Diferència entre les revisions de "Maat"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
'''Maat''' o '''Ma'at''', símbol de la veritat, la justícia i l'harmonia còsmica; també era representada com a [[Deu|deesa]], la filla de [[Ra]] en la [[mitologia egipcíaca]]. És fonamentalment un concepte abstracte de justícia universal, d'equilibri i harmonia còsmics que imperen en el món des del seu orige i és necessari conservar. Resumix la cosmovisió egipcíaca, similar a la noció d'harmonia, pròpia del món helènic, o a l'idea de virtut, del món judeocristià. També és coneguda pel seu símbol: la ploma d'esturç, en la qual, segons la mitologia egipcíaca, es pesa l'[[ànima]] en el [[Juí d'Osiris]] i es decidix si esta mereix la vida eterna o a que [[Ammit]] s'el menge. | '''Maat''' o '''Ma'at''', símbol de la veritat, la justícia i l'harmonia còsmica; també era representada com a [[Deu|deesa]], la filla de [[Ra]] en la [[mitologia egipcíaca]]. És fonamentalment un concepte abstracte de justícia universal, d'equilibri i harmonia còsmics que imperen en el món des del seu orige i és necessari conservar. Resumix la cosmovisió egipcíaca, similar a la noció d'harmonia, pròpia del món helènic, o a l'idea de virtut, del món judeocristià. També és coneguda pel seu símbol: la ploma d'esturç, en la qual, segons la mitologia egipcíaca, es pesa l'[[ànima]] en el [[Juí d'Osiris]] i es decidix si esta mereix la vida eterna o a que [[Ammit]] s'el menge. | ||
| − | El [[jeroglífic]] que la representa és una ploma d'esturç, vertical, en perfecte equilibri i atres variants. Este símbol apareix en la representació del Juí d'Osiris, el moment en que es pesava en una balança de dos plats el Ib (consciència) del difunt, | + | El [[jeroglífic]] que la representa és una ploma d'esturç, vertical, en perfecte equilibri i atres variants. Este símbol apareix en la representació del Juí d'Osiris, el moment en que es pesava en una balança de dos plats el Ib (consciència) del difunt, a on es depositava el cor del difunt (símbol de la seua consciència) i en l'atre apareixia el jeroglífic Maat (símbol de l'harmonia i justícia universal). Si aquell pesava igual que el segon, el fallit conseguia la seua estància eterna en el Més allà. Si no, Ammyt el devorava. També se la coneix com '''Mayet'''. A través de la seua representació de la justícia se li vinculava en la fertilitat. |
Maat, com a deesa, va ser venerada en [[Karnak]], en el seu santuari; també va tindre un temple en [[Menfis]], va ser venerada en el temple de Deir el-Medina i en molts temples egipcíacs dedicats a atres deus. | Maat, com a deesa, va ser venerada en [[Karnak]], en el seu santuari; també va tindre un temple en [[Menfis]], va ser venerada en el temple de Deir el-Medina i en molts temples egipcíacs dedicats a atres deus. | ||
Revisió de 22:17 2 abr 2023
Maat o Ma'at, símbol de la veritat, la justícia i l'harmonia còsmica; també era representada com a deesa, la filla de Ra en la mitologia egipcíaca. És fonamentalment un concepte abstracte de justícia universal, d'equilibri i harmonia còsmics que imperen en el món des del seu orige i és necessari conservar. Resumix la cosmovisió egipcíaca, similar a la noció d'harmonia, pròpia del món helènic, o a l'idea de virtut, del món judeocristià. També és coneguda pel seu símbol: la ploma d'esturç, en la qual, segons la mitologia egipcíaca, es pesa l'ànima en el Juí d'Osiris i es decidix si esta mereix la vida eterna o a que Ammit s'el menge.
El jeroglífic que la representa és una ploma d'esturç, vertical, en perfecte equilibri i atres variants. Este símbol apareix en la representació del Juí d'Osiris, el moment en que es pesava en una balança de dos plats el Ib (consciència) del difunt, a on es depositava el cor del difunt (símbol de la seua consciència) i en l'atre apareixia el jeroglífic Maat (símbol de l'harmonia i justícia universal). Si aquell pesava igual que el segon, el fallit conseguia la seua estància eterna en el Més allà. Si no, Ammyt el devorava. També se la coneix com Mayet. A través de la seua representació de la justícia se li vinculava en la fertilitat.
Maat, com a deesa, va ser venerada en Karnak, en el seu santuari; també va tindre un temple en Menfis, va ser venerada en el temple de Deir el-Medina i en molts temples egipcíacs dedicats a atres deus.
Referències
- «Amentet». ancientegyptonline.co.uk. Ancient egypt online
- Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
- Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
- Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146
Bibliografia
- Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
- Lipson, Carol (2004). Rhetoric Before and Beyond the Greeks. Nueva York: SUNY Press
- Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
- Robledo Casanova, Ildefonso: El hombre y el orden del mundo en el Antiguo Egipto. Maat, en Historia 16, Año XXVII, número 336, abril de 2004, págs. 32 a 41, ISSN 0210-6353
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Maat.