Diferència entre les revisions de "Segona República Espanyola en guerra"
m |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''Segona República Espanyola en guerra''' és l'història de la [[Segona República Espanyola]] durant la [[Guerra Civil Espanyola]] de [[1936]]-[[1939]] i que constituïx l'últim periodo de la seua història. El territori espanyol que va permanéixer baix la seua autoritat despuix del [[colp d'estat en Espanya de juliol de 1936]], i que va ser denominat '''zona republicana''' o '''zona lleal''', va ser reduint-se conforme va ser estenent-se la [[zona sublevada]] fins que al final va anar completament ocupada pel [[bando franquiste]] (que l'havia cridat durant tota la guerra la '''''zona roja'''''). | La '''Segona República Espanyola en guerra''' és l'història de la [[Segona República Espanyola]] durant la [[Guerra Civil Espanyola]] de [[1936]]-[[1939]] i que constituïx l'últim periodo de la seua història. El territori espanyol que va permanéixer baix la seua autoritat despuix del [[colp d'estat en Espanya de juliol de 1936]], i que va ser denominat '''zona republicana''' o '''zona lleal''', va ser reduint-se conforme va ser estenent-se la [[zona sublevada]] fins que al final va anar completament ocupada pel [[bando franquiste]] (que l'havia cridat durant tota la guerra la '''''zona roja'''''). | ||
| − | Durant eixe temps es varen succeir tres governs: el presidit pel republicà d'esquerra [[José Giral]], encara que durant el seu curt mandat (de [[juliol]] a [[setembre]] de [[1936]]) el poder real va estar en mans dels centenars de comités que es varen formar quan va esclatar la [[revolució social espanyola de 1936]]; el següent govern va ser presidit pel socialiste [[Francisco Llarc Caballero]], el líder d'un dels dos sindicats ([[UGT]]; junt en [[Confederació Nacional del | + | Durant eixe temps es varen succeir tres governs: el presidit pel republicà d'esquerra [[José Giral]], encara que durant el seu curt mandat (de [[juliol]] a [[setembre]] de [[1936]]) el poder real va estar en mans dels centenars de comités que es varen formar quan va esclatar la [[revolució social espanyola de 1936]]; el següent govern va ser presidit pel socialiste [[Francisco Llarc Caballero]], el líder d'un dels dos sindicats ([[UGT]]; junt en [[Confederació Nacional del Treball|CNT]]) havien protagonisat la revolució; i el tercer govern va ser presidit pel també socialiste [[Juan Negrín]], com a conseqüència de la caiguda de Llarc Cavaller despuix dels [[successos de maig de 1937]], i que va governar fins a principis de [[març]] de l'any [[1939]], quan es va produir el [[Colp de Casat|colp d'estat del coronel Casado]] que va posar fi a la resistència republicana, donant pas a la victòria del [[bando sublevat]] encapçalat pel [[Franco|general Franco]]. |
[[Categoria:Periodos de la Segona República Espanyola]] | [[Categoria:Periodos de la Segona República Espanyola]] | ||
Revisió de 16:58 9 ago 2022
La Segona República Espanyola en guerra és l'història de la Segona República Espanyola durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939 i que constituïx l'últim periodo de la seua història. El territori espanyol que va permanéixer baix la seua autoritat despuix del colp d'estat en Espanya de juliol de 1936, i que va ser denominat zona republicana o zona lleal, va ser reduint-se conforme va ser estenent-se la zona sublevada fins que al final va anar completament ocupada pel bando franquiste (que l'havia cridat durant tota la guerra la zona roja).
Durant eixe temps es varen succeir tres governs: el presidit pel republicà d'esquerra José Giral, encara que durant el seu curt mandat (de juliol a setembre de 1936) el poder real va estar en mans dels centenars de comités que es varen formar quan va esclatar la revolució social espanyola de 1936; el següent govern va ser presidit pel socialiste Francisco Llarc Caballero, el líder d'un dels dos sindicats (UGT; junt en CNT) havien protagonisat la revolució; i el tercer govern va ser presidit pel també socialiste Juan Negrín, com a conseqüència de la caiguda de Llarc Cavaller despuix dels successos de maig de 1937, i que va governar fins a principis de març de l'any 1939, quan es va produir el colp d'estat del coronel Casado que va posar fi a la resistència republicana, donant pas a la victòria del bando sublevat encapçalat pel general Franco.