Diferència entre les revisions de "Complement indirecte"
(Text reemplaça - 'http://www.llenguavalenciana.com' a 'https://www.llenguavalenciana.com') |
|||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | [[ | + | [[https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/19.pdf]] |
[[Categoria:Gramàtica]] | [[Categoria:Gramàtica]] | ||
[[Categoria: Complements del verp]] | [[Categoria: Complements del verp]] | ||
Revisió de 17:59 12 set 2022
Des d'un punt de vista semàntic, el complement indirecte designa un participant en l'acció verbal, com a experimentador (M'agrada anar a peixcar), destinatari (Li donaren un chec per valor de cinc mil euros; Li ha pintat una ralla blanca al coche) o terme d'un moviment o direcció (S'acostà a nosatros un home malcarat).
El complement indirecte va marcat formalment per la preposició a, tant si fa referència a un ser animat, com no animat (Yo sempre li compre el diari al quiosquer del meu carrer; Li ha posat un titular molt bo a la notícia).
Els complements introduïts per la preposició per a, no deuen ser considerats pròpiament complements indirectes, sino complements circumstancials finals o de destinatari, puix són compatibles en els verdaders complements indirectes:
Li he comprat al quiosquer (CI) una revista per a mon germà (CC).
S'ha d'observar, per tant, que un mateix complement pot ser presentat com a indirecte (Li he comprat una revista a mon germà) o com a final (He comprat una revista per a mon germà), pero si en l'oració ya hi ha un complement indirecte, passarà necessàriament a complement final:
Li he comprat al quiosquer una revista per a mon germà.
Bibliografia
[[1]]