Diferència entre les revisions de "I"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
+ | [[Archiu:Latin I.svg|150px|miniaturadeimagen|Lletra I]] | ||
La '''I''', '''i''' en minúscula, és la novena [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i tercera de les [[vocal]]s. El seu nom és '''i'''. També pot dur accent agut ('''í''') i diéresis ('''ï'''). | La '''I''', '''i''' en minúscula, és la novena [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i tercera de les [[vocal]]s. El seu nom és '''i'''. També pot dur accent agut ('''í''') i diéresis ('''ï'''). | ||
Llínea 17: | Llínea 18: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
+ | {{DGLV|I}} | ||
{{Commonscat|I}} | {{Commonscat|I}} | ||
Última revisió del 21:09 28 set 2022
La I, i en minúscula, és la novena lletra de l'alfabet valencià i tercera de les vocals. El seu nom és i. També pot dur accent agut (í) i diéresis (ï).
Fonètica[editar | editar còdic]
En valencià representa el sò [i], també s'escriu despuix de vocals per a formar els diftoncs decreixents ai, ei, oi i ui, pero en cas de pronunciar-se com a hiats, s'escriuen en diéresis: aï, eï, oï i uï.
Ortografia[editar | editar còdic]
S'escriu i[editar | editar còdic]
- A principi, mitan i final de paraula.
- En les paraules quixal (antigament escrit queixal), giner (no gener) i xixanta (no seixanta ni xeixanta).
S'escriu í i ï[editar | editar còdic]
Vore: Accentuació de la llengua valenciana
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre I.