Diferència entre les revisions de "F"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
# serf, no serv, pero servir. | # serf, no serv, pero servir. | ||
# tuf, no tuv, pero atufar. | # tuf, no tuv, pero atufar. | ||
| − | |||
| − | |||
== Vore també== | == Vore també== | ||
*[[Alfabet valencià]] | *[[Alfabet valencià]] | ||
Revisió de 17:56 28 set 2022
La F, f en minúscula, és la sexta lletra de l'alfabet valencià i quarta de les consonants. El seu nom en valencià és ef, pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, efe.
Fonètica
En valencià representa la fricativa labiodental sorda, /f/ en l'alfabet fonètic internacional. Rarament representa el sò labial sonor /v/ quan va seguida d'una consonant sonora (Golf de roses, Bolígraf blau, Afganistan...)
Ortografia
S'escriu ef
- Inicial, interior i fi de paraula: fer, corfa, bufa, baf.
- En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforme en V o es mantinga:
- serf, no serv, pero servir.
- tuf, no tuv, pero atufar.
Vore també
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre F.