Diferència entre les revisions de "Monarca"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[File:Batalla del Puig por Marzal de Sas (1410-20).jpg|thumb|300px|El [[Monarques de Valéncia|monarca valencià]] [[Jaume I]] en la batalla d'El Puig. Temple sobre taula de Marçal de Sax. Victoria and Albert Museum, [[Londres]].]] | + | [[File:Batalla del Puig por Marzal de Sas (1410-20).jpg|thumb|300px|El [[Monarques de Valéncia|monarca valencià]] [[Jaume I]] en la [[batalla d'El Puig]]. Temple sobre taula de [[Marçal de Sax]]. Victoria and Albert Museum, [[Londres]].]] |
Un '''Monarca''' és la persona que governa una [[monarquia]], una [[forma d'estat]] (en oposició a la [[República]]) i una [[forma de govern]] en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut esta funció per herència i l'eixercirà de per vida o fins a l'abdicació. Els monarques poden ser autócrates -[[monarquia absoluta]]- o caps d'estat cerimonials en ''[[auctoritas]]'' pero sense ''[[potestas (poder)|potestas]]'' de govern, la qual és eixercida pel [[parlament]] -[[monarquia constitucional]]-. El monarca pot tindre qualsevol [[dignitat (títul)]] -rei, duc, comte, etc- o reunir-ne múltiples en la seua mateixa persona. Històricament els monarques han segut governants absoluts, pero la majoria dels monarques actuals són caps d'estat cerimonials. La paraula «monarca» prové del [[Grec antic|grec]] ''monos arkhein'' que significa «únic governant» i feya referència a un governant absolut de l'[[Antiga Grècia]]. | Un '''Monarca''' és la persona que governa una [[monarquia]], una [[forma d'estat]] (en oposició a la [[República]]) i una [[forma de govern]] en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut esta funció per herència i l'eixercirà de per vida o fins a l'abdicació. Els monarques poden ser autócrates -[[monarquia absoluta]]- o caps d'estat cerimonials en ''[[auctoritas]]'' pero sense ''[[potestas (poder)|potestas]]'' de govern, la qual és eixercida pel [[parlament]] -[[monarquia constitucional]]-. El monarca pot tindre qualsevol [[dignitat (títul)]] -rei, duc, comte, etc- o reunir-ne múltiples en la seua mateixa persona. Històricament els monarques han segut governants absoluts, pero la majoria dels monarques actuals són caps d'estat cerimonials. La paraula «monarca» prové del [[Grec antic|grec]] ''monos arkhein'' que significa «únic governant» i feya referència a un governant absolut de l'[[Antiga Grècia]]. | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
{| class="wikitable" | {| class="wikitable" | ||
!style="background: #e3e3e3;"|[[Emperador (Títul)|Emperador]] | !style="background: #e3e3e3;"|[[Emperador (Títul)|Emperador]] | ||
| − | !style="background: #FFD700;"|Rei (antigament escrit "rey")<ref> | + | !style="background: #FFD700;"|Rei (antigament escrit "rey")<ref>{{DGLV|Rey}}</ref> |
| − | !style="background: #e3e3e3;"|[[Príncip]] (antigament dit "príncep")<ref> | + | !style="background: #e3e3e3;"|[[Príncip]] (antigament dit "príncep")<ref>{{DGLV|Príncep}}</ref> |
!style="background: #e3e3e3;"|[[Infant d'Espanya|Infant]] | !style="background: #e3e3e3;"|[[Infant d'Espanya|Infant]] | ||
!style="background: #e3e3e3;"|[[Duc]] | !style="background: #e3e3e3;"|[[Duc]] | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
!style="background: #e3e3e3;"|[[Comte]] | !style="background: #e3e3e3;"|[[Comte]] | ||
!style="background: #e3e3e3;"|[[Vescomte]] | !style="background: #e3e3e3;"|[[Vescomte]] | ||
| − | !style="background: #e3e3e3;"|[[Baró]] | + | !style="background: #e3e3e3;"|[[Baró (Títul nobiliari)|Baró]] |
!style="background: #e3e3e3;"|[[Senyor]] | !style="background: #e3e3e3;"|[[Senyor]] | ||
| − | !style="background: #e3e3e3;"|[[Castellà]] (antigament dit "castlà")<ref> | + | !style="background: #e3e3e3;"|[[Castellà]] (antigament dit "castlà")<ref>{{DGLV|Castlà}}</ref> |
|} | |} | ||
| Llínea 49: | Llínea 49: | ||
|[[Monarquia|Regne]] | |[[Monarquia|Regne]] | ||
|''Rex'' | |''Rex'' | ||
| − | |Actual: [[Regne de Bèlgica]], [[Regne de Dinamarca]], [[Regne d’Espanya]], [[Regne Unit de la Gran Bretanya]], [[Regne de Noruega]], [[Regne dels Països Baixos]], [[Regne de Suècia]].<br />Històric: [[Regne de Valéncia]]. | + | |Actual: [[Regne de Bèlgica]], [[Regne de Dinamarca]], [[Regne d’Espanya]], [[Regne Unit de la Gran Bretanya]], [[Regne de Noruega]], [[Regne dels Països Baixos]], [[Regne de Suècia]].<br />Històric: [[Regne de Valéncia]]. {{AP|Monarques de Valéncia}} |
|- | |- | ||
|[[Gran Duc]] | |[[Gran Duc]] | ||
| Llínea 84: | Llínea 84: | ||
==Protocol== | ==Protocol== | ||
Hi ha complexes regles de [[Protocol (precedència)|protocol]] per a relacionar-se en els reis. En alguns països cal fer una reverència o besar la mà si és una dòna, en atres no es pot donar mai l'esquena al monarca o estar en un nivell d'alçada superior. També hi ha varietat en les formes de dirigir-se al monarca, sent "sa Majestat" i "sa Altea" les fòrmules més comunes. | Hi ha complexes regles de [[Protocol (precedència)|protocol]] per a relacionar-se en els reis. En alguns països cal fer una reverència o besar la mà si és una dòna, en atres no es pot donar mai l'esquena al monarca o estar en un nivell d'alçada superior. També hi ha varietat en les formes de dirigir-se al monarca, sent "sa Majestat" i "sa Altea" les fòrmules més comunes. | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | * [[Monarques de Valéncia]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 89: | Llínea 92: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | |||
{{Commonscat|Monarchs}} | {{Commonscat|Monarchs}} | ||
| + | {{DGLV|Monarca}} | ||
[[Categoria:Societat]] | [[Categoria:Societat]] | ||
Última revisió del 22:08 28 set 2022
.jpg)
El monarca valencià Jaume I en la batalla d'El Puig. Temple sobre taula de Marçal de Sax. Victoria and Albert Museum, Londres.
Un Monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut esta funció per herència i l'eixercirà de per vida o fins a l'abdicació. Els monarques poden ser autócrates -monarquia absoluta- o caps d'estat cerimonials en auctoritas pero sense potestas de govern, la qual és eixercida pel parlament -monarquia constitucional-. El monarca pot tindre qualsevol dignitat (títul) -rei, duc, comte, etc- o reunir-ne múltiples en la seua mateixa persona. Històricament els monarques han segut governants absoluts, pero la majoria dels monarques actuals són caps d'estat cerimonials. La paraula «monarca» prové del grec monos arkhein que significa «únic governant» i feya referència a un governant absolut de l'Antiga Grècia.
Definició de monarca[editar | editar còdic]
Algunes característiques dels monarques són:
- La majoria dels monarques ostenten el títul de manera vitalícia; un monarca pot renunciar al seu títul abdicant; algunes excepcions són: el Co-príncip francés d'Andorra (el president de França, encara que Andorra podria ser considerada una diarquia), el Yang di-Pertuan Agong (rei) de Malàsia és considerat un monarca encara que a soles per un periodo de cinc anys. D'atra banda els dictadors vitalicis no són considerats com a monarques.
- Els monarques provenen d'una família real i reben ensenyança de les seues futures faenes; són succeïts despuix de la seua mort o abdicació per un atre membre de les seues pròpies famílies (a sovint el fill o la filla major). Com a resultat, les monarquies més estables han tingut una llínea de sanc que ha perdurat per molts de sigles. Algunes excepcions són: el rei de Malàsia, el papa (com a monarca del Vaticà). D'atra banda la successió familiar també ha ocorregut en les dictadures militars.
- La majoria dels monarques ostenten títuls que són tradicionals en referència a una monarquia: rei, príncip, duc, comte, emperador, etc.
Llínea d'honor dels títuls nobiliaris[editar | editar còdic]
| Emperador | Rei (antigament escrit "rey")[1] | Príncip (antigament dit "príncep")[2] | Infant | Duc | Marqués | Comte | Vescomte | Baró | Senyor | Castellà (antigament dit "castlà")[3] |
|---|
Títuls dels monarques tradicionals d'Europa[editar | editar còdic]
Existixen en Europa diversos títuls que els monarques poden ostentar. Els títuls femenins s'usen si el monarca és una dòna, o si és esposa d'un monarca, i per lo tant cal distinguir entre els dos casos (per eixemple: reina consort o reina regnant). El títul normal d'un monarca en Europa, si no ostenta un càrrec superior, és el títul de príncip (o princesa) per convenció. Este títul (i atres) eren otorgats per un emperador, mentres que els monarques dels estats sobirans escollien el títul a discreció (la majoria del temps escollien el títul de rei o reina).
Protocol[editar | editar còdic]
Hi ha complexes regles de protocol per a relacionar-se en els reis. En alguns països cal fer una reverència o besar la mà si és una dòna, en atres no es pot donar mai l'esquena al monarca o estar en un nivell d'alçada superior. També hi ha varietat en les formes de dirigir-se al monarca, sent "sa Majestat" i "sa Altea" les fòrmules més comunes.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Monarca.
«Monarca». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).