Diferència entre les revisions de "Cerrato Palentino"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:MERINDADES.jpg|thumb|250px|Situació de la comarca de "Las Merindades" dins de la [[província de Burgos]]]]
+
[[File:Comarca Cerrato (Palencia).svg|thumb|250px|Situació de la comarca de "El Cerrato Palentino" dins de la [[província de Paléncia]]]]
  
La comarca de Les Merindades és una comarca burgalesa, comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]], [[Espanya]]. Està llimitada a l'oest i noroest per la [[Cantàbria|comunitat autònoma de Cantàbria]], al norest per la [[província de Viscaya]], a l'est per la [[província d'Àlava]] i al sur per les comarques burgaleses de l'[[Comarca de l'Ebre|Ebre]], [[La Bureba]] i [[Páramo]].
+
El '''Cerrato Palentino''' és una comarca situada al [[sur]] de la [[província de Paléncia]], en la [[Castella i Lleó|Comunitat de Castella i Lleó]], que conta en una población pròxima als 25.000 habitants.  
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
En la seua extensió confluïxen varis elements geogràfics: el replanell castellà, la vall de l'Ebre i la cordillera Cantàbrica.
+
El Cerrato es va formar durant millons d'anys per successius episodis de sedimentació de la conca del [[riu Duero]] i pels conseqüents desmantellaments erosius. Es varen formar pàramo calcàreus (que varen aguantar be l'erosió) que a voltes poden superar els 900 m d'altitut front als 720 m en que es troben les valls.
  
Açò fa que siga un espai de transició, existint zones molt diferents sobre paisage, vegetació, economia, hàbitat o arquitectura en associar-se en un mateix entorn paisagístic traces de la zona humida cantàbrica i de la zona mediterrànea seca; açò és lo que li fa tindre un gran patrimoni natural de gran valor ecològic i biològic.
+
== Flora i Fauna ==
  
​La comarca també conta en varis estanys i varis embassaments.
+
Sobre la vegetació, el bosc autòcton és de tipo mediterràneu, de [[carrasca]], adaptat al clima i al sol. En mig de la sequetat de la comarca poden vore's boscs en les vores dels rius i de les rieres. Allí creixen arbres com el chop comú, el sauce blanc i l'om comú.
 +
 
 +
En els pàramos es troben [[Llebre|llebres]], [[Conill|conills]] (*Oryctolagus *cuniculus), [[Perdiu|perdius]] i tórtoles. Destaca la presència de martinete comú , llúdria, malifet dels Pirineus, associats als caixers fluvials, mentres que en la zona de pàramo, apareix avutarda comú, sisó comú i aguileta cenizo.  
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
L'aposta pel turisme d'interior va supondre l'obertura d'un bon número de cases rurals i algunes posades de calitat, inici d'una important indústria d'oci.  
+
Es basa en l'agricultura mecanisada en cultius de seca i regadius a la vora dels rius i del turisme.
 +
 
 +
La comarca conta en el Museu del Cerrato Castellà, un centre d'interpretació i difusió del patrimoni artístic, cultural, històric i paisagístic de la comarca del Cerrato Castellà. Este museu està localisat en Baltanás.
 +
 
 +
Ademés, es conta en diferents rutes turístiques per a recórrer la comarca, com la ruta pels chozos de pastors, rutes ornitológiques, rutes cicloturístiques pel Cerrato i rutes poble a poble.
 +
 
  
 
== Municipis i pedanies ==
 
== Municipis i pedanies ==
Llínea 18: Llínea 25:
 
! Municipi
 
! Municipi
 
|-
 
|-
| [[Alfoz de Bricia]]
+
| [[Alba de Cerrato]]
 
|-
 
|-
| [[Alfoz de Santa Gadea]]
+
| [[Antigüedad]]
 
|-
 
|-
| [[Arija]]
+
| [[Astudillo]]
 
|-
 
|-
| [[Berberana]]
+
| [[Baltanás]]
 
|-
 
|-
| [[Cillaperlata]]
+
| [[Castrillo de Don Juan]]
 
|-
 
|-
| [[Espinosa de los Monteros]]
+
| [[Castrillo de Onielo]]
 
|-  
 
|-  
| [[Frías]]
+
| [[Cevico de la Torre]]
 
|-
 
|-
| [[Junta de Traslaloma]]
+
| [[Cevico Navero]]
 
|-
 
|-
| [[Junta de Villalba de Losa]]
+
| [[Cobos de Cerrato]]
 
|-
 
|-
| [[Jurisdicción de San Zadornil]]
+
| [[Cordovilla la Real]]
 
|-
 
|-
| [[Los Altos]]
+
| [[Cubillas de Cerrato]]
 
|-
 
|-
| [[Medina de Pomar]]
+
| [[Dueñas]]
 
|-
 
|-
| [[Merindad de Cuesta-Urria]]
+
| [[Espinosa de Cerrato]]
 
|-
 
|-
| [[Merindad de Montija]]
+
| [[Hérmedes de Cerrato]]
 
|-
 
|-
| [[Merindad de Sotoscueva]]
+
| [[Herrera de Valdecañas]]
 
|-
 
|-
| [[Merindad de Valdeporres]]
+
| [[Hontoria de Cerrato]]
 
|-
 
|-
| [[Merindad de Valdivielso]]
+
| [[Hornillos de Cerrato]]
 
|-
 
|-
| [[Partido de la Sierra en Tobalina]]
+
| [[Magaz de Pisuerga]]
 
|-
 
|-
| [[Trespaderne]]
+
| [[Melgar de Yuso]]
 
|-
 
|-
| [[Valle de Losa]]
+
| [[Palenzuela]]
 
|-
 
|-
| [[Valle de Manzanedo]]
+
| [[Población de Cerrato]]
 
|-
 
|-
| [[Valle de Mena]]
+
| [[Quintana del Puente]]
 
|-
 
|-
| [[Valle de Tobalina]]
+
| [[Reinoso de Cerrato]]
 
|-
 
|-
| [[Valle de Valdebezana]]
+
| [[San Isidro de Dueñas]]
 
|-
 
|-
| [[Valle de Zamanzas]]
+
| [[Soto de Cerrato]]
 
|-
 
|-
| [[Villarcayo de Merindad de Castilla la Vieja]]
+
| [[Tabanera de Cerrato]]
 +
|-
 +
| [[Tariego de Cerrato]]
 +
|-
 +
| [[Torquemada]]
 +
|-
 +
| [[Valbuena de Pisuerga]]
 +
|-
 +
| [[Valdecañas de Cerrato]]
 +
|-
 +
| [[Valdeolmillos]]
 +
|-
 +
| [[Valle de Cerrato]]
 +
|-
 +
| [[Venta de Baños]]
 +
|-
 +
| [[Vertavillo]]
 +
|-
 +
| [[Villaconancio]]
 +
|-
 +
| [[Villahán]]
 +
|-
 +
| [[Villalaco]]
 +
|-
 +
| [[Villamediana]]
 +
|-
 +
| [[Villamuriel de Cerrato]]
 +
|-
 +
| [[Villaviudas]]
 +
|-
 +
| [[Villodre]]
 +
|-
 +
| [[Villodrigo]]
 
|}
 
|}
  
[[Categoria:Geografia de la província de Burgos]]
+
== Vore també ==
[[Categoria:Comarques de la província de Burgos]]
+
* [[Comarques de la província de Paléncia]]
 +
* [[Província de Paléncia]]
 +
 
 +
[[Categoria:Geografia de la província de Paléncia]]
 +
[[Categoria:Comarques de la província de Paléncia]]

Última revisió del 11:04 26 jul 2022

Situació de la comarca de "El Cerrato Palentino" dins de la província de Paléncia

El Cerrato Palentino és una comarca situada al sur de la província de Paléncia, en la Comunitat de Castella i Lleó, que conta en una población pròxima als 25.000 habitants.

Geografia[editar | editar còdic]

El Cerrato es va formar durant millons d'anys per successius episodis de sedimentació de la conca del riu Duero i pels conseqüents desmantellaments erosius. Es varen formar pàramo calcàreus (que varen aguantar be l'erosió) que a voltes poden superar els 900 m d'altitut front als 720 m en que es troben les valls.

Flora i Fauna[editar | editar còdic]

Sobre la vegetació, el bosc autòcton és de tipo mediterràneu, de carrasca, adaptat al clima i al sol. En mig de la sequetat de la comarca poden vore's boscs en les vores dels rius i de les rieres. Allí creixen arbres com el chop comú, el sauce blanc i l'om comú.

En els pàramos es troben llebres, conills (*Oryctolagus *cuniculus), perdius i tórtoles. Destaca la presència de martinete comú , llúdria, malifet dels Pirineus, associats als caixers fluvials, mentres que en la zona de pàramo, apareix avutarda comú, sisó comú i aguileta cenizo.

Economia[editar | editar còdic]

Es basa en l'agricultura mecanisada en cultius de seca i regadius a la vora dels rius i del turisme.

La comarca conta en el Museu del Cerrato Castellà, un centre d'interpretació i difusió del patrimoni artístic, cultural, històric i paisagístic de la comarca del Cerrato Castellà. Este museu està localisat en Baltanás.

Ademés, es conta en diferents rutes turístiques per a recórrer la comarca, com la ruta pels chozos de pastors, rutes ornitológiques, rutes cicloturístiques pel Cerrato i rutes poble a poble.


Municipis i pedanies[editar | editar còdic]

Municipi
Alba de Cerrato
Antigüedad
Astudillo
Baltanás
Castrillo de Don Juan
Castrillo de Onielo
Cevico de la Torre
Cevico Navero
Cobos de Cerrato
Cordovilla la Real
Cubillas de Cerrato
Dueñas
Espinosa de Cerrato
Hérmedes de Cerrato
Herrera de Valdecañas
Hontoria de Cerrato
Hornillos de Cerrato
Magaz de Pisuerga
Melgar de Yuso
Palenzuela
Población de Cerrato
Quintana del Puente
Reinoso de Cerrato
San Isidro de Dueñas
Soto de Cerrato
Tabanera de Cerrato
Tariego de Cerrato
Torquemada
Valbuena de Pisuerga
Valdecañas de Cerrato
Valdeolmillos
Valle de Cerrato
Venta de Baños
Vertavillo
Villaconancio
Villahán
Villalaco
Villamediana
Villamuriel de Cerrato
Villaviudas
Villodre
Villodrigo

Vore també[editar | editar còdic]