Diferència entre les revisions de "Mar de Màrmara"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Image:Locatie Zee van Marmara.PNG|thumb|250px|Localisació de la Mar de Màrmara]]
 
[[Image:Locatie Zee van Marmara.PNG|thumb|250px|Localisació de la Mar de Màrmara]]
La '''Mar de Màrmara''', també coneguda com a '''mar de Màrmora''', és una [[mar]] interior que unix les aigües de la [[mar Negra]] i de la [[mar Egea]], separant per lo tant la part [[Àsia|asiàtica]] de [[Turquia]] de la part [[Europa|europea]]) pel [[Bósfor]] i els [[Dardanels]].
+
La '''Mar de Màrmara''', també coneguda com a '''mar de Màrmora''', és una [[mar]] interior que unix les aigües de la [[mar Negra]] i de la [[mar Egea]], separant per lo tant la part [[Àsia|asiàtica]] de [[Turquia]] de la part [[Europa|europea]]) pel [[Bòsfor]] i els [[Dardanels]].
  
 
La superfície d'esta mar és de 11.350 [[km²]]. Té uns 200 km de llongitut i 5 km d'esgambi, en profunditat mija de 494 m, alcançant un màxim de 1355 m en el centre. No té fortes corrents. La mesura de salinitat és de 22 parts per mil. Es va formar fa uns 2500000 anys, en l'últim periodo del [[Pliocé]]. És una zona de freqüents [[seisme]]s.
 
La superfície d'esta mar és de 11.350 [[km²]]. Té uns 200 km de llongitut i 5 km d'esgambi, en profunditat mija de 494 m, alcançant un màxim de 1355 m en el centre. No té fortes corrents. La mesura de salinitat és de 22 parts per mil. Es va formar fa uns 2500000 anys, en l'últim periodo del [[Pliocé]]. És una zona de freqüents [[seisme]]s.

Revisió de 15:11 7 jul 2022

Localisació de la Mar de Màrmara

La Mar de Màrmara, també coneguda com a mar de Màrmora, és una mar interior que unix les aigües de la mar Negra i de la mar Egea, separant per lo tant la part asiàtica de Turquia de la part europea) pel Bòsfor i els Dardanels.

La superfície d'esta mar és de 11.350 km². Té uns 200 km de llongitut i 5 km d'esgambi, en profunditat mija de 494 m, alcançant un màxim de 1355 m en el centre. No té fortes corrents. La mesura de salinitat és de 22 parts per mil. Es va formar fa uns 2500000 anys, en l'últim periodo del Pliocé. És una zona de freqüents seismes.

Enllaços externs

Commons