Diferència entre les revisions de "Lisosoma"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Text reemplaça - 'exemple' a 'eixemple') |
|||
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | Els '''lisosomes''' són uns orgànuls membranosos que venen de l'[[aparat de Golgi]] | + | [[Archiu:Lisosoma.jpg|thumb|250px|Lisosoma]] |
| − | + | ||
| + | Els '''lisosomes''' (vesícules) són uns orgànuls [[Cèlula|cèlulars]] membranosos que venen de l'[[aparat de Golgi]], tenen forma variabl i estan recoberts per una membrana i són capaços de transformar molècules complexes en més simples per un procediment que es diu [[hidrosis]]. | ||
| + | |||
| + | S'han aïllat més de quaranta enzims diferents en l'interior dels lisosomes. Tots ells tenen la característica de ser hidrolases, és dir, enzims que catalisen reaccions en les quals s'afegixen o s'eliminen molècules d'[[aigua]]. | ||
| + | |||
| + | La seua funció és digerir els aliments i destruir les substàncies de rebuig. | ||
| + | |||
| + | Intervenen en la digestió de les substàncies que la cèlula capta de l'exterior per nutrir-se i també fan funcions de digestió intracelular. | ||
| + | |||
| + | Segons el seu origen, hi ha dos tipos de lisosomes: | ||
| + | |||
| + | * Els lisosomes primaris són aquells acabats de formar a partir de l'aparell de Golgi. Tenen forma redona o ovalada i el seu contingut és homogeneu. No han intervingut en cap procés digestiu. Quan s'unixen a atres partícules poden formar el lisosoma secundari o be expulsar-ne el contingut directament a l'exterior. | ||
| + | |||
| + | * Els lisosomes secundaris es formen quan un lisosoma primari es fusiona en atres partícules com, per eixemple, les que provenen de l'exterior de la cèlula, en un procés de digestió. Tenen una forma més variable que els primaris. | ||
[[Categoria: biologia]] | [[Categoria: biologia]] | ||
[[Categoria: cèlula]] | [[Categoria: cèlula]] | ||
| + | [[Categoria:Orgànuls celulars]] | ||
Última revisió del 15:52 16 jun 2022
Els lisosomes (vesícules) són uns orgànuls cèlulars membranosos que venen de l'aparat de Golgi, tenen forma variabl i estan recoberts per una membrana i són capaços de transformar molècules complexes en més simples per un procediment que es diu hidrosis.
S'han aïllat més de quaranta enzims diferents en l'interior dels lisosomes. Tots ells tenen la característica de ser hidrolases, és dir, enzims que catalisen reaccions en les quals s'afegixen o s'eliminen molècules d'aigua.
La seua funció és digerir els aliments i destruir les substàncies de rebuig.
Intervenen en la digestió de les substàncies que la cèlula capta de l'exterior per nutrir-se i també fan funcions de digestió intracelular.
Segons el seu origen, hi ha dos tipos de lisosomes:
- Els lisosomes primaris són aquells acabats de formar a partir de l'aparell de Golgi. Tenen forma redona o ovalada i el seu contingut és homogeneu. No han intervingut en cap procés digestiu. Quan s'unixen a atres partícules poden formar el lisosoma secundari o be expulsar-ne el contingut directament a l'exterior.
- Els lisosomes secundaris es formen quan un lisosoma primari es fusiona en atres partícules com, per eixemple, les que provenen de l'exterior de la cèlula, en un procés de digestió. Tenen una forma més variable que els primaris.