Diferència entre les revisions de "Lliteratura del Romanticisme en França"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|300px|[[Jean Auguste Dominique Ingres|Ingres ''L'apoteosis d'Homer'' (Museu del…») |
(Sense diferències)
|
Revisió de 09:28 22 jul 2022
El Romanticisme és una corrent artística de Europa occidental que es va iniciar a lo llarc del sigle XVIII en Gran Bretanya (Outre-Taque) i en Alemània (Outre-Rhin), estenent-se fins a França, Itàlia i Espanya en el sigle XIX. En França, es va desenrollar durant la Restauració, com a reacció contra les normes del Classicisme i el Racionalisme filosòfic dels sigles anteriors.
El Romanticisme es basa en la reivindicació de lo particular front a lo colectiu, i en la rebelia creadora per part dels poetes, que volen terminar en les normes per a la creació lliterària que prescriu el Classicisme, les normes aristotèliques com la regla de les tres unitats (temps, espai i acció). Es tracta puix d'un moviment que advoca per la llibertat del art. El Romanticisme es caracterisa per una voluntat d'explorar totes les possibilitats artístiques en un fi expressiu. Aixina, es pot parlar d'una reacció dels sentiments contra la raó, i contra el empirisme que exalta el misteri i lo sobrenatural i que busca un escape en el somi, la fantasia, lo mòrbit i lo exòtic. Els valors estètics i moralés del Romanticisme, les seues idees i tòpics nous no varen tardar en influir sobre atres àmbits, en particular la pintura i la música.
El Romanticisme en França va representar un moviment de reacció contrari a la lliteratura nacional, dominada per un Classicisme que ya no era exactament un model d'imitació dels clàssics. En les lliteratures anglesa i alemana el Classicisme no havia calat en tanta intensitat com en França o Espanya, encara que esta corrent va ser predominant en este sigle. En França, país de tradició gracolatina, la lliteratura va continuar sent clàssica fins a molt despuix del Renaixença.
El pensament romàntic va començar a formar-se cap a 1750 i va alcançar el seu terme aproximadament un sigle més vesprada. Es va forjar ya en el sigle XVIII, va ser contingut i fins a rebujat durant la Revolució i el Primer imperi, va aplegar a la madurea solament baixe la Restauració i el seu triumfo es va confirmar cap a 1830, en la Batalla d'Hernani.