Flamenc (animal)

Els flamencs (Phoenicopterus) són un gènero d'aus que es distribuïxen tant per l'hemisferi occidental com per l'hemisferi oriental; existixen dos espècies en Amèrica i una en el Vell Món. Tenen el cràneu desmognat holorrí, en setze a vint vèrtebres cervicals i peus anisodàctils.

Morfologia

Flamenc chilé o austral

Flamenc europeu alimentant-se

Cràneu d'un flamenc del Carip mostrant l'especialisat pico

Cap d'un flamenc del Carip junt a un pichón

Flamenc chilé o austral en niu i ou

Es tracta d'aus molt esveltes, d'entre 80 cm i 1,40 m de llarc, en pates molt llargues i coll llarc. El pico és molt característic i perfectament adaptat per a furgar en el fanc. La mandíbula superior és de menor tamany que l'inferior que és l'única mòvil. El pico té una pronunciada curvatura cap a avall i està dotat d'unes laminillas internes per a retindre les substàncies alimentícies en filtrar la rovina. Els peus tenen quatre dits, els tres davanters units per una membrana i el posterior molt chicotet.

Totes les espècies són de color rosa més o menys fort, des del rosa clar casi blanc del flamenc europeu (Phoenicopterus roseus), fins al color salmón del flamenc del Carip (Phoenicopterus ruber).

Mentres volen mantenen el coll i les pates completament estirades.

Ecologia

Necessita grans extensions d'aigua poc profunda, normalment salina, salobre o alcalina, des del nivell de la mar fins als 5000 msnm. Es troben en tots els continents, a excepció d'Oceania.

Fan els nius de fanc, en forma de tronc de con, en el cim cóncau, on posen un únic ou blanc (a voltes dos) que incuban durant uns trenta dies. Els flamencs alimenten a les seues cries en una “llet” similar a la de les colomes, pero en més grassa i menys proteïnes, que és produïda per glàndules ubicades en la zona superior del tracto digestiu. Les cries són alimentades en este producte durant uns dos mesos, fins que el seu pico està suficientment desenrollat per a filtrar l'aliment.

Alimentació

Els flamencs s'alimenten, per mig de filtració, de crustacis i algues. Els seus picos, estranyament formats, es varen adaptar per a separar el fanc del menjar que consumixen, i els usen singularment al revés. La filtració de menjar es recolza en estructures filamentosas nomenades lamela|lameles, menudes làmines que estan en les mandíbules i una llengua asprosa i gran.

Color

Les cries de flamenc ixen del cascaró en el plomall blanc, pero les plomes de l'adult són de color rosa lluminós a roig, per carotenoides obtinguts del seu aliment. Un flamenc que s'alimenta be i és saludable és de color rosa lluminós a roig. El flamenc més rosat és el més desijable com a companyer. Un flamenc blanc o pàlit està generalment malalt o sofrit de falta de menjar.

Taxonomia

Flamenc andino, en Sant Pedro de Atacama

Espècies vivents

El gènero Phoenicopterus posseïx tres espècies vivents: Phoenicopterus chilensis, flamenc chilé, flamenc austral o parihuana, de Sudamérica austral (l'espècie més austral de la família, tant en la seua distribució de vida com en nidificación); Phoenicopterus roseus, flamenc comú, de Àfrica, Àsia i Europa; Phoenicopterus ruber (flamenc rosat o americà), flamenc del Carip, de Centroamérica i el nort de Sudamérica.

Espècies fòssils

Ademés de les espècies vivents, varen ser descrites numeroses espècies solament segons el registre fòssil:

Phoenicopterus floridanus Brodkorb,1953 (Plioceno enjorn de Florida) Phoenicopterus stocki Miller, 1944 (Plioceno Mig de Racó, Chihuahua, Mèxic) Phoenicopterus copei Shufeldt, 1892 (Pleistoceno tardà de Oregó, en l'oest de Norteamérica i en el centre de Mèxic) Phoenicopterus minutus Howard, 1955 (Pleistoceno Superior de Califòrnia, EE.UU.) Phoenicopterus eyrensis (Oligoceno tardà de Austràlia Meridional).

Relacions taxonómicas

Phoenicopterus se separa de Phoenicoparrus, entre unes atres