Diferència entre les revisions de "Jordi de Sant Jordi"
(→Obra) |
|||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
| premis = | | premis = | ||
| lloc web = | | lloc web = | ||
| − | | | + | | firma = |
| notes a peu = | | notes a peu = | ||
}} | }} | ||
| − | '''Jordi de Sant Jordi''' ([[Valéncia]], finals del [[sigle XIV]] - [[Itàlia]]¿?, principis del [[sigle XV]]). Fon un religiós, guerrer, intelectual i escritor valencià del [[Sigle d'Or Valencià]]. | + | '''Jordi de Sant Jordi''' ([[Valéncia]], finals del [[sigle XIV]] - † [[Itàlia]]¿?, principis del [[sigle XV]]). Fon un religiós, guerrer, intelectual i escritor valencià del [[Sigle d'Or Valencià]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 35: | Llínea 35: | ||
Va servir en [[Ausias March]] en l'expedició d'[[Alfons el Magnànim]] a Itàlia en [[1420]]. El rei lo va fer cambrer personal i li concedí la baronia de la [[Vall d'Uxó]]. | Va servir en [[Ausias March]] en l'expedició d'[[Alfons el Magnànim]] a Itàlia en [[1420]]. El rei lo va fer cambrer personal i li concedí la baronia de la [[Vall d'Uxó]]. | ||
| − | En [[1423]] fon fet presoner pel [[condotiero Sforza]] i va ser en la presó a on va escriure el poema '''Presoner''' o '''Desert d'amics''' | + | En l'any [[1423]] fon fet presoner pel [[condotiero Sforza]] i va ser en la presó a on va escriure el poema '''Presoner''' o '''Desert d'amics''' |
Fon amic del [[Marqués de Santillana]] que en el famós '''Proemio''' va dir del: | Fon amic del [[Marqués de Santillana]] que en el famós '''Proemio''' va dir del: | ||
| Llínea 54: | Llínea 54: | ||
* Lo canviador | * Lo canviador | ||
* Setge d'amor | * Setge d'amor | ||
| − | * | + | * Els stramps |
* Midons. | * Midons. | ||
| Llínea 71: | Llínea 71: | ||
que ja per mort no se'n partra la forma | que ja per mort no se'n partra la forma | ||
| − | ans quant serai del tot fores d'est | + | ans quant serai del tot fores d'est sigle |
cells qui lo cors portaran al sepulcre | cells qui lo cors portaran al sepulcre | ||
| Llínea 117: | Llínea 117: | ||
Aixina com l'infant mira el retaule | Aixina com l'infant mira el retaule | ||
| − | contemplant la pintura en | + | contemplant la pintura en imàgens |
en el seu cor net, no poden separar-lo | en el seu cor net, no poden separar-lo | ||
Revisió de 20:11 1 dec 2022
| Naiximent | Valéncia |
| Activitat | Escritor |
| Nacionalitat | Espanya |
| Periodo | Sigle XV (Sigle d'Or Valencià) |
| Gèneros | Poesia lírica i religiosa |
| Obres principals | Presoner |
Jordi de Sant Jordi (Valéncia, finals del sigle XIV - † Itàlia¿?, principis del sigle XV). Fon un religiós, guerrer, intelectual i escritor valencià del Sigle d'Or Valencià.
Biografia
Jordi de Sant Jordi, va nàixer en Valéncia en l'última part del sigle XIV i morí abans de l'any 1425 sense estar precisada la data ni el lloc, algunes fonts diuen que morí en Itàlia.
Va servir en Ausias March en l'expedició d'Alfons el Magnànim a Itàlia en 1420. El rei lo va fer cambrer personal i li concedí la baronia de la Vall d'Uxó.
En l'any 1423 fon fet presoner pel condotiero Sforza i va ser en la presó a on va escriure el poema Presoner o Desert d'amics
Fon amic del Marqués de Santillana que en el famós Proemio va dir del:
El Marqués va escriure en l'honor de Jordi de Sant Jordi, despuix de la seua mort, el poema "Coronación de Mossen Jorde".
Obra
El seu cançoner, de díhuit poemes, és de caràcter amorós. La seua poesia està encara molt vinculada a l'escola provençal, pero també va utilisar recursos retòrics de l'italià Petrarca. Fon la seua obra la que obri de manera fonamental i decisiva la lírica valenciana.
Va estar molt influenciat pels trovadors estan la seua poesia impregnada d'una suau tristea, en despedides angoixoses i tendres, evocacions en somis, en enyorança i melancolia.
És la seua obra una de les fonamentals de la lliteratura valenciana, sent un poeta imprescindible pese a la brevetat.
- Presoner
- Lo canviador
- Setge d'amor
- Els stramps
- Midons.
La curta vida de Jordi de Sant Jordi i la brevetat de la seua obra no impedixen que siga un dels poetes més importants de la lliteratura valenciana. És un poeta cortesà i el seu més bell poema Estramps s'obri en versos solemnes i rotunts que exponen l'idea de les faccions de la dama (se supon que són alabances a la reina Margarita de Prades, viuda de Martí I d'Aragó), considerada com a una cançó solemne, juntament en la de Midons.
Estramps I
Just lo front port vostra bella semblança
que de mon cors nit e jorn fa gran festa,
que remirant la molt bella figura
de vostra faç m'es romasa l'empremta
que ja per mort no se'n partra la forma
ans quant serai del tot fores d'est sigle
cells qui lo cors portaran al sepulcre
sobre ma faç veuran lo vostre signe.
Si com l'infants quant mira lo retaule
e, contemplant la pintura ab imatges i,
ab son net cor, no lo'n poden gens partre
tant ha plaser de l'aur qui l'environa,
atressi'm pren devan l'amoros cercle
de vostre cors, que de tants bens s'enrama
que mentre'l vei mas que Deu lo contemple:
tant hay de joi per amor qui'm penetra
Traducció al valencià actual
Just en el front porte el vostre bell rostre
per això el meu cos, nit i dia està de festa,
puix remirant la figura tan bella
de vostra cara se m'ha quedat gravada
que ni estant mort se me'n perdrà la forma
ben al contrari, quan ya no estaré al món,
aquells que el cos portaran al sepulcre
voran vostra senyal damunt la meua cara.
Aixina com l'infant mira el retaule
contemplant la pintura en imàgens
en el seu cor net, no poden separar-lo
tant de plaer té l'or que l'envolta,
així em succeix davant l'amorós círcul
de vostre cos, que de tants bens s'adorna,
puix mirant-lo més que a Deu el contemple:
¡tant és el goig que tinc per l'amor que em penetra¡
Referències
- Jordi de Sant Jordi - Mariví Ferrandis - Cardona Vives