Diferència entre les revisions de "Algirós"
| (No se mostren 16 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Valencia-Distritos-Clave-Algirós.png|thumb|250px|Districte d'Algirós]] | [[File:Valencia-Distritos-Clave-Algirós.png|thumb|250px|Districte d'Algirós]] | ||
| − | |||
| − | |||
'''Algirós''' és un districte de la ciutat de [[Valéncia]]. Construït sobre l'[[Horta de Valéncia|horta]] regada per la [[séquia]] del mateix nom. Està situat, aproximadament, entre l'avinguda d'Aragó, el carrer Serreria i el carrer Sants Just i Pastor. El Districte Municipal d'Algirós comprén, ademés d'esta àrea, la situada al nort de l'avinguda dels Tarongers fins al llímit del terme municipal. | '''Algirós''' és un districte de la ciutat de [[Valéncia]]. Construït sobre l'[[Horta de Valéncia|horta]] regada per la [[séquia]] del mateix nom. Està situat, aproximadament, entre l'avinguda d'Aragó, el carrer Serreria i el carrer Sants Just i Pastor. El Districte Municipal d'Algirós comprén, ademés d'esta àrea, la situada al nort de l'avinguda dels Tarongers fins al llímit del terme municipal. | ||
== Subdivisió i població == | == Subdivisió i població == | ||
| − | + | [[File:Centre de salut de l'Amistat (València).jpg|thumb|250px|Barri de L'Amistat]] | |
| − | * L'Illa Perduda: 8.874 habitants | + | La població del districte està distribuïda entre els 5 barris del districte d'esta manera: |
| − | * Ciutat Jardí: 12.315 habitants | + | |
| − | * L'Amistat: 7.399 habitants | + | * [[L'Illa Perduda]]: 8.874 habitants |
| − | * La Vega Baixa: 5.807 habitants | + | * [[Ciutat Jardí (Valéncia)|Ciutat Jardí]]: 12.315 habitants |
| − | * La Carrasca: 3.454 habitants | + | * [[L'Amistat]]: 7.399 habitants |
| + | * [[La Vega Baixa]]: 5.807 habitants | ||
| + | * [[La Carrasca]]: 3.454 habitants | ||
== Història == | == Història == | ||
[[File:Palauet d'Aiora.jpg|thumb|250px|[[Palauet d'Ayora]]]] | [[File:Palauet d'Aiora.jpg|thumb|250px|[[Palauet d'Ayora]]]] | ||
| − | L'horta d'Algirós casi no va estar poblada fins al [[sigle XX]]; tan sols vivien en ella els habitants de les disperses cases de camp que n'hi havia, majoritàriament llauradors. Fins al sigle XIX no es varen registrar en esta àrea successos de certa rellevància històrica, com que en ella es van establir en l'any [[1812]] algunes tropes del Mariscal Suchet en l'invasió francesa de Valéncia. També cal destacar l'aparició de les vies de Valéncia a [[Tarragona]], i en això l'estació del Cabanyal, en l'any [[1862]], i la construcció de l'estació de la Companyia Central d'Aragó en [[1910]] en el lloc que actualment està actualment l'avinguda d'Aragó. Anys abans, en [[1900]], es va acabar el [[Palauet d'Ayora]], el jardí del qual es va ampliar posteriorment fins a la seua extensió actual. També es va construir en Algirós el primer camp de | + | L'horta d'Algirós casi no va estar poblada fins al [[sigle XX]]; tan sols vivien en ella els habitants de les disperses cases de camp que n'hi havia, majoritàriament llauradors. Fins al sigle XIX no es varen registrar en esta àrea successos de certa rellevància històrica, com que en ella es van establir en l'any [[1812]] algunes tropes del Mariscal Suchet en l'invasió francesa de Valéncia. També cal destacar l'aparició de les vies de Valéncia a [[Tarragona]], i en això l'estació del Cabanyal, en l'any [[1862]], i la construcció de l'estació de la Companyia Central d'Aragó en [[1910]] en el lloc que actualment està actualment l'avinguda d'Aragó. Anys abans, en [[1900]], es va acabar el [[Palauet d'Ayora]], (actualment pertanyent al [[Districte de Camins Al Grau]]), el jardí del qual es va ampliar posteriorment fins a la seua extensió actual. També es va construir en Algirós el primer camp de [[fútbol]] del [[Valéncia CF]], el Camp d'Algirós, que fon inaugurat el [[7 de decembre]] de [[1919]]. Este terreny de joc es va utilisar fins a la inauguració del Mestalla en l'any [[1923]], a uns 500 metros al nort de l'antic. |
| − | La urbanisació de l'Horta va començar en l'any [[1928]], en la construcció del barri de l'Amistat, el qual va ser poblat fonamentalment per ferroviaris i tramviers. Pero la ràpida ocupació de l'horta va començar quan es va establir definitivament el traçat del passeig de Valéncia al Mar, l'actual [[Avinguda de Vicente Blasco Ibáñez|avinguda de Blasco Ibáñez]]. Entre els anys [[1955]] i [[1962]] es varen construir els blocs del barri de l'Illa Perduda, aixina nomenats popularment perque per aquell temps estaven aïllats | + | La urbanisació de l'Horta va començar en l'any [[1928]], en la construcció del barri de l'Amistat, el qual va ser poblat fonamentalment per ferroviaris i tramviers. Pero la ràpida ocupació de l'horta va començar quan es va establir definitivament el traçat del passeig de Valéncia al Mar, l'actual [[Avinguda de Vicente Blasco Ibáñez|avinguda de Blasco Ibáñez]]. Entre els anys [[1955]] i [[1962]] es varen construir els blocs del barri de l'Illa Perduda, aixina nomenats popularment perque per aquell temps estaven aïllats en mig del camp. En l'any [[1968]] es va acabar l'Institut d'Ensenyança Mija Sorolla al final de l'extinta Senda Albors, que va començar a tindre alumnes en el curs 1967/68, en l'edifici encara en obres. A partir dels [[Anys 1970|setanta]], la febra urbanisadora va construir en l'horta, del qual encara quedaven chicotets vestigis. |
== El mercat d'Algirós == | == El mercat d'Algirós == | ||
| − | El mercat d'Algirós és un edifici de la segona mitat del [[sigle | + | [[File:Mercat d'Algirós.JPG|thumb|250px|Exterior del mercat d'Algirós]] |
| + | |||
| + | El mercat d'Algirós és un edifici de la segona mitat del [[sigle XX]] molt a la vora de l'avinguda del Cardenal Benlloch. El mercadet es fa també en els carrers al voltant de l'edifici, cada dilluns. Irònicament el mercat es troba en la Plaça de Sant Felip Neri, en el barri d'Albors dels Camins al Grau. | ||
== Geografia física == | == Geografia física == | ||
=== La séquia d'Algirós === | === La séquia d'Algirós === | ||
| − | Algirós no va sorgir d'un antic núcleu de població com atres barris ([[Benimaclet]], [[Barri de Campanar|Campanar]], [[Benicalap]], [[Russafa]]), | + | Algirós no va sorgir d'un antic núcleu de població com atres barris ([[Benimaclet]], [[Barri de Campanar|Campanar]], [[Benicalap]], [[Russafa]]), sino de l'expansió de la ciutat cap a l'est sobre l'horta. El seu nom deriva de l'àrap al-zurûb, que significa "la canal"; aixina nomenaven els àraps a la ramificació de la séquia de Mestalla que, des dels actuals [[Jardins del Real]], arribava fins al poblat del Cabanyal en un traçat sinuós. Algirós és una de les poques séquies importants que apareixen nomenades en el [[Llibre del Repartiment]], document que especifica les donacions de terrenys del [[Regne de Valéncia]] despuix de la seua conquesta per [[Jaume I]]. |
=== El camí d'Algirós === | === El camí d'Algirós === | ||
| − | En un traçat pròxim a la séquia d'Algirós existia un camí d' | + | En un traçat pròxim a la séquia d'Algirós existia un camí d'orige migeval que va adoptar el mateix nom. Esta antiga via arrancava des del [[Riu Túria]] a l'altura de l'actual [[pont de l'Exposició]] (popularment conegut com "La Peineta" o "Pont de Calatrava"), i recorria l'horta fins a entrar al Cabanyal en un punt propenc a l'antiga estació de tren d'este barri. El camí d'Algirós també va rebre el nom de "camí nou", com testifica un pla del [[Pare Tosca]] del [[sigle XVIII]], en referència que era més modern que el camí vell del Grau i el camí fons del Grau. També se li va nomenar "camí vell del Cabanyal", ya que el camí del Cabanyal, situat més al nort, va sorgir posteriorment. |
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | * [[Districtes de Valéncia]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| − | * Dades de l'Ajuntament de | + | * Dades de l'Ajuntament de Valéncia de l'any [[2013]] |
| − | * «Mercat d'Algirós (Ajuntament de | + | * «Mercat d'Algirós (Ajuntament de Valéncia)» |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Poblats del Sud|Algirós}} | {{commonscat|Poblats del Sud|Algirós}} | ||
| − | + | ||
* [http://www.valencia.es/ayuntamiento/webs/estadistica/Cartografia/Valencia_barrios.pdf Plano oficial dels districtes i barris de la ciutat de Valéncia] | * [http://www.valencia.es/ayuntamiento/webs/estadistica/Cartografia/Valencia_barrios.pdf Plano oficial dels districtes i barris de la ciutat de Valéncia] | ||
* [https://www.ayto-valencia.es/ Ajuntament de Valéncia] | * [https://www.ayto-valencia.es/ Ajuntament de Valéncia] | ||
Última revisió del 11:05 3 jul 2023
Algirós és un districte de la ciutat de Valéncia. Construït sobre l'horta regada per la séquia del mateix nom. Està situat, aproximadament, entre l'avinguda d'Aragó, el carrer Serreria i el carrer Sants Just i Pastor. El Districte Municipal d'Algirós comprén, ademés d'esta àrea, la situada al nort de l'avinguda dels Tarongers fins al llímit del terme municipal.
Subdivisió i població[editar | editar còdic]
.jpg)
La població del districte està distribuïda entre els 5 barris del districte d'esta manera:
- L'Illa Perduda: 8.874 habitants
- Ciutat Jardí: 12.315 habitants
- L'Amistat: 7.399 habitants
- La Vega Baixa: 5.807 habitants
- La Carrasca: 3.454 habitants
Història[editar | editar còdic]
L'horta d'Algirós casi no va estar poblada fins al sigle XX; tan sols vivien en ella els habitants de les disperses cases de camp que n'hi havia, majoritàriament llauradors. Fins al sigle XIX no es varen registrar en esta àrea successos de certa rellevància històrica, com que en ella es van establir en l'any 1812 algunes tropes del Mariscal Suchet en l'invasió francesa de Valéncia. També cal destacar l'aparició de les vies de Valéncia a Tarragona, i en això l'estació del Cabanyal, en l'any 1862, i la construcció de l'estació de la Companyia Central d'Aragó en 1910 en el lloc que actualment està actualment l'avinguda d'Aragó. Anys abans, en 1900, es va acabar el Palauet d'Ayora, (actualment pertanyent al Districte de Camins Al Grau), el jardí del qual es va ampliar posteriorment fins a la seua extensió actual. També es va construir en Algirós el primer camp de fútbol del Valéncia CF, el Camp d'Algirós, que fon inaugurat el 7 de decembre de 1919. Este terreny de joc es va utilisar fins a la inauguració del Mestalla en l'any 1923, a uns 500 metros al nort de l'antic.
La urbanisació de l'Horta va començar en l'any 1928, en la construcció del barri de l'Amistat, el qual va ser poblat fonamentalment per ferroviaris i tramviers. Pero la ràpida ocupació de l'horta va començar quan es va establir definitivament el traçat del passeig de Valéncia al Mar, l'actual avinguda de Blasco Ibáñez. Entre els anys 1955 i 1962 es varen construir els blocs del barri de l'Illa Perduda, aixina nomenats popularment perque per aquell temps estaven aïllats en mig del camp. En l'any 1968 es va acabar l'Institut d'Ensenyança Mija Sorolla al final de l'extinta Senda Albors, que va començar a tindre alumnes en el curs 1967/68, en l'edifici encara en obres. A partir dels setanta, la febra urbanisadora va construir en l'horta, del qual encara quedaven chicotets vestigis.
El mercat d'Algirós[editar | editar còdic]
El mercat d'Algirós és un edifici de la segona mitat del sigle XX molt a la vora de l'avinguda del Cardenal Benlloch. El mercadet es fa també en els carrers al voltant de l'edifici, cada dilluns. Irònicament el mercat es troba en la Plaça de Sant Felip Neri, en el barri d'Albors dels Camins al Grau.
Geografia física[editar | editar còdic]
La séquia d'Algirós[editar | editar còdic]
Algirós no va sorgir d'un antic núcleu de població com atres barris (Benimaclet, Campanar, Benicalap, Russafa), sino de l'expansió de la ciutat cap a l'est sobre l'horta. El seu nom deriva de l'àrap al-zurûb, que significa "la canal"; aixina nomenaven els àraps a la ramificació de la séquia de Mestalla que, des dels actuals Jardins del Real, arribava fins al poblat del Cabanyal en un traçat sinuós. Algirós és una de les poques séquies importants que apareixen nomenades en el Llibre del Repartiment, document que especifica les donacions de terrenys del Regne de Valéncia despuix de la seua conquesta per Jaume I.
El camí d'Algirós[editar | editar còdic]
En un traçat pròxim a la séquia d'Algirós existia un camí d'orige migeval que va adoptar el mateix nom. Esta antiga via arrancava des del Riu Túria a l'altura de l'actual pont de l'Exposició (popularment conegut com "La Peineta" o "Pont de Calatrava"), i recorria l'horta fins a entrar al Cabanyal en un punt propenc a l'antiga estació de tren d'este barri. El camí d'Algirós també va rebre el nom de "camí nou", com testifica un pla del Pare Tosca del sigle XVIII, en referència que era més modern que el camí vell del Grau i el camí fons del Grau. També se li va nomenar "camí vell del Cabanyal", ya que el camí del Cabanyal, situat més al nort, va sorgir posteriorment.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Dades de l'Ajuntament de Valéncia de l'any 2013
- «Mercat d'Algirós (Ajuntament de Valéncia)»
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Algirós.