Diferència entre les revisions de "Francisco Diago"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 10: Llínea 10:
 
| lloc_mort = [[Viver]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]  
 
| lloc_mort = [[Viver]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]  
 
}}
 
}}
'''Francisco Diago Ceveiro''' ([[Viver]], [[1562]] - † 23 de maig de [[1615]]), fon un historiador i religiós dominic [[Regne de Valéncia|valencià]] dels [[Sigle XVI|sigles XVI]]-[[Sigle XVII|XVII]].
+
'''Francisco Diago Ceveiro''' ([[Viver]], [[1562]] - † [[Valéncia]], [[23 de maig]] de [[1615]]), fon un historiador, filòsof, teòlec i religiós dominic [[Regne de Valéncia|valencià]] dels [[Sigle XVI|sigles XVI]]-[[Sigle XVII|XVII]].  
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
Francisco Diago naixqué en la població valenciana de Viver, en la comarca de l'[[L'Alt Palància|Alt Palància]] en l'any 1562. Obtingué el doctorat i la càtedra de [[Teologia|teologia]].
+
Francisco Diago naixqué en la població valenciana de Viver, en la comarca de l'[[L'Alt Palància|Alt Palància]] en l'any 1562. Obtingué el doctorat i la càtedra de [[Teologia|teologia]]. Impartí classes de Teologia en el Convent de Santa Caterina de Barcelona.
 +
 
 +
En l'any [[1603]] fon elegit prior del convent de [[Museros]] i en fundar-se el convent de [[Sogorp]] en l'any [[1612]] fon nomenat primer vicari de la nova fundació. En l'orde obtiongué el grau de mestre i fon calificador del Santo ofici en els tribunal de Valéncia i [[Barcelona]].
  
 
Fon nomenat per [[Felip II]] de Valéncia i III de Castella, Croniste Major de la [[Corona d'Aragó]].
 
Fon nomenat per [[Felip II]] de Valéncia i III de Castella, Croniste Major de la [[Corona d'Aragó]].
  
Va fallir el 23 de maig de 1615 a l'edat de 53 anys.
+
Va fallir el 23 de maig de 1615 a l'edat de 53 anys en el Real Convent de Sant Domenech de Valéncia.
  
 
== Obra ==
 
== Obra ==
  
Portà a terme diferents estudis de caràcter històric que varen donar lloc a un número important de publicacions, entre les que cal destacar les següents:  
+
Com a croniste valencià registra archius, escritures públiques, privilegis, còdex, iglésies, monuments i portà a terme diferents estudis de caràcter històric que varen donar lloc a un número important de publicacions, entre les que cal destacar les següents:  
  
 
* ''Historia de la vida y milagros, muerte y discípulos de San Vicente Ferrer'' ([[1600]])
 
* ''Historia de la vida y milagros, muerte y discípulos de San Vicente Ferrer'' ([[1600]])

Revisió de 17:44 24 dec 2022

Francisco Diago Ceveiro
Estàtua de l'historiador Diago a Viver.JPG
Estatua en Viver
Nacionalitat: Valenciana
Ocupació: Historiador i religiós
Naiximent: 1562
Lloc de naiximent: Viver, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 23 de maig de 1615
Lloc de defunció: Viver, Regne de Valéncia, Espanya

Francisco Diago Ceveiro (Viver, 1562 - † Valéncia, 23 de maig de 1615), fon un historiador, filòsof, teòlec i religiós dominic valencià dels sigles XVI-XVII.

Biografia

Francisco Diago naixqué en la població valenciana de Viver, en la comarca de l'Alt Palància en l'any 1562. Obtingué el doctorat i la càtedra de teologia. Impartí classes de Teologia en el Convent de Santa Caterina de Barcelona.

En l'any 1603 fon elegit prior del convent de Museros i en fundar-se el convent de Sogorp en l'any 1612 fon nomenat primer vicari de la nova fundació. En l'orde obtiongué el grau de mestre i fon calificador del Santo ofici en els tribunal de Valéncia i Barcelona.

Fon nomenat per Felip II de Valéncia i III de Castella, Croniste Major de la Corona d'Aragó.

Va fallir el 23 de maig de 1615 a l'edat de 53 anys en el Real Convent de Sant Domenech de Valéncia.

Obra

Com a croniste valencià registra archius, escritures públiques, privilegis, còdex, iglésies, monuments i portà a terme diferents estudis de caràcter històric que varen donar lloc a un número important de publicacions, entre les que cal destacar les següents:

  • Historia de la vida y milagros, muerte y discípulos de San Vicente Ferrer (1600)
  • Anales del Reyno de Valencia (1613)

Vore també

Enllaços externs