Diferència entre les revisions de "Llengua filosòfica"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
Una '''llengua filosòfica''' és una llengua construïda que ha segut dissenyat per a reflectir algun aspecte de la filosofia, particularment respecte a la naturalea o potencial del llenguage. | Una '''llengua filosòfica''' és una llengua construïda que ha segut dissenyat per a reflectir algun aspecte de la filosofia, particularment respecte a la naturalea o potencial del llenguage. | ||
| − | Una de les aproximacions a les llengües filosòfiques són les aixina cridades llengües taxidèrmiques. Estes són llengües en les quals les paraules es construïxen de tal forma que reflectixen un arbre del coneiximent, on les paraules en raïls comunes representen conceptes relacionats. Eixemples d'estes llengües són, per eixemple, "Real Character" de John Wilkins ([[1668]]), "Llengua Universal" de Sotos Ochando ([[1845]]) i "Ro" d'Edward Powell Foster ([[1904]]). | + | Una de les aproximacions a les llengües filosòfiques són les aixina cridades llengües taxidèrmiques. Estes són llengües en les quals les paraules es construïxen de tal forma que reflectixen un arbre del coneiximent, on les paraules en raïls comunes representen conceptes relacionats. Eixemples d'estes llengües són, per eixemple, "[[Real Character]]" de John Wilkins ([[1668]]), "Llengua Universal" de Sotos Ochando ([[1845]]) i "[[Ro]]" d'Edward Powell Foster ([[1904]]). |
Atres llengües filosòfiques reflectixen l'idioma des d'un punt de vista filosòfic. Recolzades o no en l'hipòtesis de Sapir-Whorf, es dissenya el llenguage en una filosofia en ment. Aixina l'escritora Suzette Haden Elgin va dissenyar l'idioma láadan en la finalitat de colocar en vocabulari i gramàtica els conceptes i diferències importants per a les dònes, basat en la teoria de grup mutat. | Atres llengües filosòfiques reflectixen l'idioma des d'un punt de vista filosòfic. Recolzades o no en l'hipòtesis de Sapir-Whorf, es dissenya el llenguage en una filosofia en ment. Aixina l'escritora Suzette Haden Elgin va dissenyar l'idioma láadan en la finalitat de colocar en vocabulari i gramàtica els conceptes i diferències importants per a les dònes, basat en la teoria de grup mutat. | ||
| − | El Toki Pona de Sonja Elen Kisa ([[2001]]), està basat en el taoisme i minimalisme. | + | El [[Toki Pona]] de Sonja Elen Kisa ([[2001]]), està basat en el taoisme i minimalisme. |
[[Categoria:Llengües artificials]] | [[Categoria:Llengües artificials]] | ||
Revisió de 11:14 21 jul 2022
Una llengua filosòfica és una llengua construïda que ha segut dissenyat per a reflectir algun aspecte de la filosofia, particularment respecte a la naturalea o potencial del llenguage.
Una de les aproximacions a les llengües filosòfiques són les aixina cridades llengües taxidèrmiques. Estes són llengües en les quals les paraules es construïxen de tal forma que reflectixen un arbre del coneiximent, on les paraules en raïls comunes representen conceptes relacionats. Eixemples d'estes llengües són, per eixemple, "Real Character" de John Wilkins (1668), "Llengua Universal" de Sotos Ochando (1845) i "Ro" d'Edward Powell Foster (1904).
Atres llengües filosòfiques reflectixen l'idioma des d'un punt de vista filosòfic. Recolzades o no en l'hipòtesis de Sapir-Whorf, es dissenya el llenguage en una filosofia en ment. Aixina l'escritora Suzette Haden Elgin va dissenyar l'idioma láadan en la finalitat de colocar en vocabulari i gramàtica els conceptes i diferències importants per a les dònes, basat en la teoria de grup mutat.
El Toki Pona de Sonja Elen Kisa (2001), està basat en el taoisme i minimalisme.