Diferència entre les revisions de "Y"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Text reemplaça - 'https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=' a '{{DGLV| }}') |
|||
Llínea 18: | Llínea 18: | ||
* [[Dígraf]] | * [[Dígraf]] | ||
+ | == Referències == | ||
+ | <references/> | ||
[[Categoria:Llingüística]] | [[Categoria:Llingüística]] |
Revisió de 17:48 28 set 2022
La Y, y en minúscula, és la vigèsima quinta lletra de l'alfabet valencià, i vigèsima de les consonants. El seu nom és i grega.
Antigament abans de la lletra el podia representar el sò que hui es representa en el dígraf ell, algunes paraules en este dígraf arcaic poden trobar-se hui en dia en el diccionari de la RACV, com per eixemple batayla[1] (hui batalla) o coyl[2] (hui coll).
Fonètica
En valencià s'usa per representar el dígraf eny que representa un sò nasal palatal, i per a representar el sò palatal aproximant en paraules com yo, proyecte o yayo.
Ortografia
S'escriu i grega
- En posició inicial de paraula davant de vocal: yuxtaposar.
- Entre vocals: epopeya, apoyar.
- En el dígraf eny per a representar el sò de [ɲ]: pinya, puny.
- Davant de -ecc-, -ect- en les paraules com trayecte, proyecte i derivats.
- En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradició: Alcoy, Montroy, Llombay, Gay.
Vore també
Referències
- ↑
- «Y». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).batayla
- ↑