 ago 2023

Monasteri de El Parral

El Monasteri de Santa María del Parral dels monges jerónimos, és un monasteri, ubicat en la ciutat de Segòvia, encara actiu actualment, en vida religiosa de clausura, sent els últims monges en tota Espanya de l'orde de Sant Jerónim.

El Monasteri del Parral es troba a extramurs de la ciutat junt a l'iglésia de la Vera Cruz i molt propenc al convent de Sant Joan de la Creu i a l'antiga fàbrica o casa de la moneda, en la vora dreta del riu Eresma en el parage conegut com "La alameda". Manté l'us per al que va ser creat pertanyent des del seu orige a l'actualitat als monges de clausura de l'Orde de Sant Jerónim.

Els diferents edificis que componen el conjunt monacal estan distribuïts entorn a varis claustres d'estils gòtic, mudéixar i plateresc. El va manar construir el rei Enrique IV de Castella en l'any 1447. El monasteri de Santa María del Parral, junt en el convent de dominicos de Santa Creu i en el convent franciscà de San Francisco, del que resta el claustre, conforma la trilogia de l'arquitectura de primera calitat de la Segòvia del sigle XV.

En el seu interior destaca el retaule major de l'iglésia, realisat en el sigle XVI, obra de Juan Rodríguez i d'un conjunt d'escultors abulenses d'estil renaixentiste. El nom es deu a que en ell es venera a la Verge del Parral, escultura romànica procedent d'un temple anterior.

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Bosarte, Isidoro, (1804) pp.55-60 i 355. Viaje Artístico a varios pueblos de España, Madrid, 1804
  • Orduña Viguera, Emilio (1930) pp. 128-130. Arte Español: La Talla Ornamental en Madera Compañía Ibero-Americana de Publicaciones SA. Madrid, 1930