Diferència entre les revisions de "Herbers"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| (No se mostren 18 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[File:Herbés.jpg|thumb|Vista d'Herbers]] | + | [[File:Herbés.jpg|thumb|250px|Vista d'Herbers]] |
| − | '''Herbers''' (en [[castellà]] ''Herbés''), és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] d'[[Els Ports]], en el nort de la [[Comunitat Valenciana]], llindant en la [[província de Terol]]. | + | [[Archiu:Herbers, Els Ports 64.jpg|250px|miniaturadeimagen|Vista d'Herbers]] |
| + | [[Archiu:Vista castillo Herbés.JPG|250px|miniaturadeimagen|Vista del castell d'Herbers]] | ||
| + | [[Archiu:Herbers, Els Ports 29.jpg|250px|miniaturadeimagen|Iglésia paroquial d'Herbers]] | ||
| + | '''Herbers''' (en [[castellà]] ''Herbés''), és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] d'[[Els Ports]], en el nort de la [[Comunitat Valenciana]], llindant en la [[província de Terol]]. | ||
| − | + | La població conta en patrimoni històric-cultural com el [[Castell d'Herbers]], l'iglésia de Sant Bertomeu o l'Ermita de la Verge del Sargar. | |
| − | + | == Geografia == | |
| + | Herbers és un chicotet poble de la comarca d'Els Ports, froterer en [[Terol]]. Està situat en la vertent del [[Riu Tastavins|riu Tastavins]] (afluent del [[Riu Matarranya|riu Matarranya]]), a una altura de 784 metros. | ||
| − | + | En Herbers se preserve l'esència dels pobles de montanya, en carrers empinats i la visió de la naturalea en estat pur. | |
| − | + | ||
| + | El terme d'Herbers permet conéixer llocs de gran bellea natural, de singularitat paisagística i respecte al mig ambient. | ||
| + | |||
| + | == Demografia == | ||
| + | Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2021]] contava en 53 habitants. | ||
== Patrimoni == | == Patrimoni == | ||
El conjunt d'Herbers respira una gran tranquilitat. En els seus carrers es conserven cases en una arquitectura molt característica de la comarca d'Els Ports, predominant les fetes en pedra com a material de construcció, balcons de fusta i grans ràfols. | El conjunt d'Herbers respira una gran tranquilitat. En els seus carrers es conserven cases en una arquitectura molt característica de la comarca d'Els Ports, predominant les fetes en pedra com a material de construcció, balcons de fusta i grans ràfols. | ||
| − | En lo alt de l'entramat urbà destaca la figura del | + | * [[Palau d'Herbers]]. En lo alt de l'entramat urbà destaca la figura del palau. Es tracta d'una casa nobiliaria del [[sigle XVI]], tota de pedra, que encara manté part dels seus elements arquitectònics defensius. Damunt de la porta d'entrada, en arc de mig punt i dovelat en pedra, se manté l'escut d'armes d'una de les famílies propietàries de la casa. Es tracta de la família Ram de Riu, que contà en un important personage, especialment en les [[guerres carlistes]], que fon el Baró d'Herbers. |
Ademés destaquen unes atres construccions, com la [[Llonja|llonja]]. Es tracta d'un voluminós edifici, construït en pedra treballada, en el que encara se poden contemplar uns arcs gòtics del sigle XVI. | Ademés destaquen unes atres construccions, com la [[Llonja|llonja]]. Es tracta d'un voluminós edifici, construït en pedra treballada, en el que encara se poden contemplar uns arcs gòtics del sigle XVI. | ||
| − | L'Iglésia Parroquial de Sant Bertomeu Apòstol és un atre edifici d'interés. Fon construïda en la primera mitat del sigle XVI, encara que presenta un estil indeterminat (gòtic, corinti i neoclàssic). És una iglésia de chicotetes dimensions, de planta rectangular, en tres naus i un cor alt. En el seu interior se conserven elements sagrats procedents del Real Monasteri de Santa Maria de Benifassà. Junt a l'iglésia se troba el ''fossar vell'', que fon l'antic cementeri, i en front el calvari. | + | * L'Iglésia Parroquial de Sant Bertomeu Apòstol és un atre edifici d'interés. Fon construïda en la primera mitat del sigle XVI, encara que presenta un estil indeterminat (gòtic, corinti i neoclàssic). És una iglésia de chicotetes dimensions, de planta rectangular, en tres naus i un cor alt. En el seu interior se conserven elements sagrats procedents del Real Monasteri de Santa Maria de Benifassà. Junt a l'iglésia se troba el ''fossar vell'', que fon l'antic cementeri, i en front el calvari. |
També podem resaltar les fonts de les Moreres (s. XVI) i del Bassi. | També podem resaltar les fonts de les Moreres (s. XVI) i del Bassi. | ||
| − | En el Museu Etnogràfic El Botador, per referència al mateix nom de l'Associació Cultural promotora de l'espai, podem trobar les tradicions més populars i els elements de la vida rural del pasat històric d'Herbers. | + | * En el Museu Etnogràfic El Botador, per referència al mateix nom de l'Associació Cultural promotora de l'espai, podem trobar les tradicions més populars i els elements de la vida rural del pasat històric d'Herbers. |
== Llocs d'interés == | == Llocs d'interés == | ||
| Llínea 33: | Llínea 41: | ||
* Santuari de la Mare de Deu del Sargar. El Santuari se troba a uns dos quilòmetros a l'est d'Herbers, junt al barranc del mateix nom, nomenat d'eixa manera per abundar en ell la [[Sarga|sarga]], una espècie d'arbust en el que se fabriquen cistelles de vimen. El Santuari és un bell parage situat en la rostària de ''La Tramuja'', encaixonat a uns 950 metros d'altura entre serres montanyoses que fomen part de la divisoria en les terres aragoneses. L'ermita del Sargar és una ermita de les nomenades de reconquista, se va construïr a finals del [[sigle XIII]], poc de temps despuix d'haver obtengut la vila d'Herbers la [[Carta Pobla]] que data de l'any [[1233]] per part del noble aragonés [[Blasco de Alagón]]. | * Santuari de la Mare de Deu del Sargar. El Santuari se troba a uns dos quilòmetros a l'est d'Herbers, junt al barranc del mateix nom, nomenat d'eixa manera per abundar en ell la [[Sarga|sarga]], una espècie d'arbust en el que se fabriquen cistelles de vimen. El Santuari és un bell parage situat en la rostària de ''La Tramuja'', encaixonat a uns 950 metros d'altura entre serres montanyoses que fomen part de la divisoria en les terres aragoneses. L'ermita del Sargar és una ermita de les nomenades de reconquista, se va construïr a finals del [[sigle XIII]], poc de temps despuix d'haver obtengut la vila d'Herbers la [[Carta Pobla]] que data de l'any [[1233]] per part del noble aragonés [[Blasco de Alagón]]. | ||
| + | |||
| + | == Economia == | ||
| + | En el passat la població vivia del textil, en l'actualitat del turisme rural i de la ganaderia. | ||
== Productes típics == | == Productes típics == | ||
| + | L'aiguardent és una beguda alcohòlica que s'obté de la fermentació del [[raïm]] ensucrat. La seua destilació és de temps immemorials i la seua producció en la [[Comunitat Valenciana]] es realisa de forma artesanal des de ben entrat el [[sigle XVIII]]. En la població d'Herbers encara es manté dita tradició artesanal de l'elaboració de l'aiguardent per a us domèstic. | ||
| − | + | L'aiguardent se presente en quatre varietats, obtingudes a partir de la destilació del vi de raïm de la varietat ''[[Garnacha]]'', típica de la comarca d'[[Els Ports]]. | |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Herbés}} | {{commonscat|Herbés}} | ||
| − | * [ | + | * [http://www.herbes.es/ Pàgina de l'Ajuntament d'Herbers] |
{{Municipis d'Els Ports}} | {{Municipis d'Els Ports}} | ||
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]] | [[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]] | ||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
Última revisió del 00:58 22 jul 2022
Herbers (en castellà Herbés), és un municipi valencià situat en la comarca d'Els Ports, en el nort de la Comunitat Valenciana, llindant en la província de Terol.
La població conta en patrimoni històric-cultural com el Castell d'Herbers, l'iglésia de Sant Bertomeu o l'Ermita de la Verge del Sargar.
Geografia[editar | editar còdic]
Herbers és un chicotet poble de la comarca d'Els Ports, froterer en Terol. Està situat en la vertent del riu Tastavins (afluent del riu Matarranya), a una altura de 784 metros.
En Herbers se preserve l'esència dels pobles de montanya, en carrers empinats i la visió de la naturalea en estat pur.
El terme d'Herbers permet conéixer llocs de gran bellea natural, de singularitat paisagística i respecte al mig ambient.
Demografia[editar | editar còdic]
Segons les senyes del INE de l'any 2021 contava en 53 habitants.
Patrimoni[editar | editar còdic]
El conjunt d'Herbers respira una gran tranquilitat. En els seus carrers es conserven cases en una arquitectura molt característica de la comarca d'Els Ports, predominant les fetes en pedra com a material de construcció, balcons de fusta i grans ràfols.
- Palau d'Herbers. En lo alt de l'entramat urbà destaca la figura del palau. Es tracta d'una casa nobiliaria del sigle XVI, tota de pedra, que encara manté part dels seus elements arquitectònics defensius. Damunt de la porta d'entrada, en arc de mig punt i dovelat en pedra, se manté l'escut d'armes d'una de les famílies propietàries de la casa. Es tracta de la família Ram de Riu, que contà en un important personage, especialment en les guerres carlistes, que fon el Baró d'Herbers.
Ademés destaquen unes atres construccions, com la llonja. Es tracta d'un voluminós edifici, construït en pedra treballada, en el que encara se poden contemplar uns arcs gòtics del sigle XVI.
- L'Iglésia Parroquial de Sant Bertomeu Apòstol és un atre edifici d'interés. Fon construïda en la primera mitat del sigle XVI, encara que presenta un estil indeterminat (gòtic, corinti i neoclàssic). És una iglésia de chicotetes dimensions, de planta rectangular, en tres naus i un cor alt. En el seu interior se conserven elements sagrats procedents del Real Monasteri de Santa Maria de Benifassà. Junt a l'iglésia se troba el fossar vell, que fon l'antic cementeri, i en front el calvari.
També podem resaltar les fonts de les Moreres (s. XVI) i del Bassi.
- En el Museu Etnogràfic El Botador, per referència al mateix nom de l'Associació Cultural promotora de l'espai, podem trobar les tradicions més populars i els elements de la vida rural del pasat històric d'Herbers.
Llocs d'interés[editar | editar còdic]
- El Botador. És un salt d'aigua, que darrere d'unes fortes pluges, se convertix se convertix en una preciosa cascada de gran bellea natural. La gent sol banyar-se en el parage.
- La Tossa. És una de les montanyes que rodegen Herbers en 1.101 metros d'altura, és un dels llocs més interessants per les seues magnífiques vistes panoràmiques de l'entorn. Molt prop se troben les Coves Foradades, també molt interessants per les seues grans obertures.
- Els Ullals de Pitarch. Situats en la confluència del barranc d'Herbeset en el riu de Castell de Cabres. Segons tradició popular l'aigua d'esta històrica font conté propietats medicinals, especialment per a les malalties del renyó.
- La Coveta Oscura. Una de les curiositats més interessants del terme municipal d'Herbers és la Coveta Oscura, que se troba situada en el lloc d'una de les montanyes que rodegen l'ermita de la Mare de Deu del Sargar. Una cova que forma un bon número d'estalactites provocades per la forta acció càrstica del terreny. El seu accés supon ascendir uns 100 metros de forta pendent en un sol pedregós. Només se pot accedir a la part exterior de la cova per a vore les primeres estalactites, el restant es molt fonda i exclusiva per a gent experta.
- Santuari de la Mare de Deu del Sargar. El Santuari se troba a uns dos quilòmetros a l'est d'Herbers, junt al barranc del mateix nom, nomenat d'eixa manera per abundar en ell la sarga, una espècie d'arbust en el que se fabriquen cistelles de vimen. El Santuari és un bell parage situat en la rostària de La Tramuja, encaixonat a uns 950 metros d'altura entre serres montanyoses que fomen part de la divisoria en les terres aragoneses. L'ermita del Sargar és una ermita de les nomenades de reconquista, se va construïr a finals del sigle XIII, poc de temps despuix d'haver obtengut la vila d'Herbers la Carta Pobla que data de l'any 1233 per part del noble aragonés Blasco de Alagón.
Economia[editar | editar còdic]
En el passat la població vivia del textil, en l'actualitat del turisme rural i de la ganaderia.
Productes típics[editar | editar còdic]
L'aiguardent és una beguda alcohòlica que s'obté de la fermentació del raïm ensucrat. La seua destilació és de temps immemorials i la seua producció en la Comunitat Valenciana es realisa de forma artesanal des de ben entrat el sigle XVIII. En la població d'Herbers encara es manté dita tradició artesanal de l'elaboració de l'aiguardent per a us domèstic.
L'aiguardent se presente en quatre varietats, obtingudes a partir de la destilació del vi de raïm de la varietat Garnacha, típica de la comarca d'Els Ports.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Herbers.- Pàgina de l'Ajuntament d'Herbers
| Municipis d'Els Ports | |
|---|---|
|
Castellfort • Cinctorres • Forcall • Herbers • La Mata de Morella • Morella • Olocau del Rei • Palanques • Portell de Morella • Sorita • La Todolella • Vallibona • Vilafranca • Villores | |