Diferència entre les revisions de "Vicente Altava Alegre"
Llínea 31: | Llínea 31: | ||
* [https://dbe.rah.es/biografias/37616/vicente-altava-alegre Vicente Altava Alegre - Real Acadèmia de l'Història] | * [https://dbe.rah.es/biografias/37616/vicente-altava-alegre Vicente Altava Alegre - Real Acadèmia de l'Història] | ||
* [https://www.elperiodicomediterraneo.com/castello/2020/01/04/vicente-altava-alegre-medico-enfermedad-40929745.html Vicente Altava Alegre, el médico de la ‘enfermedad de l’arròs’ - Salvador Bellés - ''Mediterráneo''] | * [https://www.elperiodicomediterraneo.com/castello/2020/01/04/vicente-altava-alegre-medico-enfermedad-40929745.html Vicente Altava Alegre, el médico de la ‘enfermedad de l’arròs’ - Salvador Bellés - ''Mediterráneo''] | ||
+ | |||
+ | [[Categoria:Biografies]] | ||
+ | [[Categoria:Valencians]] | ||
+ | [[Categoria:Meges]] | ||
+ | [[Categoria:Meges valencians]] |
Revisió de 19:05 11 nov 2022
Vicente Altava Alegre (Castelló de la Plana, 26 de juny de 1908 - 17 de juliol de 1993), fon un mege valencià.
Biografia
Vicent Altava es llicencià en Medicina per l'Universitat de Valéncia en l'any 1931, a on va obtindre la calificació de sobreixent i la concessió de premi extraordinari.
Colegiat professionalment en març de 1932, des de juny de 1942 fins a abril de 1943, va ocupar el càrrec de tesorer-contador del Colege Oficial de Meges de Castelló, càrrec que deixà per a ocupar la presidència de dita institució en la que va permanéixer fins a l'any 1945.
Els seus treballs d'investigació varen rebre per primera volta eco nacional en 1942 pel seu estudi publicat en Medicina Española sobre l'aportació a la génesis hipofisaria de les cardiopaties metabòliques. I a l'any següent fon nomenat cap de Medicina interna de l'hospital (1943), organisme en el que, en 1954, va crear el Centre d'Estudis Mèdic-Biològics que va contar en la colaboració de notables professionals; de les investigacions fetes allí varen eixir molts dels treballs científics realisats i dirigits per ell.
Leptospirosis
Especialiste en medicina interna, endocrinologia i nutrició, va destacar en l'investigació de la leptospirosis o “malaltia de l'arròs”, endèmica en Castelló com a conseqüència de la gran implantació de dit cultiu en la zona pantanosa del seu terme municipal, contra la que va desenrollar una vacuna.
La FAO li va donar el soport en la publicació de les seues tesis i conclusions en 1957, sobre alimentació i creiximent. Pero la paraula leptospirosis és la que unix en el temps el nom d'Altava i de tots els seus colaboradors als definitius alvanços en el món mèdic sobre la malaltia de les rates, la coneguda com a malaltia de l'arròs. Fon un clam la proliferació de la malaltia que afectava als llauradors dels arrossars de l'antiga zona del lluent, entre Castelló i Benicàssim.
Va participar en els Symposium Este-Oest sobre Leptospirosis humana i animal celebrats en Polònia en 1958 i 1962. En l'any 1958 fon nomenat membre associat del Subcomité Leptospira del Comité Internacional de Nomenclatura, compost per dotze membres permanents i vintiquatre associats. En 1960 se li va concedir la Creu en Placa de l'Orde Civil de Sanitat.
En l'any 1965, convidat pel professor Van Riel, participà en el coloqui celebrat en l'Institut de Medicina Tropical Príncip Leopoldo de Amberes en motiu del cinquantenari del descobriment de la leptospira.
Reconeiximents
En 1960 se li va concedir la Creu en placa de l'Orde Civil de Sanitat. En 1971 fon nomenat acadèmic numerari de la Real Acadèmia de Medicina de Valéncia. En l'any 1988, el Colege de Meges de Castelló li va dedicar una de les aules d'estudi.
Obra
Vicent Altava ha escrit moltes obres sobre temàtica mèdica.