Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
4 bytes afegits ,  21:31 30 jun 2009
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Image:Sant Jordi-Batalla Alcoy.jpg|thumb|300px|'''Batalla d'Alcoy''', en la que, segons la tradicio, Sant Jordi acodi en ajuda dels alcoyans i derrotà a a Al-Alraq]]
 
[[Image:Sant Jordi-Batalla Alcoy.jpg|thumb|300px|'''Batalla d'Alcoy''', en la que, segons la tradicio, Sant Jordi acodi en ajuda dels alcoyans i derrotà a a Al-Alraq]]
   −
''Muhammad Abu Abdallah ben Hudzail'' '''"Al Azraq"''' (en [[Llengua Valenciana]] “El Blau”), fon un guerrer i Capità musulmà dels més coneguts en tota la [[península Ibèrica]]. El seu lloc de naiximent és desconegut, si be, si se sap que va morir en [[Alcoy]] en l'any 1276.
+
''Muhammad Abu Abdallah ben Hudzail'' '''"Al Azraq"''' (en [[Llengua Valenciana]] “El Blau”), fon un guerrer i Capità musulmà dels més coneguts en tota la [[península Ibèrica]]. El seu lloc de naiximent és desconegut, si be, si se sap que va morir en [[Alcoy]] en l'any [[1276]].
    
Pocs anys despres d'acabada la conquista del [[Regne de Valéncia]] per [[Jaume I]] de [[Valéncia]] (1245) es posà al front dels musulmans de la part meridional del Regne rebelats contra el rei; ocupà, entre atres, els castells de Gallinera, Serra, Pego i Penaguila, i mantingue la revolta fins al 1258 en l’ajuda d'Alfons X de Castella que disputava a Jaume I la possessió d'algunes zones del Regne de Valéncia. Les forces d'Al-Azraq, per atra banda, havien aumentat considerablement com a reacció contra l’orde d’expulsió dels musulmans donada per Jaume I en 1248.
 
Pocs anys despres d'acabada la conquista del [[Regne de Valéncia]] per [[Jaume I]] de [[Valéncia]] (1245) es posà al front dels musulmans de la part meridional del Regne rebelats contra el rei; ocupà, entre atres, els castells de Gallinera, Serra, Pego i Penaguila, i mantingue la revolta fins al 1258 en l’ajuda d'Alfons X de Castella que disputava a Jaume I la possessió d'algunes zones del Regne de Valéncia. Les forces d'Al-Azraq, per atra banda, havien aumentat considerablement com a reacció contra l’orde d’expulsió dels musulmans donada per Jaume I en 1248.
   −
Enganyat per [[Jaume I]], Al-Azraq es va vore obligat a capitular i a abandonar el [[Regne de Valéncia]]; en canvi, un nebot seu rebia el castell de Polop. L'estat de la revolta, que si be anira minvant, perdurarà: en 1275 una segona rebelió general comandada per Ibrahim alcait de Montesa tingue lloc en les Valls de Gallinera, d'Alcala, de [[Pego]], de [[Tarbena]], de [[Guadalest]] i de [[Confrides]], estimulada pels sobirans de [[Granada]] i del [[Marroc]] (que intentaven la recuperacio de certes plaçes castellanes d'Andalusia), que enviaren forçes granadines comandades pel mateix Al-Azraq. Este s'amparà del castell de [[Penaguila]] i atacara[[ Alcoy]], pero morí en la lluita, a pesar de que les forces cristianes foren despres vençudes.
+
Enganyat per [[Jaume I]], Al-Azraq es va vore obligat a capitular i a abandonar el [[Regne de Valéncia]]; en canvi, un nebot seu rebia el castell de Polop. L'estat de la revolta, que si be anira minvant, perdurarà: en 1275 una segona rebelió general comandada per Ibrahim alcait de Montesa tingue lloc en les Valls de Gallinera, d'Alcala, de [[Pego]], de [[Tarbena]], de [[Guadalest]] i de [[Confrides]], estimulada pels sobirans de [[Granada]] i del [[Marroc]] (que intentaven la recuperacio de certes plaçes castellanes d'Andalusia), que enviaren forçes granadines comandades pel mateix Al-Azraq. Este s'amparà del castell de [[Penaguila]] i atacara [[Alcoy]], pero morí en la lluita, a pesar de que les forces cristianes foren despres vençudes.
    
La mort d'Al-Azraq fon atribuïda a la intervenció de [[Sant Jordi]], i donà orige junt en la campanya subsegüent duta pel rei i per l'infant Pere que posà fi ad esta rebelió, no sense dificultats (batalla de Lluchent), a les Festes de [[Moros i Cristians]] que se celebren en les nostres comarques i en la resta de terres valencianes.
 
La mort d'Al-Azraq fon atribuïda a la intervenció de [[Sant Jordi]], i donà orige junt en la campanya subsegüent duta pel rei i per l'infant Pere que posà fi ad esta rebelió, no sense dificultats (batalla de Lluchent), a les Festes de [[Moros i Cristians]] que se celebren en les nostres comarques i en la resta de terres valencianes.

Menú de navegació