Diferència entre les revisions de "Vallanca"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 6: Llínea 6:
 
Vallanca està situada, de forma escalonada, en la part sur, a 973 m. d'altitut. Als seus peus discorre, profundament encaixonat, el riu [[Bohilgues]], que naix en la partida de la Vega a uns 2 km. al sur de la població per a seguir serpentejant sobre pedra tosca fins a la seua desembocadura en el marge dret del riu [[Túria]] a l'altura d'Ademús.
 
Vallanca està situada, de forma escalonada, en la part sur, a 973 m. d'altitut. Als seus peus discorre, profundament encaixonat, el riu [[Bohilgues]], que naix en la partida de la Vega a uns 2 km. al sur de la població per a seguir serpentejant sobre pedra tosca fins a la seua desembocadura en el marge dret del riu [[Túria]] a l'altura d'Ademús.
  
El municipi posseix dpos nucleus de població, Vallnca i la pedania de Negrón. Núcleus
+
El municipi posseïx dos núcleus de població, Vallanca i la pedania de Negrón.
* Vallanca
 
* [[Negrón]]
 
  
 
== Història ==
 
== Història ==

Revisió de 18:53 19 jul 2022

Vallanca és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba en la comarca del Racó d'Ademús.

Llimita en Ademús, Cases Altes, Cases Baixes i Castielfabit en la mateixa comarca; i en Salvacañete, Moya, Algarra i Casas de Garcimolina en la província de Conca, Castella-la Mancha).

Geografia

Vallanca està situada, de forma escalonada, en la part sur, a 973 m. d'altitut. Als seus peus discorre, profundament encaixonat, el riu Bohilgues, que naix en la partida de la Vega a uns 2 km. al sur de la població per a seguir serpentejant sobre pedra tosca fins a la seua desembocadura en el marge dret del riu Túria a l'altura d'Ademús.

El municipi posseïx dos núcleus de població, Vallanca i la pedania de Negrón.

Història

Vallanca ya apareix en la documentació d'escomençaments del sigle XIII com a parròquia inclosa en les terres d'Ademús, dins del bisbat de Sogorp. Llavors, en l'época migeval, fon rellevant per la seua situació fronterera en Castella: es tractava de la població més occidental de les terres d'Ademús.

A pesar de que configurà la segona parròquia del Terme General d'Ademús, la seua independència administrativa d'est últim no li va arribar fins a l'any 1695, quan Carles II va otorgar a Vallanca el títul de vila real, convertint-se en la tercera en esta distinció en la comarca del Racó, despuix de les dos viles històriques: Ademús i Castielfabit.

Demografia

Conta en 136 habitants en l'any 2021 segons les senyes del cens del INE.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2018 2021
281 248 243 240 236 235 209 190 168 170 148 126 136

Economia

La seua base econòmica radica fonamentalment en l'agricultura, la ganaderia i l'explotació forestal, encara que esta última es troba molt agotada. Dins dels cultius de secà es troben els cereals, fruiters i vinyes. En les aigües del riu Bohílgues es reguen les hortes, en la qual es cullen cereals, blat de moro, hortalices i fruiteres, especialment pomes.

Ademés de l'omnipresent armela, la nou és l'atre frut sec que abunda en les zones humides del terme i que té fama per la seua calitat. La ganaderia conta en caps de porcí i ovelles.

Bibliografia

  • Eslava Blasco, Raúl: Vallanca y su patrimonio histórico-artístico religioso. Vallanca, 2006. ISBN 84-611-0024-7
  • Rodrigo Alfonso, Carles: Vallanca, aproximación a un pueblo del Rincón de Ademuz. Vallanca, 2000.
  • Pardo Pardo, Fermín: Música de la romería a la Virgen de Santerón y canciones populares de Vallanca. Recull i direcció de Fermín Pardo. Edició de E. G. Tabalet. Alboraya, 2000. 636-CD.

Enllaços externs

Commons


Municipis de El Racó d'Ademús
Ademús    Cases Altes    Cases Baixes    Castielfabit    La Pobla de Sant Miquel    Torrebaixa    Vallanca