Diferència entre les revisions de "Vallanca"
Llínea 2: | Llínea 2: | ||
[[Archiu:Església de la Mare de Déu dels Àngels de Vallanca.jpg|300px|miniaturadeimagen|Iglésia de la Mare de Deu dels Àngels de Vallanca]] | [[Archiu:Església de la Mare de Déu dels Àngels de Vallanca.jpg|300px|miniaturadeimagen|Iglésia de la Mare de Deu dels Àngels de Vallanca]] | ||
[[Archiu:1-Negrón-caserío (2005)-1.jpg|300px|miniaturadeimagen|Pedania de Negrón, en Vallanca.]] | [[Archiu:1-Negrón-caserío (2005)-1.jpg|300px|miniaturadeimagen|Pedania de Negrón, en Vallanca.]] | ||
− | '''Vallanca''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] que es troba en la comarca del [[Racó d'Ademús]], en la [[província de Valéncia]]. | + | '''Vallanca''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] que es troba en la comarca del [[Racó d'Ademús]], en la [[província de Valéncia]]. |
== Geografia == | == Geografia == |
Revisió de 11:34 26 gin 2023
Vallanca és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba en la comarca del Racó d'Ademús, en la província de Valéncia.
Geografia
Vallanca està situada, de forma escalonada, en la part sur, a 973 m. d'altitut. Als seus peus discorre, profundament encaixonat, el riu Bohílgues, que naix en la partida de la Vega a uns 2 km. al sur de la població per a seguir serpentejant sobre pedra tosca fins a la seua desembocadura en el marge dret del riu Túria a l'altura d'Ademús.
El municipi posseïx dos núcleus de població, la pròpia Vallanca i la pedania de Negrón.
Localitats fitants
Llimita en Ademús, Cases Altes, Cases Baixes i Castielfabit en la mateixa comarca; i en Salvacañete, Moya, Algarra i Casas de Garcimolina en la província de Conca, (Castella-la Mancha).
Història
Vallanca ya apareix en la documentació d'escomençaments del sigle XIII com a parròquia inclosa en les terres d'Ademús, dins del bisbat de Sogorp. Llavors, en l'época migeval, fon rellevant per la seua situació fronterera en Castella: es tractava de la població més occidental de les terres d'Ademús.
A pesar de que configurà la segona parròquia del Terme General d'Ademús, la seua independència administrativa d'est últim no li va arribar fins a l'any 1695, quan Carles II va otorgar a Vallanca el títul de vila real, convertint-se en la tercera en esta distinció en la comarca del Racó, despuix de les dos viles històriques: Ademús i Castielfabit.
Demografia
Conta en 136 habitants en l'any 2021 segons les senyes del cens del INE.
Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 | 2018 | 2021 | |||||||
281 | 248 | 243 | 240 | 236 | 235 | 209 | 190 | 168 | 170 | 148 | 126 | 136 |
Economia
La seua base econòmica radica fonamentalment en l'agricultura, la ganaderia i l'explotació forestal, encara que esta última es troba molt agotada. Dins dels cultius de secà es troben els cereals, fruiters i vinyes. En les aigües del riu Bohílgues es reguen les hortes, en la qual es cullen cereals, blat de moro, hortalices i fruiteres, especialment pomes.
Ademés de l'omnipresent armela, la nou és l'atre frut sec que abunda en les zones humides del terme i que té fama per la seua calitat. La ganaderia conta en caps de porcí i ovelles.
Bibliografia
- Eslava Blasco, Raúl: Vallanca y su patrimonio histórico-artístico religioso. Vallanca, 2006. ISBN 84-611-0024-7
- Rodrigo Alfonso, Carles: Vallanca, aproximación a un pueblo del Rincón de Ademuz. Vallanca, 2000.
- Pardo Pardo, Fermín: Música de la romería a la Virgen de Santerón y canciones populares de Vallanca. Recull i direcció de Fermín Pardo. Edició de E. G. Tabalet. Alboraya, 2000. 636-CD.
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vallanca.
- Ajuntament de Vallanca
- Bloc sobre Vallanca
Municipis de El Racó d'Ademús | |
---|---|
Ademús • Cases Altes • Cases Baixes • Castielfabit • La Pobla de Sant Miquel • Torrebaixa • Vallanca |