pron. Pronom masculí de tercera persona singular, usat com a enclític (voler-lo) i antigament també com a proclític (lo li diguí tot). // Artícul neutre: Lo millor del món. Lo meu. Lo més gran. Lo que podem fer. // ant. i hui dialect. Artícul definit masculí singular, utilisat davant de paraula escomençada per consonant: Lo chiquet. Lo camí. El seu us és prou general darrere de l’adverbi tot, de la preposició en de lloc i companyia o la preposició per, en expressions com:
+
+
'''Tot lo món,''' tot lo sant dia, tots los dies, en lo carrer, en lo mig, per lo matí, per lo mig, en lo meu cosí, en los meus amics.
+
+
// S’utilisava antigament davant noms propis personals: lo Joan.
+
:Conec be l'artícul "lo", yo soc del nort valencià i el dic, no dic "el pare" ni "el chic", sino "lo pare" i "lo chic", pero en l'Enciclopèdia, no sé per qué, no s'usa ni en articles de pobles del nort. No em pareix coherent que l'artícul de Benicarló o Vinaròs (on diuen "lo" per a tot) hagen d'estar escrits en "el", pero despuix un article arreu sí que puga usar "tot lo món". --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 13:12 12 nov 2019 (CET)