Diferència entre les revisions de "B"
m (→Fonètica) |
|||
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[Archiu:Latin B.svg|150px|miniaturadeimagen|Lletra B]] | ||
La '''B''', '''b''' en minúscula, és la segona lletra de l'[[alfabet valencià]] i primera de les [[consonant]]s. Ve de l'alfabet llatí i evolucionà de la segona lletra de l'[[alfabet fenici]]: beth (casa). El seu nom és '''be''' o '''be alta''' (per a distinguir-la de la [[V|ve baixa]]). | La '''B''', '''b''' en minúscula, és la segona lletra de l'[[alfabet valencià]] i primera de les [[consonant]]s. Ve de l'alfabet llatí i evolucionà de la segona lletra de l'[[alfabet fenici]]: beth (casa). El seu nom és '''be''' o '''be alta''' (per a distinguir-la de la [[V|ve baixa]]). | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | La lletra be provablement té l'orige en el [[pictograma]] del terme [[casa]] en els [[jeroglífics]] egipcis, que representaven esquemàticament la planta. En l'[[alfabet protosemític]] i en l'[[hebreu]] era la primera lletra de la paraula ''bayit'', que significava casa, d'on prové la forma primitiva, que originà la β de l'[[alfabet grec]] i la B de l'[[alfabet llatí]] o romà, a través de l'[[Alfabet etrusc|etrusc]]. | + | La lletra be provablement té l'orige en el [[pictograma]] del terme [[casa]] en els [[jeroglífics]] egipcis, que representaven esquemàticament la planta. En l'[[alfabet protosemític]] i en l'[[hebreu]] era la primera lletra de la paraula ''bayit'', que significava casa, d'a on prové la forma primitiva, que originà la β de l'[[alfabet grec]] i la B de l'[[alfabet llatí]] o romà, a través de l'[[Alfabet etrusc|etrusc]]. |
<center> | <center> | ||
| Llínea 23: | Llínea 24: | ||
== Fonètica == | == Fonètica == | ||
| − | En [[valencià]] representa l'[[oclusiva bilabial sonora]], representada com a | + | En [[valencià]] representa l'[[oclusiva bilabial sonora]], representada com a [b] en l'[[alfabet fonètic internacional]]. Si no es troba darrere de consonant nasal o de pausa, sona de manera manco explosiva de lo que és habitual [β]. En canvi, a final de sílaba i no seguit d'una consonant sonora s'ensordix i es pronuncia [p] (dissabte). En el cas de l'arcaisme "ab", la seua pronunciació és [ap], pero davant de paraula escomençada per vocal o consonant sonora, se pronuncia [aβ]. En una pronunciació estàndart del valencià, este sò sempre es diferencia del de la [[V|ve baixa]], pronunciar la be alta i la ve baixa com si les dos foren bes altes és un vulgarisme nomenat betacisme. |
== Ortografia == | == Ortografia == | ||
| Llínea 29: | Llínea 30: | ||
* En inicial i interior de paraula: badalla, acaba, dubte. | * En inicial i interior de paraula: badalla, acaba, dubte. | ||
* En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abscés, obtús, abstracte, obstaculisar, subproducte. | * En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abscés, obtús, abstracte, obstaculisar, subproducte. | ||
| − | * Davant de D, en diferent sílaba, posarem B i no P: abdicà, abdomen. | + | * Davant de D, en diferent sílaba, posarem B i no P: abdicà, [[abdomen]]. |
| − | * Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforma en B ( | + | * Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforma en B (excepte en l'arcaisme ''ab''): |
| − | # àrap, no àrab, pero arabisar | + | # [[àrap]], no àrab, pero arabisar. |
| − | # verp, no verb, pero verbal | + | # [[verp]], no verb, pero verbal. |
| − | # mossàrap, no mossàrab, pero mossarabisme | + | # [[mossàrap]], no mossàrab, pero mossarabisme. |
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 40: | Llínea 41: | ||
*[[Alfabet valencià]] | *[[Alfabet valencià]] | ||
*[[Dígraf]] | *[[Dígraf]] | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{DGLV|B}} | ||
| + | {{Commonscat|B}} | ||
[[Categoria:Llingüística]] | [[Categoria:Llingüística]] | ||
Última revisió del 20:59 28 set 2022
La B, b en minúscula, és la segona lletra de l'alfabet valencià i primera de les consonants. Ve de l'alfabet llatí i evolucionà de la segona lletra de l'alfabet fenici: beth (casa). El seu nom és be o be alta (per a distinguir-la de la ve baixa).
Història[editar | editar còdic]
La lletra be provablement té l'orige en el pictograma del terme casa en els jeroglífics egipcis, que representaven esquemàticament la planta. En l'alfabet protosemític i en l'hebreu era la primera lletra de la paraula bayit, que significava casa, d'a on prové la forma primitiva, que originà la β de l'alfabet grec i la B de l'alfabet llatí o romà, a través de l'etrusc.
| Jeroglífic egipci (casa) pr |
Proto-Semític (casa) |
Fenici Beth |
Grec Beta |
Etrusc B |
Llatí B |
|---|---|---|---|---|---|
|
|
|
|
|
|
Fonètica[editar | editar còdic]
En valencià representa l'oclusiva bilabial sonora, representada com a [b] en l'alfabet fonètic internacional. Si no es troba darrere de consonant nasal o de pausa, sona de manera manco explosiva de lo que és habitual [β]. En canvi, a final de sílaba i no seguit d'una consonant sonora s'ensordix i es pronuncia [p] (dissabte). En el cas de l'arcaisme "ab", la seua pronunciació és [ap], pero davant de paraula escomençada per vocal o consonant sonora, se pronuncia [aβ]. En una pronunciació estàndart del valencià, este sò sempre es diferencia del de la ve baixa, pronunciar la be alta i la ve baixa com si les dos foren bes altes és un vulgarisme nomenat betacisme.
Ortografia[editar | editar còdic]
S'escriu be alta[editar | editar còdic]
- En inicial i interior de paraula: badalla, acaba, dubte.
- En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abscés, obtús, abstracte, obstaculisar, subproducte.
- Davant de D, en diferent sílaba, posarem B i no P: abdicà, abdomen.
- Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforma en B (excepte en l'arcaisme ab):
Referències[editar | editar còdic]
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre B.