Diferència entre les revisions de "Cervera del Maestrat"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
Va ser el centre del terme i futura balia de Cervera, que va ser donada, abans de la conquista per [[Ramón Berenguer IV de Barcelona|Ramón Berenguer IV]] a la [[Orde de l'Hospital]], sent confirmada dita donació pel rei [[Jaime I d'Aragó|Jaime I]] en [[1235]]. Comprenia els pobles de [[Traiguera]], [[La Jana]], [[Chert]], [[Carrascal]], [[Cálig]], [[La Barcella]], [[Rosell]], [[San Mateu]], [[Canet lo Roig]] i [[Masía de los Estellés]]. | Va ser el centre del terme i futura balia de Cervera, que va ser donada, abans de la conquista per [[Ramón Berenguer IV de Barcelona|Ramón Berenguer IV]] a la [[Orde de l'Hospital]], sent confirmada dita donació pel rei [[Jaime I d'Aragó|Jaime I]] en [[1235]]. Comprenia els pobles de [[Traiguera]], [[La Jana]], [[Chert]], [[Carrascal]], [[Cálig]], [[La Barcella]], [[Rosell]], [[San Mateu]], [[Canet lo Roig]] i [[Masía de los Estellés]]. | ||
| − | En novembre de [[1233]] els [[Orde de l'Hospital|hospitalaris]] varen pactar una carta de població en els musulmans i varen otorgar una atra per als cristians de tot el districte en l'any [[1235]]. En l'any [[1250]], l'Orde va otorgar una nova ''carta puebla'' a soles per a la vila. En [[1317]], va passar a mans de la [[Orde de Montesa]], desenrollant una gran activitat comercial. En el [[sigle XIV]] es donaren les seues rendes a la Mesa Maestral, permaneixent adscrita a la figura del Gran Maestre fins al [[sigle XIX]]. | + | En novembre de [[1233]] els [[Orde de l'Hospital|hospitalaris]] varen pactar una carta de població en els musulmans i varen otorgar una atra per als cristians de tot el districte en l'any [[1235]]. En l'any [[1250]], l'Orde va otorgar una nova ''carta puebla'' a soles per a la vila. |
| + | |||
| + | En [[1317]], va passar a mans de la [[Orde de Montesa]], desenrollant una gran activitat comercial. | ||
| + | |||
| + | En el [[sigle XIV]] es donaren les seues rendes a la Mesa Maestral, permaneixent adscrita a la figura del Gran Maestre fins al [[sigle XIX]]. | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
Revisió de 01:43 19 jul 2022
Cervera del Maestrat (en castellà Cervera del Maestre), és un municipi de valencià situat en la comarca d'El Baix Maestrat.
Història
Cervera del Maestrat té una llarga història com ho demostren numerosos jaciments arqueològics, destacant el Mes d'Aragó, una vila agrícola romana. Fundada pels grecs focenses en el 331 a.C. La població està a l'ombra del castell de Cervera construït en el sigle XI.
Va ser el centre del terme i futura balia de Cervera, que va ser donada, abans de la conquista per Ramón Berenguer IV a la Orde de l'Hospital, sent confirmada dita donació pel rei Jaime I en 1235. Comprenia els pobles de Traiguera, La Jana, Chert, Carrascal, Cálig, La Barcella, Rosell, San Mateu, Canet lo Roig i Masía de los Estellés.
En novembre de 1233 els hospitalaris varen pactar una carta de població en els musulmans i varen otorgar una atra per als cristians de tot el districte en l'any 1235. En l'any 1250, l'Orde va otorgar una nova carta puebla a soles per a la vila.
En 1317, va passar a mans de la Orde de Montesa, desenrollant una gran activitat comercial.
En el sigle XIV es donaren les seues rendes a la Mesa Maestral, permaneixent adscrita a la figura del Gran Maestre fins al sigle XIX.
Demografia
Segons el cens del INE de l'any 2021, conta en una població de 577 habitants.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cervera del Maestrat.
| Municipis de El Baix Maestrat | |
|---|---|
| Alcalà de Chivert • Benicarló • Càlig • Canet Lo Roig • Castell de Cabres • Cervera del Maestrat • Chert • La Jana • Peníscola • La Pobla de Benifassà • Rossell • Salzedella • Sant Jordi • Sant Mateu • Sant Rafel del Riu • Santa Magdalena de Polpís • Traiguera • Vinaròs | |