Història de Canadà

Canadà és un país en més de 38 millons d'habitants que ocupa el nort de Norteamèrica. Els primers habitants de la regió varen ser diversos pobles provinents de Siberia, que varen aplegar a través del estret de Bering, i una miqueta més tart varen aplegar els últims pobles inuit (esquimals) provinents de Àsia.

Despuix de la aplegada dels europeus a Amèrica, atres països europeus varen aplegar en busca de noves terres. Colons de Anglaterra i França varen aplegar a la part nort d'Amèrica i varen lluitar per mantindre's allí. França va establir dos colónies a principis de l'any 1600 en lo que és hui Canadà: Canadà pròpiament dit (o "Quebec") en la marge nort del riu Sant Lorenzo, i la colónia d'Acadia (en francés Acadie), en lo que és hui Nou Brunswick i Nova Escòcia.

Despuix de vàries batalles entre França i Anglaterra, estes colónies varen ser conquistades pels anglesos en el sigle XVIII. No obstant, pese a que la colónia de'Acadie va ser destruïda i els seus habitants dispersats, la colónia de Quebec va sobreviure en drets reconeguts a mantindre el seu llenguage i lleis pròpies franceses, a canvi de la fidelitat al Regne Unit.

Despuix de l'independència d'Estats Units, els colons anglesos que es varen mantindre lleals a la mare pàtria (el Regne Unit) varen emigrar a Canadà. A través de tractats en les tribus aborigens, els colons es varen establir principalment en lo que és hui Ontari.

A diferència dels Estats Units, que varen lluitar per la seua independència, Canadà va evolucionar de forma pacífica. A través d'un tractat acceptat per la regna Victoria, Canadà es va transformar en una federació en autogovern independent en l'any 1867. Ara, els canadencs celebren el «Dia de la Reina Victoria» en el tercer dilluns de maig, en agraïment i commemoració al segon monarca britànic de més llarc regnat (1837-1901).