Diferència entre les revisions de "Real valencià"
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
En el mateix document en el que es va establir la paritat entre monedes, es va regular el tipo d'interés per a préstams, equivalent a un 1'66% mensual, afegint el 25 de febrer de [[1241]] un top anual del 16'6%, sent el mateix per a moros, cristians i judeus. | En el mateix document en el que es va establir la paritat entre monedes, es va regular el tipo d'interés per a préstams, equivalent a un 1'66% mensual, afegint el 25 de febrer de [[1241]] un top anual del 16'6%, sent el mateix per a moros, cristians i judeus. | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 20:19 12 set 2022
Era la moneda del Regne de Valéncia. "Reals de Valéncia" és com va ordenar Jaume I que es nomenara.
Història
En Valéncia s'havia acunyat moneda en atres moments històrics, si be esta, que es trobava arreplegada ya en els Furs del Regne des de l'any 1239,[1] és segurament més emblemàtica i que més temps ha estat en circulació com a moneda pròpia.
El 8 de maig de l'any 1247, per disposició del Rei Jaume I, es creà una moneda única per al Regne de Valéncia que es denominarà Real de Valéncia, la qual serà coneguda posteriorment com a Diner. Els "Reals de Valencia" foren les monedes pròpies del Regne de Valéncia i és com ordenà Jaume I que es denominaren.
Originàriament (en época cristiana) les transaccions comercials es varen realisar en "moneda jaquesa", la pròpia del regne d'Aragó, si be també varen circular en cantitats no significatives, moneda melgaresa i tornesa (de França), del regne de Castella, genovesa i mazmudina musulmana.
La moneda que originàriament es va regular en la "Costum" no va a aplegar a acunyar-se, pero dèu anys despuix de la Conquista, Jaume I va conseguir la moneda que volia tindre per a tot el regne de Valéncia, disponent que es acunyara. Segons les órdens donades pel monarca, les primeres monedes tenien el següent disseny:
La transició a la nova moneda es va establir en 40 dies, prohibint l'extracció d'atres monedes en qualsevol material (or, argent o velló).
La primera acunyació està datada en l'any 1247.
Paritats
Paritat inicial:
- 16 melgaresos ---- 12 reals de Valéncia
- 1 denari d'argent ---- 3 diners de reals (36 reals)
- 15 diners de Jaca ---- 12 diners de reals (144 reals)
- 15 torneses ---- 12 reals
- 1 morabatí alfonsí ---- 6 sous de reals (72 reals)
- 1 mazmudina luzif ---- 4 sous (48 reals)
- 1 mazmudina contrafeta ---- 3 sous i 6 diners (42 reals)
- 2 genoveses ---- 1 diners de reals (12 reals)
- 2 reals de Marsella ---- 1 diners de reals (12 reals)
- 1 genovés gros d'argent ---- 3 reals
- 1 marca d'argent ---- 28 sous (336 reals)
En el mateix document en el que es va establir la paritat entre monedes, es va regular el tipo d'interés per a préstams, equivalent a un 1'66% mensual, afegint el 25 de febrer de 1241 un top anual del 16'6%, sent el mateix per a moros, cristians i judeus.
Referències
- MOYA CASADO, Jesús. El Real de Valéncia. 8 de maig de 2018.
Referències
Bibliografia
- Culla Hernandez, Joan Ignaci i Puerto Ferré, Teresa. Cronologia Històrica de la llengua valenciana. 2007. Valéncia. Diputació de Valéncia. ISBN: 84-7795-470-4
- Ubieto Arteta, Antonio. Orígens del Regne de Valéncia. 1981 (primera edició 1971). Saragossa. Facsímil. ISBN: 84-7013-154-0
- Fotografies de Monedes valencianes - Aledua
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Real valencià.- Monedas de la Ciudad y Reino de Valencia - Ricart Garcia Moya - Cultura Valenciana