Diferència entre les revisions de "Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 65 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:MSJeroni.JPG|thumb|right|300px|<center>[[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]</center>]] |
| − | [[ | + | [[File:SantJeroniClaustreEscala06.jpg|thumb|300px|'''Claustre del monasteri''', eixemple de gòtic mudéixar valencià. Al fondo, l'escala d'estil gòtic flamíger]] |
| − | [[ | + | [[File:Cotalba sarcòfag.JPG|thumb|300px|'''Sarcòfec dels fills del Duc Alfons el Vell''', situat en la capella de la Verge de la Salut, eixemple de l'escultura funerària gòtica valenciana.]] |
| − | + | [[File:Monestir de sant Jeroni de Cotalba, jardí romàntic.jpg|thumb|300px|Jardines del monasteri]] | |
| − | + | [[File:Cotalba bassa per regar.JPG|thumb|300px|Bassa agrícola]] | |
| − | |||
| − | + | El '''Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba''', és un edifici conventual d'[[Art gòtic|estil gòtic]] i [[Renaiximent|renaixentiste]] construït entre els sigles [[Sigle XV|XV]] i [[Sigle XVIII|XVIII]] que està localisat en el terme municipal d'[[Alfauir]] i junt a [[Ròtova]], en la comarca de [[La Safor]], [[Comunitat Valenciana]]. Fundat pel Duc real de [[Gandia]] [[Alfons el Vell]] ([[1388]]), el monasteri va acollir la primera comunitat [[Sant Jeroni|jerònima]] del [[Regne de Valéncia]] i de l'antiga [[Corona d'Aragó]]. El monasteri fon declarat Bè d'Interés Cultural en l'any [[1995]]. | |
| − | |||
| − | + | == Descripció == | |
| + | El [[monasteri]] s'alça sobre el Tossalet de Cotalba en el terme d'[[Alfauir]]. Es tracta d'una de les construccions monàstiques més notables de la [[Comunitat Valenciana]], fet que es veu accentuat per la diversitat estilística del seu conjunt que, arrancant d'una primitiva estructura gòtica migeval es desenrolla fonamentalment des del [[sigle XVI]] al [[sigle XVIII|XVIII]]. | ||
| − | + | == Parts integrants == | |
| + | Es poden destacar dins de l'edifici quatre grups constructius en característiques homogénees: la [[torre de l'homenage]] o de les campanes, l'Iglésia, el [[claustre]] en les seues dos plantes i les dependències del monasteri pròpiament dites. | ||
| − | * | + | * La [[torre de l'homenage]] o de les campanes és el centre d'atenció de l'edifici que sobreïx pel seu volum i altura. |
| − | * El [[claustre]] en dos plantes. L'inferior és | + | * L'[[iglésia]] és un espai únic de [[planta basilical]] sense creuer en la tipologia tradicional i característica del [[gòtic]] valencià. S'ordena en quatre trams de volta coberts per arcs de creueria. Conta en un presbiteri rectangular en afegits barrocs i un cor elevat en volta estrelada. Les capelles laterals se situen entre els [[contrafort]]s interiors trobant-se sepultures en algunes d'elles. La portada, molt deteriorada, és molt senzilla i seguix l'esquema típic d'estructura ogival molurada. |
| + | |||
| + | * L'actual capella de la [[Mare de Deu de la Salut]] fon l'antiga [[Sala Capitular]] del monasteri. Adossat als seus murs es troba el [[sarcòfec]] en pedra tallada dels fills del [[Duc Alfons el Vell]]: Joan i Blanca. Este és un eixemple de l'escultura funerària gòtica valenciana. | ||
| + | |||
| + | * El [[claustre]] en dos plantes. L'inferior és considerat com un dels millors i més clars eixemples del [[gòtic]] [[mudéixar]] del [[Regne de Valéncia]] i es tracta d'un espai polícrom obert en nervadures. En l'àngul més pròxim a l'iglésia se situa una escala helicoidal quasi flamígera. La part superior del claustre té elements que ho situen en el [[sigle XVI]]: la coberta en nervadures migevals s'opon als arcs rebaixats de l'exterior. El molurat i la tipologia constructiva són de gust [[renaixentiste]]. | ||
* Les dependències monacals. L'interior del monasteri presenta a voltes uns recorreguts intrincats i tortuosos i presenta variades dependències. El monasteri té numeroses sales i salons en solució constructiva semblant, consistents en [[volta de canó]] en [[arc faixó|arcs faixons]] que repartixen el pes de la coberta. | * Les dependències monacals. L'interior del monasteri presenta a voltes uns recorreguts intrincats i tortuosos i presenta variades dependències. El monasteri té numeroses sales i salons en solució constructiva semblant, consistents en [[volta de canó]] en [[arc faixó|arcs faixons]] que repartixen el pes de la coberta. | ||
| − | El monasteri conta en numeroses dependències anexes per a l'explotació agrícola, algunes de les quals s'han habilitat com a embrió d'un museu etnològic. A ell arriba també un [[aqüeducte]] que conduïx l'aigua des de la font de la Finestra, a més de 5 quilómetros, en el terme d’[[Almiserà]]. | + | El monasteri conta en numeroses dependències anexes per a l'explotació agrícola, algunes de les quals s'han habilitat com a embrió d'un museu etnològic. A ell arriba també un [[aqüeducte]] que conduïx l'[[aigua]] des de la font de la Finestra, a més de 5 quilómetros, en el terme d’[[Almiserà]]. |
| + | |||
| + | Des de la [[desamortisació]] de Mendizàbal és propietat de la família [[Trénor]], a la qual se li deu la bona conservació del monasteri fins als nostres dies i la millor aportació de la qual ha segut el magnífic jardí d'estil romàntic de la part nort. | ||
| − | + | == Visites == | |
| + | Algunes dependències són privades pero es pot visitar la major part del monasteri: el [[claustre]], la sala capitular, l'iglésia, l'almàssera, la cuina, els jardins romàntics, etc, per a lo que convé consultar els [http://www.cotalba.es/cast/visitas.html horaris de visites] en el portal del monasteri. | ||
| − | + | == Vore també == | |
| + | * [[PR-100]] | ||
| + | * [[Ruta dels Monasteris de Valéncia]] | ||
| + | * [[Ruta dels Clàssics]] | ||
| + | * [[Alfons el Vell]] | ||
| + | * [[Pere March]] | ||
| + | * [[Ausias March]] | ||
| + | * [[Els Borja]] | ||
| − | == | + | == Referències == |
| − | * | + | * [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=138 Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià] |
| − | *[ | + | * Mateo Gómez, Isabel; López-Yarto Elizalde, Amelia; Prados García, José María (1999). Iberdrola, ed. El arte de la Orden Jerónima: historia y mecenazgo. ISBN 84-7490-552-4 |
| − | * | + | * Picó, Maria Josep «La ruta dels monestirs». Sàpiens [Barcelona], núm. 112, desembre 2011, p. 66-67. ISSN: 1695-2014. |
| + | * Valéncia Terra i Mar. Diputació de Valéncia, ed. (3 de diciembre de 2013). «La Ruta dels Clàssics» | ||
| − | == | + | == Bibliografia == |
| − | *[[ | + | * ''Est artícul incorpora [http://www.cult.gva.es/dgpa/Inmuebles/CriteriosBics.asp Text del BIC] incoat per la [http://www.cult.gva.es/ Conselleria de Cultura] de la Generalitat Valenciana'' |
| + | * Alonso López, Jesús Eduart (1988). Sant Jeroni de Cotalba: desintegració feudal i vida monàstica (sigles XVIII i XIX). Gandía: CSIC Alfons el Vell. ISBN 84-86927-00-5 | ||
| + | * Delicado Martínez, Francisco Javier; Ballester Hermán (2000). «El Monasterio de Cotalba (Gandía), una fundación Jerónima del Siglo XIV». Ars Longa (Universitat de Valéncia) (9-10): 73-86. ISSN 1130-7099. | ||
| + | * Mut Oltra, Fernando; Palmer Terrades, Vicente (1999). Fernando Mut, ed. Real Monasterio de San Jerónimo de Cotalba. Gandía. ISBN 84-605-9116-6 | ||
| + | * Zaragozá Catalán, Arturo. Generalitat Valenciana, ed. Memorias Olvidadas. Imágenes de la escultura gótica valenciana. Primer catálago de la exposición | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | *[ | + | {{Commonscat|Monastery of Sant Jeroni de Cotalba}} |
| − | *[http://www. | + | |
| + | * [https://www.cotalba.es/ Portal del Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba] | ||
| + | * [http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/Detalles_bics.asp?IdInmueble=313 Ficha Declaració BIC en la Direcció General de Patrimoni] | ||
[[Categoria:Monasteris de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Monasteris de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] | [[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] | ||
Última revisió del 17:41 18 jul 2023
El Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba, és un edifici conventual d'estil gòtic i renaixentiste construït entre els sigles XV i XVIII que està localisat en el terme municipal d'Alfauir i junt a Ròtova, en la comarca de La Safor, Comunitat Valenciana. Fundat pel Duc real de Gandia Alfons el Vell (1388), el monasteri va acollir la primera comunitat jerònima del Regne de Valéncia i de l'antiga Corona d'Aragó. El monasteri fon declarat Bè d'Interés Cultural en l'any 1995.
Descripció[editar | editar còdic]
El monasteri s'alça sobre el Tossalet de Cotalba en el terme d'Alfauir. Es tracta d'una de les construccions monàstiques més notables de la Comunitat Valenciana, fet que es veu accentuat per la diversitat estilística del seu conjunt que, arrancant d'una primitiva estructura gòtica migeval es desenrolla fonamentalment des del sigle XVI al XVIII.
Parts integrants[editar | editar còdic]
Es poden destacar dins de l'edifici quatre grups constructius en característiques homogénees: la torre de l'homenage o de les campanes, l'Iglésia, el claustre en les seues dos plantes i les dependències del monasteri pròpiament dites.
- La torre de l'homenage o de les campanes és el centre d'atenció de l'edifici que sobreïx pel seu volum i altura.
- L'iglésia és un espai únic de planta basilical sense creuer en la tipologia tradicional i característica del gòtic valencià. S'ordena en quatre trams de volta coberts per arcs de creueria. Conta en un presbiteri rectangular en afegits barrocs i un cor elevat en volta estrelada. Les capelles laterals se situen entre els contraforts interiors trobant-se sepultures en algunes d'elles. La portada, molt deteriorada, és molt senzilla i seguix l'esquema típic d'estructura ogival molurada.
- L'actual capella de la Mare de Deu de la Salut fon l'antiga Sala Capitular del monasteri. Adossat als seus murs es troba el sarcòfec en pedra tallada dels fills del Duc Alfons el Vell: Joan i Blanca. Este és un eixemple de l'escultura funerària gòtica valenciana.
- El claustre en dos plantes. L'inferior és considerat com un dels millors i més clars eixemples del gòtic mudéixar del Regne de Valéncia i es tracta d'un espai polícrom obert en nervadures. En l'àngul més pròxim a l'iglésia se situa una escala helicoidal quasi flamígera. La part superior del claustre té elements que ho situen en el sigle XVI: la coberta en nervadures migevals s'opon als arcs rebaixats de l'exterior. El molurat i la tipologia constructiva són de gust renaixentiste.
- Les dependències monacals. L'interior del monasteri presenta a voltes uns recorreguts intrincats i tortuosos i presenta variades dependències. El monasteri té numeroses sales i salons en solució constructiva semblant, consistents en volta de canó en arcs faixons que repartixen el pes de la coberta.
El monasteri conta en numeroses dependències anexes per a l'explotació agrícola, algunes de les quals s'han habilitat com a embrió d'un museu etnològic. A ell arriba també un aqüeducte que conduïx l'aigua des de la font de la Finestra, a més de 5 quilómetros, en el terme d’Almiserà.
Des de la desamortisació de Mendizàbal és propietat de la família Trénor, a la qual se li deu la bona conservació del monasteri fins als nostres dies i la millor aportació de la qual ha segut el magnífic jardí d'estil romàntic de la part nort.
Visites[editar | editar còdic]
Algunes dependències són privades pero es pot visitar la major part del monasteri: el claustre, la sala capitular, l'iglésia, l'almàssera, la cuina, els jardins romàntics, etc, per a lo que convé consultar els horaris de visites en el portal del monasteri.
Vore també[editar | editar còdic]
- PR-100
- Ruta dels Monasteris de Valéncia
- Ruta dels Clàssics
- Alfons el Vell
- Pere March
- Ausias March
- Els Borja
Referències[editar | editar còdic]
- Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià
- Mateo Gómez, Isabel; López-Yarto Elizalde, Amelia; Prados García, José María (1999). Iberdrola, ed. El arte de la Orden Jerónima: historia y mecenazgo. ISBN 84-7490-552-4
- Picó, Maria Josep «La ruta dels monestirs». Sàpiens [Barcelona], núm. 112, desembre 2011, p. 66-67. ISSN: 1695-2014.
- Valéncia Terra i Mar. Diputació de Valéncia, ed. (3 de diciembre de 2013). «La Ruta dels Clàssics»
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Est artícul incorpora Text del BIC incoat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana
- Alonso López, Jesús Eduart (1988). Sant Jeroni de Cotalba: desintegració feudal i vida monàstica (sigles XVIII i XIX). Gandía: CSIC Alfons el Vell. ISBN 84-86927-00-5
- Delicado Martínez, Francisco Javier; Ballester Hermán (2000). «El Monasterio de Cotalba (Gandía), una fundación Jerónima del Siglo XIV». Ars Longa (Universitat de Valéncia) (9-10): 73-86. ISSN 1130-7099.
- Mut Oltra, Fernando; Palmer Terrades, Vicente (1999). Fernando Mut, ed. Real Monasterio de San Jerónimo de Cotalba. Gandía. ISBN 84-605-9116-6
- Zaragozá Catalán, Arturo. Generalitat Valenciana, ed. Memorias Olvidadas. Imágenes de la escultura gótica valenciana. Primer catálago de la exposición
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba.