Diferència entre les revisions de "Llombay (La Vall de Gallinera)"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
Com a curiositat, en el llogaret i com a únic habitant fins que faltà en l'any [[1977]], vixqué Stefan Gregor, que segons un artícul de la revista alemanya ''Der Spiegel'', estaria relacionat en el crematori d'un camp d'extermini nazi. En l'any 1981 atre reportage de la revista Interviú sobre els nazis fugits en Espanya, escrit pels periodistes valencians [[Enrique Cerdán Tato]] i Santiago Miró, també el senyalava com un dels nazis amagats en terres valencianes. Segons atres fonts locals, fon un antic mariscal de [[Hitler]], d'orige yugoslau, refugiat en [[Espanya]], (conegut erròneament en la comarca com l'alemany de Llombay).<ref>[https://valenciaplaza.com/sombra-nazi-en-la-vall-de-la-gallinera Sombra nazi en la Vall de la Gallinera] Artícul en Valencia Plaza el 28 de maig de 2017.</ref> | Com a curiositat, en el llogaret i com a únic habitant fins que faltà en l'any [[1977]], vixqué Stefan Gregor, que segons un artícul de la revista alemanya ''Der Spiegel'', estaria relacionat en el crematori d'un camp d'extermini nazi. En l'any 1981 atre reportage de la revista Interviú sobre els nazis fugits en Espanya, escrit pels periodistes valencians [[Enrique Cerdán Tato]] i Santiago Miró, també el senyalava com un dels nazis amagats en terres valencianes. Segons atres fonts locals, fon un antic mariscal de [[Hitler]], d'orige yugoslau, refugiat en [[Espanya]], (conegut erròneament en la comarca com l'alemany de Llombay).<ref>[https://valenciaplaza.com/sombra-nazi-en-la-vall-de-la-gallinera Sombra nazi en la Vall de la Gallinera] Artícul en Valencia Plaza el 28 de maig de 2017.</ref> | ||
| − | Naixcut en 1914 en Ivankovo ([[Croàcia]]), | + | Naixcut en 1914 en Ivankovo ([[Croàcia]]), [[part de [[Yugoslàvia]] al finalisar la II Guerra Mundial]], vingué a Llombay a finals de la década dels anys 40, a on es dedicava a pintar, adquirint fama d'excèntric. |
En realitat, i a diferència d'atres casos de nazis refugiats en la Comunitat Valenciana en els quals la seua connivència en el regim nazi està més que provada i documentada, en este cas, no n'hi ha cap de prova que acredite estes acusacions, més allà del seu comportament extravagant i dels testimonis d'alguns veïns, que podrien donar crèdit a una possible militància en el [[nazisme]]. No es tenen senyes de la seua vida passada, en anterioritat a la seua arribada al poble, a part de la seua data i localitat de naiximent. | En realitat, i a diferència d'atres casos de nazis refugiats en la Comunitat Valenciana en els quals la seua connivència en el regim nazi està més que provada i documentada, en este cas, no n'hi ha cap de prova que acredite estes acusacions, més allà del seu comportament extravagant i dels testimonis d'alguns veïns, que podrien donar crèdit a una possible militància en el [[nazisme]]. No es tenen senyes de la seua vida passada, en anterioritat a la seua arribada al poble, a part de la seua data i localitat de naiximent. | ||
Revisió de 09:41 2 ago 2022
Llombay és un dels llogarets que formen el poble de La Vall de Gallinera, situat en la comarca de la Marina Alta, Comunitat Valenciana, en la província d'Alacant.
Geografia
El llogaret està abandonat i ya no viu cap de persona en ell, encara que s'han restaurat algunes cases i alguna d'elles conserva certa activitat agrícola.
Historia
Citat en documentació antiga en les variants Lombayer, Lombart, Lombaer, Lombay i Llombay. Aixina, l'etimologia del seu topònim no és àrap, encara que apareix com al-Lumbar. La primera cita en un text cristià data del cens de 1369.
El nazi de Llombay
Com a curiositat, en el llogaret i com a únic habitant fins que faltà en l'any 1977, vixqué Stefan Gregor, que segons un artícul de la revista alemanya Der Spiegel, estaria relacionat en el crematori d'un camp d'extermini nazi. En l'any 1981 atre reportage de la revista Interviú sobre els nazis fugits en Espanya, escrit pels periodistes valencians Enrique Cerdán Tato i Santiago Miró, també el senyalava com un dels nazis amagats en terres valencianes. Segons atres fonts locals, fon un antic mariscal de Hitler, d'orige yugoslau, refugiat en Espanya, (conegut erròneament en la comarca com l'alemany de Llombay).[1]
Naixcut en 1914 en Ivankovo (Croàcia), [[part de Yugoslàvia al finalisar la II Guerra Mundial]], vingué a Llombay a finals de la década dels anys 40, a on es dedicava a pintar, adquirint fama d'excèntric.
En realitat, i a diferència d'atres casos de nazis refugiats en la Comunitat Valenciana en els quals la seua connivència en el regim nazi està més que provada i documentada, en este cas, no n'hi ha cap de prova que acredite estes acusacions, més allà del seu comportament extravagant i dels testimonis d'alguns veïns, que podrien donar crèdit a una possible militància en el nazisme. No es tenen senyes de la seua vida passada, en anterioritat a la seua arribada al poble, a part de la seua data i localitat de naiximent.
Es troba enterrat en el cementeri de la veïna pedania d'Alpatró. En acabant de la seua mort, el seu germà cedí sa casa a l'ajuntament.
Monuments
El poble consta d'un sol carrer; a l'entrada es pot observar l'antiga almàssera i al final del poble, just al costat del barranc, es troba el seu llavador en una font de tres chorros.
Economia
Llombay conta en una casa rural a l'entrada del poble.
Referències
- ↑ Sombra nazi en la Vall de la Gallinera Artícul en Valencia Plaza el 28 de maig de 2017.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Llombay (La Vall de Gallinera).