Diferència entre les revisions de "Aigües de Busot"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Entrada aguas.jpg|250px|thumb|Aigües de Busot]] | [[Image:Entrada aguas.jpg|250px|thumb|Aigües de Busot]] | ||
| − | '''Aigües de Busot''' és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] que es troba en la comarca de l'[[Alacantí]], dins de la subcomarca històrica de la [[Foya de Xixona]]. També s'ha nomenat '''Aigües Altes''' per | + | '''Aigües de Busot''' (en [[castellà]] ''Aguas de Busot''), és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] que es troba en la comarca de l'[[Alacantí]], dins de la subcomarca històrica de la [[Foya de Xixona]]. També s'ha nomenat '''Aigües Altes''' per distinguir-lo de la caseria d'Aigües Baixes, hui en el municipi d'[[El Campello]], o be '''Aigües de Busot'''.<ref name="GEC">{{GEC|0001333|nom=Aigües de Busot|consulta=1 octubre 2010}}</ref> |
| − | Segons el [[INE]] de l'any [[ | + | Segons el [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 936 habitants. |
== Història == | == Història == | ||
Revisió de 19:52 13 jul 2022
Aigües de Busot (en castellà Aguas de Busot), és un municipi valencià que es troba en la comarca de l'Alacantí, dins de la subcomarca històrica de la Foya de Xixona. També s'ha nomenat Aigües Altes per distinguir-lo de la caseria d'Aigües Baixes, hui en el municipi d'El Campello, o be Aigües de Busot.[1]
Segons el INE de l'any 2021, conta en una població de 936 habitants.
Història
Incorporada al Regne de Múrcia en la conquista, en l'any 1296 passà a formar part del Regne de Valéncia. A causa de que durant anys fon zona de fronterera, en el seu terme es va erigir un important castell, del que hui en dia a soles queda una torre. Durant la guerra de Successió, Felip V li otorgà el títul de vila per la seua adscripció al bando borbònic. Des de l'any 1252 a l'any 1841 estigué adscrita al municipi d'Alacant. Per estes últimes dates, el seu balneari d'aigües termals, construït per la comtesa de Torrellano sobre uns antics banys que adquirí en l'any 1816, havia tengut ya cert prestigi. En l'any 1936, este es convertí en Patronat Infantil Antituberculós i, despuix de la guerra, fon comprat per l'Estat i es convertí de nou en balneari.
En els primers anys dels xixanta hi havia 572 habitants. En l'any 1986 n'hi havia 329 (emigrats fonamentalment a Alacant) i, finalment l'última senya coneguda parla d'una recuperació en la població fins a arribar als 624 habitants.
Activitats econòmiques
Aigües ha segut des de molt antic un municipi abocat al turisme de salut, ya que tota l'economia girava entorn al Balneari. Hui en dia està tancat i el principal sector econòmic és el de servicis, destacant les empreses dedicades a la gastronomia, l'oci, en definitiva el turisme d'interior.
Entorn natural
A 341 metros d'altura es troba un mirador de la Mar Mediterrànea. Boscs de pins alts i frondosos. Passejar pels seus camps és tot un plaer per als sentits. Des de la pinada, en els dies clars, podem vore l'illa de Tabarca en la llínea de l'horisó i, quan escomença l'autumne, magnífiques tempestes sobre la mar. És un bosc mediterràneu en senders i bancs de fusta per a descansar baix la seua ombra.
Vore també
Referències
- ↑ Grup Enciclopèdia Catalana (ed.): . L'Enciclopèdia.cat.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Aigües de Busot.- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
| Municipis de L'Alacantí | |
|---|---|
| Agost • Aigües de Busot • Alacant • Busot • El Campello • Muchamel • Sant Joan d'Alacant • Sant Vicent del Raspeig • La Torre de les Maçanes • Xixona | |