Diferència entre les revisions de "Santiago Ramon y Cajal"
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
+ | {{Biografia| | ||
+ | | nom = Santiago Ramon y Cajal | ||
+ | | image = | ||
+ | | peu = | ||
+ | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
+ | | ocupació = Mege i científic. | ||
+ | | data_naix = [[1 de maig]] de [[1852]] | ||
+ | | lloc_naix = [[Petilla de Aragón]], [[Navarra]], [[Espanya]] | ||
+ | | data_mort = [[17 d'octubre]] de [[1934]] | ||
+ | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | ||
+ | }} | ||
'''Santiago Ramon y Cajal''' ([[Petilla de Aragón]], [[Navarra]], [[1 de maig]] de [[1852]] - [[Madrit]], [[17 d'octubre]] de [[1934]]) fon un mege i científic espanyol, especialisat en histologia i anatomia patològica. Guanyà el Premi Nobel de Medicina en [[1906]] compartint-lo en [[Camillo Golgi]] «en reconeiximent del seu treball sobre l'estructura del sistema nerviós». | '''Santiago Ramon y Cajal''' ([[Petilla de Aragón]], [[Navarra]], [[1 de maig]] de [[1852]] - [[Madrit]], [[17 d'octubre]] de [[1934]]) fon un mege i científic espanyol, especialisat en histologia i anatomia patològica. Guanyà el Premi Nobel de Medicina en [[1906]] compartint-lo en [[Camillo Golgi]] «en reconeiximent del seu treball sobre l'estructura del sistema nerviós». | ||
Revisió de 18:57 17 feb 2023
Santiago Ramon y Cajal | |||
---|---|---|---|
Nacionalitat: | Espanyola | ||
Ocupació: | Mege i científic. | ||
Naiximent: | 1 de maig de 1852 | ||
Lloc de naiximent: | Petilla de Aragón, Navarra, Espanya | ||
Defunció: | 17 d'octubre de 1934 | ||
Lloc de defunció: | Madrit, Espanya |
Santiago Ramon y Cajal (Petilla de Aragón, Navarra, 1 de maig de 1852 - Madrit, 17 d'octubre de 1934) fon un mege i científic espanyol, especialisat en histologia i anatomia patològica. Guanyà el Premi Nobel de Medicina en 1906 compartint-lo en Camillo Golgi «en reconeiximent del seu treball sobre l'estructura del sistema nerviós».
Fon pioner en la descripció de les dèu sinàpsis que componen a la retina. Per mig de les seues investigacions sobre els mecanismes que governen la morfologia i els processos conectius de les cèlules nervioses, va desenrollar una teoria nova i revolucionària que va escomençar a ser nomenada la «doctrina de la neurona», basada que el teixit cerebral està compost per cèlules individuals. Humaniste, ademés de científic, està considerat com a cap de l'anomenada Generació dels Sabis. És freqüentment citat com a pare de la neurociència.