Diferència entre les revisions de "Francisco Pérez Bayer"
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Francesc Pérez Bayer''' ([[Valéncia]], [[11 de novembre]] de [[1711]] - [[27 de giner]] de [[1794]]), fon un religiós [[Valencians|valencià]], filòlec, numismàtic i juriste. | + | '''Francesc Pérez Bayer''' ([[Valéncia]], [[11 de novembre]] de [[1711]] - † [[27 de giner]] de [[1794]]), fon un religiós [[Valencians|valencià]], filòlec, numismàtic i juriste. |
==Biografia== | ==Biografia== | ||
Revisió de 10:28 8 oct 2022
| Francesc Pérez Bayer | |||
|---|---|---|---|
.jpg)
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Religiós, filòlec, numismàtic i juriste | ||
| Naiximent: | 11 de novembre de 1711 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 27 de giner de 1794 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Francesc Pérez Bayer (Valéncia, 11 de novembre de 1711 - † 27 de giner de 1794), fon un religiós valencià, filòlec, numismàtic i juriste.
Biografia
Fon catedràtic d'hebreu en Valéncia i Salamanca. Canonge de les catedrals de Barcelona, Santa Iglésia Primada de Toledo i Valéncia, va ser també preceptor dels infants reals. Fon Director de la Biblioteca Real (ara, Biblioteca Nacional).
És un dels millors eixemples de l'Ilustració de l'Espanya de finals del sigle XVIII.
Bibliotecari major des de l'any 1783 i Ministre del Consell de Castella, ademés de Catedràtic de Llengües Orientals de Valéncia (1745) i individu de l'Acadèmia de l'Història de Madrit i de les Acadèmies de Ciències de Gotinga i d'Arts de Sant Petersburgo.
Posseïa el nostre polígraf una còpia íntegra de les dos últimes pàgines de la traducció valenciana de la Bíblia, que va reproduir en les notes a la Bibliotheca Vetus (T. II, pàg. 214).
En la Biblioteca Vaticana descobrix en un còdex que va pertenèixer a la reina Cristina de Suècia diferents escrits de Sant Pere Pasqual, per lo que pot atribuir al nostre insigne mossàrap aquell llibre compost de tres tractats, el 'Gamaliel', que tant interessaria als llectors dels primers llibres d'estampa, els incunables.
La parròquia de Sant Tomàs de Villanueva de la població castellonenca de Benicàssim fon beneïda en l'any 1781 per En Francesc Pérez Bayer, les obres del referit temple foren sufragades pel propi Francesc Pérez Bayer. Els plans de l'iglésia, d'estil neoclàssic, varen ser realisats per don Joaquín Ibáñez García, arquitecte que va cursar els seus estudis en Itàlia. La seua planta és rectangular i té forma de creu llatina, no dispon de capelles laterals. Les pilastres de sustentació de la volta de mig canó, combinen l'estil jònic en el corinti.