Proyecte:Convencions de títuls

Esta pàgina conté les convencions de títuls d'aplicació en L'Enciclopèdia, especialment els criteris per a donar-li un nom o títul a un artícul o diversos.

El principi general és que els títuls han de ser formulats de tal manera que puguen ser localisats en la major facilitat possible per les persones valencià-parlants que consulten L'Enciclopèdia. A banda d'això, els criteris més importants, que s'expliquen més en avant, són els següents: simplicitat, precisió, us de mayúscules i pluralisació.

En el text d'un artícul apareixen a sovint noms que constituïxen un artícul propi de L'Enciclopèdia. Per a enllaçar en eixos artículs s'usen dobles claudàtors abans i en acabant de la paraula o el terme en qüestió. Este és un atre motiu pel qual és convenient seguir les pautes ací facilitades per a establir el nom d'un artícul, ya que este apareixerà en alguns o inclús en numerosos enllaços en atres pàgines de L'Enciclopèdia.

Com totes les convencions, tampoc estes constituïxen unes regles fixes. A vegades n'hi haurà que donar prioritat al sentit comú o a la visió pràctica sobre les regles establides.

Convencions generals

títuls en valencià

El títul ha de redactar-se en valencià. Si li interessa reflectir també l'artícul en un idioma distint, això es farà en les primeres llínees de text escrivint en este cas el nom en cursives.

Excepcionalment s'indicarà el nom en un atre idioma distint del valencià, quan siga eixe el que normalment s'utilise en atres països o regions.

Precisió enfront d'ambigüitat

Si crea un artícul nou i desija assignar-li un títul que es correspon en atres conceptes, susceptibles de ser també artículs, no utilise eixe nom en exclusiva per al seu artícul, trie en el seu lloc un nom alternatiu, si és possible d'us comú, perque es diferencie dels atres.

Per eixemple, la paraula «Ràdio» definix diverses coses, entre elles un element químic i un os de l'antebraç. La solució a este aparent conflicte consistix a indicar «Ràdio (element)» i «Ràdio (os)».

Els noms genèrics han de ser una pàgina de desambiguació, llevant que un dels usos siga molt més important o molt més freqüent. Per eixemple, «Plutó» pot referir-se a un deu mitològic o a un planeta nano; açò se soluciona en una pàgina de desambiguació Plutó i una pàgina per a cada cas: Plutó (planeta nano) i Plutó (mitologia). No obstant, encara que hi ha una ciutat costa-riquenya denominada Buenos Aires, l'artícul Buenos Aires parla de la capital argentina i no és una desambiguació.

A pesar de lo que puguen sugerir estos eixemples, és preferible usar un nom «més natural» per a desambiguar. Per eixemple és més natural titular Riu Amazones que Amazones (riu). L'us de paréntesis ha de reservar-se per a aquells cassos en que no siga possible esta opció, o en els cassos en que s'usen habitualment, com succeïx en el cas de La Guàrdia (Toledo) per a distinguir-la de La Guàrdia (Pontevedra).

Utilise els noms més coneguts

En general, els artículs haurien de residir en el nom més comunament usat per al tema sobre el qual l'artícul tracta. Atres noms menys utilisats, pero que podrien ser referits, haurien de nomenar-se en l'artícul i ser pàgines de redirecció, és dir, pàgines a on l'únic contingut del qual siga #REDIRECT [[artícul principal]].

Us de mayúscules i minúscules

La primera lletra del títul s'escriu sempre en mayúscula. Si en un enllaç s'escriu la primera lletra en minúscula, per ser convenient que aparega aixina en el text, el programa la convertix automàticament en mayúscula. En les atres lletres, no obstant, ha de tindre's precaució, ya que el programa interpreta una mayúscula com alguna cosa diferent d'una minúscula, i per tant el buscador i els enllaços no trobaran un terme en diferències a este respecte.

La resta de lletres han de seguir les mateixes convencions de l'escritura en paràgrafs, és dir, mayúscules només per als noms propis i acrònims. El problema es pot plantejar quan es dubta de si un nom és propi o no, una regla màgica és preguntar-se: «Es pot parlar d'"uns lo que siga"?». Si la resposta és positiva llavors es tracta d'un nom comú; si és negativa, generalment és nom propi. Per eixemple, Segona Guerra Mundial és nom propi, puix no té sentit parlar d'unes "segones guerres mundials", diferents de la que ya va existir. En este context, cal resaltar les indicacions que la Real Acadèmia de Cultura Valenciana publica en la Documentació del seu portal web.

títuls en singular

Els títuls han d'aparéixer sempre en singular, excepte en els cassos en que la paraula o el terme s'use habitualment en plural. Aixina, per eixemple, s'indicarà com a títul "Avió" i no "Avions".

En el cas de les categories, pot utilisar-se el plural per a casos en que la categoria siga una llista de noms propis d'eixe tipo. Per eixemple, Categoria:Filòsofs aniria en plural, pero Categoria:Filosofia no.

Convenis específics

No utilise sigles ni acrònims

En general, no han d'usar-se sigles ni acrònims com a títul d'un artícul. Únicament en el cas d'acrònims molt coneguts este procedir està justificat. Per eixemple, no ha d'indicar-se com a títul TRAM, sino Tramvia Metropolità d'Alacant (ací tot en mayúscules, ya que és un nom propi). En canvi, UNESCO i OTAN podrien indicar-se d'esta manera, per ser prou coneguts.

Us de caràcters especials

Alguns caràcters especials no poden ser utilisats, o si són usats poden donar problemes.

Esta és la llista de caràcters no permesos per a títuls de pàgines:

# < > [ ] | { }

Ademés, tampoc es permeten els caràcters invisibles de control (còdic ASCII 0-31) o el de DELETE (codi ASCII 127).

La barra inclinada (/) pot usar-se, pero si és el primer caràcter del títul no pot enllaçar-se directament (una característica de MediaWiki fa que en la pàgina «A», [[/x]] enllaç a la pàgina «A/x»). Per a enllaçar a «/X» ha d'escriure's [[:/X]] (noten-se els dos punts). En tot cas, els noms d'artículs no haurien de contindre barres (/), excepte en cassos excepcionals (com TCP/IP).

A banda de les excepcions de més amunt, L'Enciclopèdia permet el repertori complet de caràcters UTF-8 en els noms d'artícul.

Biografies

Utilise el nom més conegut pero al mateix temps més complet de la persona.

No es posaran els títuls com Dr., Fra, El senyor, Senyora, Sir, Sant, Sant, Santa, Rei, Reina, papa, La seua Santitat, Sa majestat, Sa Altea, excelentíssim, Molt honorable, etc. És dir, hi haurà una entrada per a "Isaac Newton" pero no per a "Sir Isaac Newton". S'exceptuen d'esta regla els personages més coneguts pel seu títul que pel seu nom propi, tant els històrics ("el comte-duc d'Olivares") com els de ficció ("Fra Gerundi de Campazas").

La mateixa regla s'aplica en el cas de seudònims o malnoms. Si es juja que el seudònim ("Fernán Caballero") és més conegut que el nom autèntic ("Cecilia Böhl de Faber"), és la pàgina del seudònim la que conté l'informació, i la del nom autèntic només conté un enllaç a la del seudònim.

Dates

1. En les décades s'haurà d'indicar el sigle. En conte de "anys 50" s'escriurà "década de 1950". No ha d'usar-se la forma anglesa "1950s". Només si per context el sigle és prou clar i no hi ha ambigüitat podrà escriure's, en tot cas, "anys cinquanta".
2. Per als anys tipo "a. C." (abans de Crist) s'escriuran de la forma 40 a. C., en lo qual s'activa el víncul a l'artícul de l'any corresponent.

Noms de llocs en atres llengües

En principi, els municipis, províncies, comarques, etc. valencians i d'atres parts d'Europa, Espanya o del Món, s'escriuran en valencià, pero dins de l'artícul es farà una referència al nom en els atres idiomes. Per eixemple:

• "Oriola (en castellà, Orihuela)"
• "La Coruña (oficialment i en gallec, A Coruña)"
• "Nova York (oficialment i en anglés, New York)"

Com a nom d'un artícul referit a un lloc o municipi de la Comunitat Valenciana situat en una comarca a on el castellà es la llengua predominant o que tinga doble denominació, en valencià i castellà, es triarà preferiblement i per l'orde següent:

1. El topònim tradicional valencià tal com apareix en l'Apèndix de Topònims del “Diccionari Ortogràfic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (2005).
2. El topònim tradicional valencià que aparega registrat en almenys un d'estos diccionaris:
   • “Diccionari Ortogràfic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (2005).
   • “Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Ed. del Senia al Segura, (1992).
3. El topònim en valencià aportant fonts acreditades (L'Enciclopèdia Verificabilitat).
4. El topònim oficial del lloc en qüestió.
   • Variacions: L'artícul principal apareixerà devall del títul que l'eixecució de les referències en l'orde de jerarquia mes amunt indicada marque. Sempre apareixerà al seu costat la denominació oficial.

Nom d'idiomes

Quan el nom de l'idioma funcione també com a gentilici, es desambiguarà escrivint la paraula "idioma" davant. Per eixemple: idioma àrap, idioma espanyol, idioma aimara. Pero no es farà quan el nom de la llengua siga un substantiu. Per eixemple: llatí, eusquera, papiament. És precís recordar que, en valencià, els noms d'idioma, igual que els gentilicis o noms de pobles o tribus, s'escriuen en minúscula.

Noms comuns o científics

Els taxons portaran com a títul de pàgina el nom científic, creant les redireccions necessàries des del nom o noms comuns més coneguts en llengua valenciana. Per eixemple fesol, fesol i fesol són redireccions a Phaseolus Vulgaris, i Lleó (animal) és una redirecció a Panthera llig. Les autoritats que assignen els noms científics són, per àmbits: ICBN (botànica); el ICNZ (zoologia), ICNB (bacteriologia) i ICTV (virològia).

Títuls de películes

S'usarà el títul en valencià, traduït de l'idioma original de la película, a menys que la película en qüestió siga de parla castellana; en este cas es deixara el títul en castellà, per resultar familiar i perfectament comprensible per als enciclopedistes valencians. En este cas es mantindrà el nom original, i en tot cas, es podrà redirigir cap ad ell el títul de la película traduït al valencià.

Us de gentilicis

Quan el nom d'un artícul aludix a la seua procedència geogràfica, com a regla general no s'usaran gentilicis. S'usarà per eixemple Història de Cuba en conte d'Història cubana.

Anexos

Els artículs que només continguen una enumeració d'enllaços interns en poca o nula informació extra, s'han de cridar "Anex:elements en qüestió". Per eixemple: Anex:Municipis de la província d'Alacant.

Es recomana, de totes maneres, utilisar la capacitat del programa per a crear llistes d'artículs a través de les categories en conte de crear llistes, sempre que açò siga possible.

Plantilles

S'usarà el nom «Plantilla:Ficha de xxxxx» per a les plantilles de fiches, anàlogament a com en L'Enciclopèdia en anglés s'utilisa el terme Infobox. «xxxxx» sempre anirà en singular, i en minúscules. Aixina, escriurem Plantilla:Ficha d'universitat en conte de Plantilla:Infobox Universitat.

Vore també

• Ajuda:Alfabets i escritures del món per a una llista de caràcters no ASCII que es poden usar.
• Guide: Creating special characters per al mateix objectiu de l'anterior enllaç.