Diferència entre les revisions de "Dinastia I"
(Text reemplaça - 'substituix' a 'substituïx') |
|||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
La '''dinastia I''' de l'[[antic Egipte]] fon la primera de les dinasties que varen regir el país i comença en [[Narmer]], aproximadament en l'any 3100 a. C, i acaba en l'any 2890 a. C. Està inclosa dins del nomenat periodo tinita, en seu en [[Memfis]]. | La '''dinastia I''' de l'[[antic Egipte]] fon la primera de les dinasties que varen regir el país i comença en [[Narmer]], aproximadament en l'any 3100 a. C, i acaba en l'any 2890 a. C. Està inclosa dins del nomenat periodo tinita, en seu en [[Memfis]]. | ||
| − | Les dades que se'n coneixen són molt escasses. La cultura durant la primera dinastia no presenta grans variacions en la de Naqada III; s'incrementa l'urbanisme i es fan més fortes les institucions religioses, administratives i socials; millora l'escritura i el serekh | + | Les dades que se'n coneixen són molt escasses. La cultura durant la primera dinastia no presenta grans variacions en la de Naqada III; s'incrementa l'urbanisme i es fan més fortes les institucions religioses, administratives i socials; millora l'escritura i el serekh substituïx definitivament la roseta com a símbol real. Apareixen els cosmètics, els [[gavinets]] de vori, pintes i caps de maça; són freqüents els [[Got (recipient)|gots]] de pedra; es fabrica mobiliari. Les joies són d'[[or]], [[Turquesa|turqueses]] i [[lapislàzuli]]. |
Els llímits d'[[Egipte]] acabaven en la primera cascada del [[Nil]]. | Els llímits d'[[Egipte]] acabaven en la primera cascada del [[Nil]]. | ||
Última revisió del 21:31 5 jul 2022
La dinastia I de l'antic Egipte fon la primera de les dinasties que varen regir el país i comença en Narmer, aproximadament en l'any 3100 a. C, i acaba en l'any 2890 a. C. Està inclosa dins del nomenat periodo tinita, en seu en Memfis.
Les dades que se'n coneixen són molt escasses. La cultura durant la primera dinastia no presenta grans variacions en la de Naqada III; s'incrementa l'urbanisme i es fan més fortes les institucions religioses, administratives i socials; millora l'escritura i el serekh substituïx definitivament la roseta com a símbol real. Apareixen els cosmètics, els gavinets de vori, pintes i caps de maça; són freqüents els gots de pedra; es fabrica mobiliari. Les joies són d'or, turqueses i lapislàzuli.
Els llímits d'Egipte acabaven en la primera cascada del Nil.