Diferència entre les revisions de "Jeroglífic"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Jeroglific''' es la forma d'escritura en l'antic Egipto. L'escritura jeroglifica es figurativa: els caracters que lo componen representen diferents objecte...».) |
(Text reemplaça - '* {{DGLV|' a '{{DGLV|') |
||
| (No es mostren 17 edicions intermiges d'7 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | ''' | + | [[Image:Hieroglyphics from the Karnak temple.jpg|thumb|250px|Jeroglífics en el temple de [[Karnak]], [[Egipte]]]] |
| − | + | '''Jeroglífic''' és la forma d'escritura en l'[[Antic Egipte]]. | |
| − | + | L'escritura jeroglífica és figurativa: els caràcters que el componen representen diferents objectes naturals o productius per a l'home, com ara plantes, figures de deus, d'humans i d'animals. | |
| − | + | Tradicionalment hi ha tres categories de senyals: les senyals-paraula (o [[ideogrames]]), que designen un objecte o una acció; les senyals fonètiques (o [[fonogrames]]), que corresponen a una consonant aïllada o a una série de consonants; els determinatius, senyals “mudes” que indiquen el camp lèxic al qual pertany la paraula. | |
| + | [[Image:Rosetta Stone.jpg|thumb|La [[pedra de Rosetta]]]] | ||
| + | Apareguda al final del IV mileni abans de la nostra época en l'[[Alt Egipte]] (sur del país), l'escritura jeroglífica s'utilisa fins els temps romans, lo que representa durant més de tres mil anys. El coneiximent dels jeroglífics se pergué en el tancament dels llocs de cult pagans per l'emperador [[Teodosi I]] en l'any [[380]], i serà necesari, despuix del descobriment de la [[pedra de Rosetta]], l'ingenieria de [[Jean François Champollion]] per a trencar-se, despuix de catorze sigles, lo que pareixia ser “un sagell posat sobre els llavis del desert”. | ||
| + | == Etimologia == | ||
| + | La paraula jeroglífic deriva del [[grec]] ἱερογλύφος/hieroglýphos, format a partir de ἱερός/hierós (“consagrat”) i γλύφειν/glýphein (“gravar”). | ||
| − | [[Categoria: Antropologia]] | + | En l'época grecorromana, designava “el que traça els jeroglifs” i no els propis jeroglífics, que es dia τὰ ἱερογλυφικά (γράμματα)/tà hieroglyphiká (grámmata), com dir “els (caracters) consagrats gravats” en els monuments (esteles, temples i tombes). Posteriorment, per un canvi de paréixer, la paraula jeroglif acabà per designar als caracters jeroglífics en ells mateix. |
| + | |||
| + | Per extensió, se califica a sovint jeroglífic d'una escritura que utilisa el mateix principi logografic que l'egipci. Aixina puix, se parla del jeroglífic [[hitita]] o jeroglífic [[maya]]. Pero no es pot dir jeroglífics als caracters [[chinenc|chinencs]]. | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | * [[Papir]] | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{DGLV|Jeroglífic}} | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Antropologia]] | ||
| + | [[Categoria:Antic Egipte]] | ||
Revisió de 13:15 6 jul 2022
Jeroglífic és la forma d'escritura en l'Antic Egipte.
L'escritura jeroglífica és figurativa: els caràcters que el componen representen diferents objectes naturals o productius per a l'home, com ara plantes, figures de deus, d'humans i d'animals.
Tradicionalment hi ha tres categories de senyals: les senyals-paraula (o ideogrames), que designen un objecte o una acció; les senyals fonètiques (o fonogrames), que corresponen a una consonant aïllada o a una série de consonants; els determinatius, senyals “mudes” que indiquen el camp lèxic al qual pertany la paraula.
Apareguda al final del IV mileni abans de la nostra época en l'Alt Egipte (sur del país), l'escritura jeroglífica s'utilisa fins els temps romans, lo que representa durant més de tres mil anys. El coneiximent dels jeroglífics se pergué en el tancament dels llocs de cult pagans per l'emperador Teodosi I en l'any 380, i serà necesari, despuix del descobriment de la pedra de Rosetta, l'ingenieria de Jean François Champollion per a trencar-se, despuix de catorze sigles, lo que pareixia ser “un sagell posat sobre els llavis del desert”.
Etimologia
La paraula jeroglífic deriva del grec ἱερογλύφος/hieroglýphos, format a partir de ἱερός/hierós (“consagrat”) i γλύφειν/glýphein (“gravar”).
En l'época grecorromana, designava “el que traça els jeroglifs” i no els propis jeroglífics, que es dia τὰ ἱερογλυφικά (γράμματα)/tà hieroglyphiká (grámmata), com dir “els (caracters) consagrats gravats” en els monuments (esteles, temples i tombes). Posteriorment, per un canvi de paréixer, la paraula jeroglif acabà per designar als caracters jeroglífics en ells mateix.
Per extensió, se califica a sovint jeroglífic d'una escritura que utilisa el mateix principi logografic que l'egipci. Aixina puix, se parla del jeroglífic hitita o jeroglífic maya. Pero no es pot dir jeroglífics als caracters chinencs.
