Canvis

En química es coneix com a ''anàlisis quantitatiu'' a la determinació de l'abundància absoluta/relativa (moltes voltes expressada com [[concentració]]) d'una, vàries o totes les [[substàncies químiques]] presents en una mostra.<ref name="Skoog">[http://books?id=7QPvXIWH0XUC&pg=PA284 Cap. X: El análisis químico cualitativo y cuantitativo.] En: Introducción a la química industrial: fundamentos químicos y tecnológicos. Argeo Angiolani. Editorial Andrés Bello, 1960. Pág. 284</ref>

En química es coneix com a '''anàlisis quantitatiu''' a la determinació de l'abundància absoluta/relativa (moltes voltes expressada com [[concentració]]) d'una, vàries o totes les [[substàncies químiques]] presents en una mostra.<ref name="Skoog">[http://books?id=7QPvXIWH0XUC&pg=PA284 Cap. X: El análisis químico cualitativo y cuantitativo.] En: Introducción a la química industrial: fundamentos químicos y tecnológicos. Argeo Angiolani. Editorial Andrés Bello, 1960. Pág. 284</ref>

Una volta que es coneix la presència de certa substància en una mostra, la quantificació o mesura de la seua abundància absoluta o relativa pot ajudar en la determinació de les seues propietats específiques.

Una volta que es coneix la presència de certa substància en una mostra, la quantificació o mesura de la seua abundància absoluta o relativa pot ajudar en la determinació de les seues propietats específiques.

== Quantitatiu vs. Qualitatiu ==

== Quantitatiu vs. Qualitatiu ==

El terme moltes voltes s'usa en comparació al "anàlisis qualitatiu",<ref>[http://books.google.es/books?id=7QPvXIWH0XUC&pg=PA284 Cap. X: El análisis químico cualitativo y cuantitativo.] En: Introducción a la química industrial: fundamentos químicos y tecnológicos. Argeo Angiolani. Editorial Andrés Bello, 1960. Pág. 284 </ref>el qual busca informació sobre l'identitat o forma de la substància present. Per eixemple, a un químic se li podria donar una mostra sòlida desconeguda. Ell usarà tècniques "qualitatives" per a identificar els components presents, i després tècniques "quantitatives" per a determinar la cantitat de cadascun d'estos components.

El terme moltes voltes s'usa en comparació al "anàlisis qualitatiu",<ref>[http://books.google.es/books?id=7QPvXIWH0XUC&pg=PA284 Cap. X: El análisis químico cualitativo y cuantitativo.] En: Introducción a la química industrial: fundamentos químicos y tecnológicos. Argeo Angiolani. Editorial Andrés Bello, 1960. Pág. 284 </ref>el qual busca informació sobre l'identitat o forma de la substància present. Per eixemple, a un químic se li podria donar una mostra sòlida desconeguda. Ell usarà tècniques "qualitatives" per a identificar els components presents, i despuix tècniques "quantitatives" per a determinar la cantitat de cadascun d'estos components.

<ref name="Skoog" /> Per eixemple, s'han desenrollat procediments cuidadosos per a reconéixer la presència de diferents ions metàlics; estes tècniques integren colectivament el [[marcha analítica|anàlisis qualitatiu inorgànic]]. Han segut reemplaçades en gran part per moderns [[instrument de medida|instruments]] i tècniques automàtiques, capaces de detectar i quantificar la cantitat de cada component. També existixen proves similars per a identificar [[compost orgànic|composts orgànics]] comprovant la presència de diferents [[grups funcionals]] i métodos quantitatius que indiquen la cantitat o abundància relativa d'eixes substàncies.

<ref name="Skoog" /> Per eixemple, s'han desenrollat procediments cuidadosos per a reconéixer la presència de diferents ions metàlics; estes tècniques integren colectivament el [[marcha analítica|anàlisis qualitatiu inorgànic]]. Han segut reemplaçades en gran part per moderns [[instrument de medida|instruments]] i tècniques automàtiques, capaces de detectar i quantificar la cantitat de cada component. També existixen proves similars per a identificar [[compost orgànic|composts orgànics]] comprovant la presència de diferents [[grups funcionals]] i métodos quantitatius que indiquen la cantitat o abundància relativa d'eixes substàncies.

|}

|}

Moltes tècniques poden usar-se per a mesures tant qualitatives com a quantitatives i reben el nom general de [[ensaig químic|ensajos químics]]. Per eixemple, supongam que hi ha un [[Indicador (química)|indicador]] que canvia de color en presència d'un [[ió]] [[metal|metàlic]] en [[dissolució]]. Est pot usar-se com un examen qualitatiu puix bastaria comprovar el canvi de color de l'indicador en afegir una gota de la mostra. També pot ser usat per a proves quantitatives, estudiant el color de l'indicador en diferents concentracions d'eixe ió metàlic. Açò provablement podrà fer-se usant [[espectroscòpia ultraviolat-visible]].

Moltes tècniques poden usar-se per a mesures tant qualitatives com a quantitatives i reben el nom general d'[[ensaig químic|ensajos químics]]. Per eixemple, supongam que hi ha un [[Indicador (química)|indicador]] que canvia de color en presència d'un [[ió]] [[metal|metàlic]] en [[dissolució]]. Est pot usar-se com un examen qualitatiu puix bastaria comprovar el canvi de color de l'indicador en afegir una gota de la mostra. També pot ser usat per a proves quantitatives, estudiant el color de l'indicador en diferents concentracions d'eixe ió metàlic. Açò provablement podrà fer-se usant [[espectroscòpia ultraviolat-visible]].

 

 

 

 

[[Categoria:Química analítica|Anàlisis quantitatiu]]

[[Categoria:Química analítica|Anàlisis quantitatiu]]