Diferència entre les revisions de "Física clàssica"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
|||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Es denomina '''física clàssica''' a la [[física]] basada en els principis previs a l'aparició de la [[mecànica quàntica]]. Inclou l'estudi de la [[mecànica clàssica|mecànica]], la [[termodinàmica]], l'[[electromagnetisme]], l'[[òptica]], l'[[acústica]], la [[dinàmica de fluits]], entre unes atres. La física clàssica es considera [[Sistema deterministe|deterministe]] (encara que no necessàriament computable o computacionalment predible), en el sentit de que l'estat d'un sistema tancat en el futur depén exclusivament de l'estat del sistema en el moment actual. | Es denomina '''física clàssica''' a la [[física]] basada en els principis previs a l'aparició de la [[mecànica quàntica]]. Inclou l'estudi de la [[mecànica clàssica|mecànica]], la [[termodinàmica]], l'[[electromagnetisme]], l'[[òptica]], l'[[acústica]], la [[dinàmica de fluits]], entre unes atres. La física clàssica es considera [[Sistema deterministe|deterministe]] (encara que no necessàriament computable o computacionalment predible), en el sentit de que l'estat d'un sistema tancat en el futur depén exclusivament de l'estat del sistema en el moment actual. | ||
| − | Algunes voltes, es reserva la frase nominal "física clàssica" per a la [[mecànica newtoniana|física prerrelativista]]. No obstant, des del punt de vista teòric la [[teoria de la relativitat]] introduïx suposts menys radicals que els que | + | Algunes voltes, es reserva la frase nominal "física clàssica" per a la [[mecànica newtoniana|física prerrelativista]]. No obstant, des del punt de vista teòric la [[teoria de la relativitat]] introduïx suposts menys radicals que els que subyacen en la teoria quàntica. Per eixa raó resulta convenient des d'un punt de vista metodològic considerar en conjunt les teories físiques no-quàntiques. |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Barut, Asim O. (1980) [1964]. Introduction to Classical Mechanics. New York: Dover Publications. ISBN 9780486640389 | ||
| + | * Jaeger, Gregg (September 2014). «What in the (quantum) world is macroscopic?». American Journal of Physics 82 (9): 896-905.Bibcode:2014AmJPh..82..896J. doi:10.1119/1.4878358 | ||
| + | * Landau & Lifshitz, Teoría clásica de los campos, Ed. Reverté, ISBN 84-291-4082-4 | ||
| + | * Weidner and Sells, Elementary Modern Physics Preface p.iii, 1968 | ||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Feynman, Richard (1996). Six Easy Pieces. Perseus Publishing. ISBN 0-201-40825-2 | ||
| + | * Feynman, Richard (1999). Lectures on Physics. Perseus Publishing. ISBN 0-7382-0092-1 | ||
| + | * Landau, L. D.; Lifshitz, E. M. (1972). Mechanics and Electrodynamics 1. Franklin Book Company, Inc. ISBN 0-08-016739-X | ||
| + | * Kleppner, D.; Kolenkow, R. J. (1973). , McGraw-Hill, ed. An Introduction to Mechanics. ISBN 0-07-035048-5 | ||
| + | * M. Alonso, J. Finn. Addison-Wesley, ed. "Fundamental university physics" | ||
| + | * Robert Martin Eisberg (1961). John Wiley & Sons, ed. Fundamentals of Modern Physics | ||
[[Categoria:Física]] | [[Categoria:Física]] | ||
| − | |||
| − | |||
Última revisió del 10:08 16 feb 2023
La física clàssica és suficientment adequada per a solucionar la major part de problemes tècnics humans, aixina com per a explicar l'estructura general del sistema solar i l'univers. No obstant, oferix respostes parcials i insatisfactòries a certs problemes cosmològics.
Es denomina física clàssica a la física basada en els principis previs a l'aparició de la mecànica quàntica. Inclou l'estudi de la mecànica, la termodinàmica, l'electromagnetisme, l'òptica, l'acústica, la dinàmica de fluits, entre unes atres. La física clàssica es considera deterministe (encara que no necessàriament computable o computacionalment predible), en el sentit de que l'estat d'un sistema tancat en el futur depén exclusivament de l'estat del sistema en el moment actual.
Algunes voltes, es reserva la frase nominal "física clàssica" per a la física prerrelativista. No obstant, des del punt de vista teòric la teoria de la relativitat introduïx suposts menys radicals que els que subyacen en la teoria quàntica. Per eixa raó resulta convenient des d'un punt de vista metodològic considerar en conjunt les teories físiques no-quàntiques.
Referències[editar | editar còdic]
- Barut, Asim O. (1980) [1964]. Introduction to Classical Mechanics. New York: Dover Publications. ISBN 9780486640389
- Jaeger, Gregg (September 2014). «What in the (quantum) world is macroscopic?». American Journal of Physics 82 (9): 896-905.Bibcode:2014AmJPh..82..896J. doi:10.1119/1.4878358
- Landau & Lifshitz, Teoría clásica de los campos, Ed. Reverté, ISBN 84-291-4082-4
- Weidner and Sells, Elementary Modern Physics Preface p.iii, 1968
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Feynman, Richard (1996). Six Easy Pieces. Perseus Publishing. ISBN 0-201-40825-2
- Feynman, Richard (1999). Lectures on Physics. Perseus Publishing. ISBN 0-7382-0092-1
- Landau, L. D.; Lifshitz, E. M. (1972). Mechanics and Electrodynamics 1. Franklin Book Company, Inc. ISBN 0-08-016739-X
- Kleppner, D.; Kolenkow, R. J. (1973). , McGraw-Hill, ed. An Introduction to Mechanics. ISBN 0-07-035048-5
- M. Alonso, J. Finn. Addison-Wesley, ed. "Fundamental university physics"
- Robert Martin Eisberg (1961). John Wiley & Sons, ed. Fundamentals of Modern Physics