Diferència entre les revisions de "Ramón Esquer Torres"
m |
|||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Ramón Esquer Torres''' ([[Castelló de la Plana]], [[29 de febrer]] de [[1932]] - [[Madrit]], [[19 de juny]] de [[1969]]), fon un llingüiste, professor i escritor [[Valencians|valencià]]. | + | '''Ramón Esquer Torres''' ([[Castelló de la Plana]], [[29 de febrer]] de [[1932]] - † [[Madrit]], [[19 de juny]] de [[1969]]), fon un llingüiste, professor i escritor [[Valencians|valencià]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
Última revisió del 17:54 29 dec 2022
| Ramón Esquer Torres | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Llingüiste, professor i escritor | ||
| Naiximent: | 29 de febrer de 1932 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 19 de juny de 1969 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Ramón Esquer Torres (Castelló de la Plana, 29 de febrer de 1932 - † Madrit, 19 de juny de 1969), fon un llingüiste, professor i escritor valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Ramón Esquer Branchadell i Pepita Torres Guillén, veïns de les Palmeretes (actual avinguda Capuchins), foren els pares de Ramón i del seu germà José Luis. Naixqué en la ciutat de Castelló el 29 de febrer de l'any 1932, any bisext.
Començà els seus primers estudis en un colege de primera ensenyança i el bachillerat en l'Institut Ribalta. De 1949 a 1954 cursà la carrera de Filosofia i Lletres en l'Universitat de Madrit, acabant en el premi extraordinari de llicenciatura. També en Madrit, llegiria la seua tesis doctoral que causà gran impacte, El Teatro de Tamayo y Baus, conseguint una atre sobreixent Cum Laude.
En la mateixa facultat de Filosofia i Lletres de Madrit fon professor ajudant de les catèdres de Gramàtica General i de Lliteratura Espanyola en beca del CSIC.
En l'any 1956 tornà a Castelló en plaça titular en l'Institut Laboral de Sogorp, a on eixercí els càrrecs de Bibliotecari Municipal i de Croniste Oficial de la ciutat. També oposità a càtedres de Normal i s'incorporà a l'escola de la Corunya.
Es casà en Ana María Bel Llatse, la seua nóvia de Sant Carles de la Ràpita, en abril de l'any 1957. Oposità una atra volta i el matrimoni s'instalà en Salamanca, a on naixqueren tres dels seus cinc fills: María José, Ana María i Ramón. En octubre de 1963 conseguí plaça en l'Escola Normal de Santa Maria de Madrit, a on naixqueren: Mari Carmen i Joaquín.
Fallí el 19 de juny de 1969, en un sanatori del carrer Claudio Coello de Madrit, víctima d'un càncer.
Trayectòria professional[editar | editar còdic]
Ademés de la seua llabor docent, en les seues obre per a alumnes de Magisteri, Didáctica de Lengua Española i Didáctica de la Literatura, Ramón Esquer desenrollà en sa curta vida de 37 anys una gran activitat investigadora des del Seminari Menéndez Pidal de l'Universitat de Madrit. S'especialisà en l'estudi de la lliteratura espanyola, sobretot la dramàtica, el teatre. Buscà papers en archius i ho sabia tot sobre el teatre de Tamayo i Baus, aixina com de tots els autors teatrals de l'época com Lope de Vega. També Gustavo Adolfo Bécquer fon un dels seus autors admirats en les seues Rimas y Leyendas. També estudià a Gabriel y Galán, Moratín, Lope de Rueda o Larra.
Ramón creà en Madrit un Seminari d'Estudis Castellonencs a on colaboraren atres companyers de Castelló que residien també en la capital d'Espanya.
Dictà cursos per a estrangers des de l'Universitat Internacional de Santander. També ensenyà llengua espanyola en diferents cursos que se celebraren en Peníscola.
Alcançà tant de prestigi que l'Universitat de Madrit organisà una gira per Amèrica per a que ensenyara la llengua espanyola en les universitats de Nova York, Indiana i Florida.
Era un gran estudiós. Fon un "sabut" de Castelló pel món.
Societat Castellonenca de Cultura[editar | editar còdic]
La Societat Castellonenca de Cultura (SCC) acollí a un adolescent Ramón Esquer i en el seu bolletí se publicaren diversos treballs d'ell, com: Para la historia de Fadrell, Bernardo Artola en Salamanca: Ausias March y Unamuno o la necrològica a Lluís Revest titulada Fraternal consuelo.
Obra[editar | editar còdic]
- Didáctica de la literatura (Madrid, 1972) ISBN: 978-84-7008-030-2
- Didáctica de la lengua española (Madrid, 1971) ISBN: 978-84-7008-029-6
- La colección dramática 'El teatro moderno' (CSIC, Madrid, 1969) ISBN: 978-84-00-02883-1
- Obra inédita y olvidada de Gabriel y Galán (CSIC, Madrid, 1965) ISBN: 978-84-00-00533-7
- El teatro de Tamayo y Baus (CSIC, Madrid, 1965) ISBN: 978-84-00-00045-5
Referències[editar | editar còdic]
- Seres humanos de Castellón: Ramón Esquer Torres. El doctor en Filología Románica que enseñó español en el mundo - Salvador Bellés (Mediterráneo, 17.11.2007)