Diferència entre les revisions de "Idioma neerlandés"
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 35: | Llínea 35: | ||
* [[França]] | * [[França]] | ||
{{Llengües de França}} | {{Llengües de França}} | ||
− | + | {{Llengües germàniques}} | |
[[Categoria:Llingüística]] | [[Categoria:Llingüística]] |
Revisió de 17:58 7 oct 2009
Neerlandés Nederlands | |
Pronunciació: | AFI: |
Atres denominacions: | |
Parlat en: | Països Baixos, Bèlgica, Antilles, Surinam, Alemanya i França. |
Regió: | |
Parlants:
|
38 millons
|
Rànquing: | No està entre els 100 primers |
Família: | Indoeuropea Germànic |
estatus oficial | |
Llengua oficial de: | Països Baixos, Antilles Neerlandeses, Aruba, Surinam, Bèlgica i la UE |
Regulat per: | Nederlandse Taalunie |
còdics de la llengua | |
ISO 639-1 | nl |
ISO 639-2 | dut/nld |
ISO/FDIS 639-3 | nld |
SIL | |
vore també: llengua |
El neerlandés perteneix a la família germànica del indoeuropeu. Forma part del grup germànic occidental, relacionà en el baix alemà. És la llengua materna d'uns vint i dos millons quincents mil (22.500.000) persones en el món.
- És la llengua oficial en el Regne dels Països Baixos, en Bèlgica (concretament en les regions de Flandes i Bruseles) i en Surinam. Per extensió és també una de les llengües oficials de la UE i de la Unió de les Nacions Suramericanes.
- Sense ser oficial es parlat també com a llengua materna en la regió del baix Rin de Alemanya i en el nort de França (uns xixanta mil parlants). Degut a la colonisació i la emigració es parla també en Canadà (uns cent vint i nou mil), en EEUU, en Nova Zelanda (uns vint i nou mil) i en algunes parts d'Indonèsia, a on solia ser la llengua utilisà en la administració pública colonial neerlandesa.
Veja's també
Llengües de França |
---|
Francés · Occità · Vasc · Bretó · Franco-Provençal · Català · Alemà · Neerlandés |
Llengües germàniques |
---|
Anglés · Alemà · Frisó · Noruec · Suec · Danés · Baix Alemà · Alemànic · Austro-bàvar · Feroés · Escocés · Islandés · Neerlandés · Afrikaans · Yidis |