Diferència entre les revisions de "Gottfried Leibniz"
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Hannover]], [[Electorat de Brunswick-Lüneburg]] | | lloc_mort = [[Hannover]], [[Electorat de Brunswick-Lüneburg]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Gottfried Wilhelm Leibniz''', a voltes '''Gottfried Wilhelm von Leibniz''' ([[Leipzig]], [[1 de juliol]] de [[1646]]-[[Hannover]], [[14 de novembre]] de [[1716]]), va anar un [[polímata]], [[filòsof]], [[matemàtic]], [[llògic]], [[teòlec]], [[juriste]], [[bibliotecari]] i [[polític]] [[Alemània|alemà]]. | + | '''Gottfried Wilhelm Leibniz''', a voltes '''Gottfried Wilhelm von Leibniz''' ([[Leipzig]], [[1 de juliol]] de [[1646]] - † [[Hannover]], [[14 de novembre]] de [[1716]]), va anar un [[polímata]], [[filòsof]], [[matemàtic]], [[llògic]], [[teòlec]], [[juriste]], [[bibliotecari]] i [[polític]] [[Alemània|alemà]]. |
Va ser un dels grans pensadors dels [[Sigle XVII|sigles XVII]] i [[Sigle XVIII|XVIII]], i se li reconeix com l'«últim geni universal», açò és, l'última persona que va poder formar-se suficientment en tots els camps del coneiximent; despuix ya solament va haver especialistes. Va realisar profundes i importants contribucions en les àrees de [[metafísica]], [[epistemologia]], [[llògica]], [[filosofia de la religió]], aixina com en la [[Matemàtiques|matemàtica]], [[física]], [[geologia]], [[jurisprudència]] i [[història]]. Inclús [[Denis Diderot]], el filòsof [[Deísme|deísta]] francés del sigle XVIII, les opinions del qual no podrien estar en major oposició a les de Leibniz, no podia evitar sentir-se sobtat davant els seus guanys, i va escriure en l'''[[L'Encyclopédie|Encyclopédie]]'': «Potser mai hi haja un home que haja llegit tant, estudiat tant, meditat més i escrit més que Leibniz… Lo que ha elaborat sobre el món, sobre Deu, la naturalea i l'ànima és de la més sublim eloqüència. Si les seues idees hagueren segut expressades en l'olfat de Platón, el filòsof de Leipzig no cediria en res al filòsof d'Atenes». | Va ser un dels grans pensadors dels [[Sigle XVII|sigles XVII]] i [[Sigle XVIII|XVIII]], i se li reconeix com l'«últim geni universal», açò és, l'última persona que va poder formar-se suficientment en tots els camps del coneiximent; despuix ya solament va haver especialistes. Va realisar profundes i importants contribucions en les àrees de [[metafísica]], [[epistemologia]], [[llògica]], [[filosofia de la religió]], aixina com en la [[Matemàtiques|matemàtica]], [[física]], [[geologia]], [[jurisprudència]] i [[història]]. Inclús [[Denis Diderot]], el filòsof [[Deísme|deísta]] francés del sigle XVIII, les opinions del qual no podrien estar en major oposició a les de Leibniz, no podia evitar sentir-se sobtat davant els seus guanys, i va escriure en l'''[[L'Encyclopédie|Encyclopédie]]'': «Potser mai hi haja un home que haja llegit tant, estudiat tant, meditat més i escrit més que Leibniz… Lo que ha elaborat sobre el món, sobre Deu, la naturalea i l'ànima és de la més sublim eloqüència. Si les seues idees hagueren segut expressades en l'olfat de Platón, el filòsof de Leipzig no cediria en res al filòsof d'Atenes». | ||
Última revisió del 14:56 22 oct 2022
| Gottfried Leibniz | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Ocupació: | Filòsof, matemàtic, polític | ||
| Naiximent: | 1 de juliol de 1646 | ||
| Lloc de naiximent: | Leipzig, Electorat de Saxonia | ||
| Defunció: | 14 de novembre de 1716 | ||
| Lloc de defunció: | Hannover, Electorat de Brunswick-Lüneburg | ||
Gottfried Wilhelm Leibniz, a voltes Gottfried Wilhelm von Leibniz (Leipzig, 1 de juliol de 1646 - † Hannover, 14 de novembre de 1716), va anar un polímata, filòsof, matemàtic, llògic, teòlec, juriste, bibliotecari i polític alemà.
Va ser un dels grans pensadors dels sigles XVII i XVIII, i se li reconeix com l'«últim geni universal», açò és, l'última persona que va poder formar-se suficientment en tots els camps del coneiximent; despuix ya solament va haver especialistes. Va realisar profundes i importants contribucions en les àrees de metafísica, epistemologia, llògica, filosofia de la religió, aixina com en la matemàtica, física, geologia, jurisprudència i història. Inclús Denis Diderot, el filòsof deísta francés del sigle XVIII, les opinions del qual no podrien estar en major oposició a les de Leibniz, no podia evitar sentir-se sobtat davant els seus guanys, i va escriure en l'Encyclopédie: «Potser mai hi haja un home que haja llegit tant, estudiat tant, meditat més i escrit més que Leibniz… Lo que ha elaborat sobre el món, sobre Deu, la naturalea i l'ànima és de la més sublim eloqüència. Si les seues idees hagueren segut expressades en l'olfat de Platón, el filòsof de Leipzig no cediria en res al filòsof d'Atenes».
- Biografies
- Filòsofs
- Filòsofs de la ment
- Calculadores mecàniques
- Escritors en llatí
- Filòsofs cristians
- Filòsofs de l'Ilustració
- Filòsofs en alemà
- Filòsofs en llatí
- Gottfried Leibniz
- Filòsofs idealistes
- Llògics
- Matemàtics d'Alemània del sigle XVII
- Matemàtics d'Alemània del sigle XVIII
- Metafísics
- Polítics d'Alemània del sigle XVIII
- Filòsofs racionalistes
- Bibliotecaris d'Alemània
- Filòsofs d'Alemània del sigle XVII
- Filòsofs d'Alemània del sigle XVIII
- Físics d'Alemània del sigle XVII
- Físics d'Alemània del sigle XVIII
- Filòsofs moderns
- Científics protestants
- Filòsofs de la religió
- Analistes matemàtics
- Orientalistes d'Alemània del sigle XVII
- Orientalistes d'Alemània del sigle XVIII