Diferència entre les revisions de "Mare de Deu de la Cova Santa"
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[File:CSanta06 Altura.JPG|thumb|Santuari de la Cova Santa ( Altura)]] | + | [[File:CSanta06 Altura.JPG|thumb|Santuari de la Cova Santa ( [[Altura]])]] |
La '''Mare de Deu de la Cova Santa''' és la patrona de la [[Diòcesis de Sogorp-Castelló]]. | La '''Mare de Deu de la Cova Santa''' és la patrona de la [[Diòcesis de Sogorp-Castelló]]. | ||
| − | El seu santuari és centre de | + | El seu santuari és centre de vàries pelegrinacions des dels pobles de la comarca. |
Estes pelegrinacions s'inicien l'últim [[dumenge]] d'[[abril]] en [[Altura]] continuant en [[Alcubles]], [[Teresa]], etc., fins arribar a la festa de la Mare de Deu de la Cova Santa el primer [[dissabte]] de [[setembre]] quan acodixen tots els pobles de la contornada. | Estes pelegrinacions s'inicien l'últim [[dumenge]] d'[[abril]] en [[Altura]] continuant en [[Alcubles]], [[Teresa]], etc., fins arribar a la festa de la Mare de Deu de la Cova Santa el primer [[dissabte]] de [[setembre]] quan acodixen tots els pobles de la contornada. | ||
| − | El Santuari de la Cova Santa se troba situat en els voltants del Montmayor. La cova, també coneguda com del ''Latonero'', té uns vint metros de fondària i fon utilisada com a refugi pels pastors. U d'ells degué deixar una image de la Mare de Deu, atribuïda a Fra [[Bonifaci Ferrer]], Prior General de la propera [[Cartoixa de Vall de Crist]] i germà del dominic [[Sant Vicent Ferrer]]. | + | El '''Santuari de la Cova Santa''' se troba situat en els voltants del Montmayor. La cova, també coneguda com del ''Latonero'', té uns vint metros de fondària i fon utilisada com a refugi pels pastors. U d'ells degué deixar una image de la Mare de Deu, atribuïda a Fra [[Bonifaci Ferrer]], Prior General de la propera [[Cartoixa de Vall de Crist]] i germà del dominic [[Sant Vicent Ferrer]]. |
Un sigle més tart a un atre pastor que passava la nit en la cova se li aparegué la Mare de Deu que l'indicà a on podia trobar l'image. L'image, d'uns vint centímetros d'alt i dèu d'ample, és un baixrelleu d'[[Algep|algep]] en el que es reproduïx l'image de la Verge Maria, vella en trage de viuda, que a pesar de l'humitat existent en l'alvenc, a penes s'ha deteriorat en els últims 600 anys. | Un sigle més tart a un atre pastor que passava la nit en la cova se li aparegué la Mare de Deu que l'indicà a on podia trobar l'image. L'image, d'uns vint centímetros d'alt i dèu d'ample, és un baixrelleu d'[[Algep|algep]] en el que es reproduïx l'image de la Verge Maria, vella en trage de viuda, que a pesar de l'humitat existent en l'alvenc, a penes s'ha deteriorat en els últims 600 anys. | ||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
En el fondo de l'alvenc existix una modesta capella dedicada a Nostra Senyora de la Cova Santa, capella construïda a finals del [[sigle XVII]] en grossos murs de selleria en la base i pinyonat en la resta. L'interior acull un retaule fet en marbre blanc i jaspi que mostra escenes associades a l'història de la Cova Santa. Representa en ell a Sant Joaquim i Santa Ana, portant de la mà a la Verge de chiqueta, tal com ho la va vore baixar Isabel Monserrate a la Cova i l'entrega d'una image per part de Fra Bonifaci Ferrer, artífex de l'image, a un pastor. | En el fondo de l'alvenc existix una modesta capella dedicada a Nostra Senyora de la Cova Santa, capella construïda a finals del [[sigle XVII]] en grossos murs de selleria en la base i pinyonat en la resta. L'interior acull un retaule fet en marbre blanc i jaspi que mostra escenes associades a l'història de la Cova Santa. Representa en ell a Sant Joaquim i Santa Ana, portant de la mà a la Verge de chiqueta, tal com ho la va vore baixar Isabel Monserrate a la Cova i l'entrega d'una image per part de Fra Bonifaci Ferrer, artífex de l'image, a un pastor. | ||
| − | Junt a la gruta, ya en l'exterior, existix una hostaleria la qual es remonta al [[sigle XVI]], allojament popular per a peregrins i lloc tradicional d'estiueig per a molt visitants. | + | Junt a la gruta, ya en l'exterior, existix una hostaleria la qual es remonta al [[sigle XVI]], allojament popular per a peregrins i lloc tradicional d'estiueig per a molt visitants. |
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | |||
| + | * [[Altura (Alt Palància)|Altura]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | |||
| + | * ''Altura. Villa histórica del Palancia'' (Castelló, turisme i gastronomia, nº 69, novembre 2016) Depòsit llegal: CS-262-2012 (Baix autorisació) | ||
==Bibliografia== | ==Bibliografia== | ||
| − | * | + | * Fontelles, Antoni i Lozano, Mª Angels. ''Text per a l'ensenyança de la Llengua Valenciana''. [[Grup d'Acció Valencianista]]. 1982. ISBN 84-85872-03-7 |
[[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]] | ||
Última revisió del 17:00 6 ago 2023
La Mare de Deu de la Cova Santa és la patrona de la Diòcesis de Sogorp-Castelló.
El seu santuari és centre de vàries pelegrinacions des dels pobles de la comarca.
Estes pelegrinacions s'inicien l'últim dumenge d'abril en Altura continuant en Alcubles, Teresa, etc., fins arribar a la festa de la Mare de Deu de la Cova Santa el primer dissabte de setembre quan acodixen tots els pobles de la contornada.
El Santuari de la Cova Santa se troba situat en els voltants del Montmayor. La cova, també coneguda com del Latonero, té uns vint metros de fondària i fon utilisada com a refugi pels pastors. U d'ells degué deixar una image de la Mare de Deu, atribuïda a Fra Bonifaci Ferrer, Prior General de la propera Cartoixa de Vall de Crist i germà del dominic Sant Vicent Ferrer.
Un sigle més tart a un atre pastor que passava la nit en la cova se li aparegué la Mare de Deu que l'indicà a on podia trobar l'image. L'image, d'uns vint centímetros d'alt i dèu d'ample, és un baixrelleu d'algep en el que es reproduïx l'image de la Verge Maria, vella en trage de viuda, que a pesar de l'humitat existent en l'alvenc, a penes s'ha deteriorat en els últims 600 anys.
En el fondo de l'alvenc existix una modesta capella dedicada a Nostra Senyora de la Cova Santa, capella construïda a finals del sigle XVII en grossos murs de selleria en la base i pinyonat en la resta. L'interior acull un retaule fet en marbre blanc i jaspi que mostra escenes associades a l'història de la Cova Santa. Representa en ell a Sant Joaquim i Santa Ana, portant de la mà a la Verge de chiqueta, tal com ho la va vore baixar Isabel Monserrate a la Cova i l'entrega d'una image per part de Fra Bonifaci Ferrer, artífex de l'image, a un pastor.
Junt a la gruta, ya en l'exterior, existix una hostaleria la qual es remonta al sigle XVI, allojament popular per a peregrins i lloc tradicional d'estiueig per a molt visitants.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Altura. Villa histórica del Palancia (Castelló, turisme i gastronomia, nº 69, novembre 2016) Depòsit llegal: CS-262-2012 (Baix autorisació)
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Fontelles, Antoni i Lozano, Mª Angels. Text per a l'ensenyança de la Llengua Valenciana. Grup d'Acció Valencianista. 1982. ISBN 84-85872-03-7