Diferència entre les revisions de "Escolàstica"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | L''''escolàstica''' —paraula originada en el [[llatí]] [[Edat Mija|medieval]] ''scholasticus,'' a través del llatí tardà ''scholastĭcus'' «erudit», «escolar» com a préstam del grec ''σχολαστικός, scholastikós'' «oci, temps lliure»— és una corrent [[teologia|teològica]] i [[Filosofia medieval|filosòfica medieval]] que va utilisar part de la [[filosofia grecollatina]] clàssica per a comprendre la [[Revelació divina|revelació religiosa]] del [[cristianisme]]. Va ser la corrent teològic-filosòfica predominant del pensament [[medieval]], despuix de la [[patrística]] de la [[Antiguetat tardana]], i es va basar en la coordinació entre [[fe i raó]], que en qualsevol cas sempre suponia una clara subordinació de la raó a la fe (''[[Philosophia ancilla theologiae]]'' «la filosofia és serva de la teologia»). No obstant, "hui dia es tendix a rebujar esta concepció o a no insistir massa en ella". El sorgiment de l'escolàstica va estar estretament associat en estes escoles que varen florir en [[Itàlia]], [[França]], [[Espanya]] i [[Anglaterra]]. Va predominar en les [[Escola catedralicia|escoles catedralicies]] i en els [[estudis generals]] que varen donar lloc a les [[Universitat medieval|universitats medievals]] [[Europa|europees]], en especial entre mediats del sigle XI i mediats del sigle XV. | + | L''''escolàstica''' —paraula originada en el [[llatí]] [[Edat Mija|medieval]] ''scholasticus,'' a través del llatí tardà ''scholastĭcus'' «erudit», «escolar» com a préstam del grec ''σχολαστικός, scholastikós'' «oci, temps lliure»— és una corrent [[teologia|teològica]] i [[Filosofia medieval|filosòfica medieval]] que va utilisar part de la [[filosofia grecollatina]] clàssica per a comprendre la [[Revelació divina|revelació religiosa]] del [[cristianisme]]. |
| + | |||
| + | Va ser la corrent teològic-filosòfica predominant del pensament [[medieval]], despuix de la [[patrística]] de la [[Antiguetat tardana]], i es va basar en la coordinació entre [[fe i raó]], que en qualsevol cas sempre suponia una clara subordinació de la raó a la fe (''[[Philosophia ancilla theologiae]]'' «la filosofia és serva de la teologia»). | ||
| + | |||
| + | No obstant, "hui dia es tendix a rebujar esta concepció o a no insistir massa en ella". El sorgiment de l'escolàstica va estar estretament associat en estes escoles que varen florir en [[Itàlia]], [[França]], [[Espanya]] i [[Anglaterra]]. Va predominar en les [[Escola catedralicia|escoles catedralicies]] i en els [[estudis generals]] que varen donar lloc a les [[Universitat medieval|universitats medievals]] [[Europa|europees]], en especial entre mediats del [[sigle XI]] i mediats del [[sigle XV]]. | ||
[[Categoria:Escolàstica]] | [[Categoria:Escolàstica]] | ||
Revisió de 19:37 18 set 2022
L'escolàstica —paraula originada en el llatí medieval scholasticus, a través del llatí tardà scholastĭcus «erudit», «escolar» com a préstam del grec σχολαστικός, scholastikós «oci, temps lliure»— és una corrent teològica i filosòfica medieval que va utilisar part de la filosofia grecollatina clàssica per a comprendre la revelació religiosa del cristianisme.
Va ser la corrent teològic-filosòfica predominant del pensament medieval, despuix de la patrística de la Antiguetat tardana, i es va basar en la coordinació entre fe i raó, que en qualsevol cas sempre suponia una clara subordinació de la raó a la fe (Philosophia ancilla theologiae «la filosofia és serva de la teologia»).
No obstant, "hui dia es tendix a rebujar esta concepció o a no insistir massa en ella". El sorgiment de l'escolàstica va estar estretament associat en estes escoles que varen florir en Itàlia, França, Espanya i Anglaterra. Va predominar en les escoles catedralicies i en els estudis generals que varen donar lloc a les universitats medievals europees, en especial entre mediats del sigle XI i mediats del sigle XV.