Diferència entre les revisions de "Porta dels Jueus"
(Pàgina nova, en el contingut: «El Portal '''dels Jueus''', '''de Santa Catalina de Siena o de San Andrés''', és una de les 12 portes de la muralla cristiana que es va construir per a amplia…») |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El | + | [[Archiu:PortaldelsJueus.jpg|thumb|250px|Porta dels Jueus]] |
| + | |||
| + | El '''Portal dels Jueus''', '''de Santa Catalina de Siena o de San Andrés''', és una de les 12 portes de la muralla cristiana que es va construir per a ampliar la defensa que oferia l'antiga muralla àrap. La seua construcció és del [[sigle XIV]], exactament en l'any [[1391]], i rep este nom perque junt a esta porta es trobava el cementeri judeu. | ||
També se la coneixia com a Porta de Sant Andrés i Porta de Santa Catalina de Siena, perque sobre el cementeri judeu es va construir el convent de Santa Catalina de Siena. Actualment este espai l'ocupen uns famosos grans almagasens. | També se la coneixia com a Porta de Sant Andrés i Porta de Santa Catalina de Siena, perque sobre el cementeri judeu es va construir el convent de Santa Catalina de Siena. Actualment este espai l'ocupen uns famosos grans almagasens. | ||
Revisió de 11:19 14 jul 2022
El Portal dels Jueus, de Santa Catalina de Siena o de San Andrés, és una de les 12 portes de la muralla cristiana que es va construir per a ampliar la defensa que oferia l'antiga muralla àrap. La seua construcció és del sigle XIV, exactament en l'any 1391, i rep este nom perque junt a esta porta es trobava el cementeri judeu.
També se la coneixia com a Porta de Sant Andrés i Porta de Santa Catalina de Siena, perque sobre el cementeri judeu es va construir el convent de Santa Catalina de Siena. Actualment este espai l'ocupen uns famosos grans almagasens.
Junt al portal es trobava la casa del peagero portaler, que era l'encarregat de controlar les mercaderies i productes de l'horta que entravenr a la ciutat per a la seua venda. A partir del sigle XVI, es va prohibir el pas de mercaderies pel Portal dels Jueus i només es permetia l'accés als que ho feyen sense finalitat comercial. Cap a l'any 1689 la porta va ser tapiada i aixina va permanéixer fins al seu derrocament en l'any 1890, només obrint-se en contades excepcions.
Hui només conservem estos restos del portal, pel qual entraven a la ciutat els productes agrícoles arqueològics degut a que varen aparéixer en l'any 1998 durant la construcció de la llínea 3 del metro. En la part que dona al carrer Colon tenia un pont sobre el fos que rodejava la muralla.
Els restos de la muralla poden observar-se actualment en la parada de metro de Colon, conservats en la plaça dels Pinazo a l'aire lliure.
En l'estació de metro de Colón, just a l'entrada a la dreta hi ha un panel explicatiu en fotografies de les diferents remodelacions que va sofrir la porta dels Judeus a lo llarc dels anys. Primer, en el sigle XVII la porta va ser tapiada i despuix en l'any 1890 va sofrir el derrocament definitiu per a facilitar l'eixample de la ciutat. [1]
Estos restos arqueològis estan catalogats com a Bé d'Interés Cultural (BIC) en categoria de Monument, segons consta en la ficha BIC 01.03.22bis del Catàlec de Béns i Espais Protegits de l'Ajuntament de Valéncia.
Referències
- ↑ La muralla islámica de Valéncia. Gómez Bayarri, Jose Vicente. Las Provincias, 03-05-2009. Valencia