Diferència entre les revisions de "Y"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
== Fonètica == | == Fonètica == | ||
| − | En [[valencià]] s'usa per representar el [[dígraf]] [[Ny (dígraf)|eny]] que representa un sò | + | En [[valencià]] s'usa per representar el [[dígraf]] [[Ny (dígraf)|eny]] que representa un sò nassal palatal, i per a representar el sò palatal aproximant en paraules com ''yo'', ''proyecte'' o ''[[yayo]]''. |
== Ortografia == | == Ortografia == | ||
Revisió de 19:45 28 set 2022
La Y, y en minúscula, és la vigèsima quinta lletra de l'alfabet valencià, i vigèsima de les consonants. El seu nom és i grega.
Antigament abans de la lletra el podia representar el sò que hui es representa en el dígraf ell, algunes paraules en este dígraf arcaic poden trobar-se hui en dia en el diccionari de la RACV, com per eixemple batayla [1] (hui batalla) o coyl [2] (hui coll).
Fonètica
En valencià s'usa per representar el dígraf eny que representa un sò nassal palatal, i per a representar el sò palatal aproximant en paraules com yo, proyecte o yayo.
Ortografia
S'escriu i grega
- En posició inicial de paraula davant de vocal: yuxtapondre.
- Entre vocals: epopeya.
- En el dígraf eny per a representar el sò de [ɲ]: pinya, puny.
- Davant de -ecc-, -ect- en les paraules com trayecte, proyecte i derivats.
- En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradició: Alcoy, Montroy, Llombay, Gay.
Vore també
Referències
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Y.