Diferència entre les revisions de "Antonio Tejero Molina"
(Text reemplaça - 'el estatut' a 'l'estatut') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| (No es mostren 16 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | '''Antonio Tejero Molina''' (Alhaurín el Grande, [[Màlaga]], [[30 d'abril]] de [[1932]]) és un ex tinent coronel de la Guardia Civil. Va ser ú dels principals caps del colp d'Estat fallit del [[23 de febrer]] de [[1981]] en [[Espanya]], popularment conegut com 23-F. | ||
| − | + | == Operacio Galaxia == | |
| + | Ya havia segut procesat en [[1979]] per un intent de colp d'Estat conegut com Operació Galaxia. Per ad este fet va ser condenat a set mesos de presó. Junt ad ell, els atres dos conspirants sigueren un coronel de l'Estat major del qual l'identitat és desconeguda i el Capità de la Policia Armada [[Ricardo Sáenz de Ynestrillas Martínez]], que sigué ascendit a Comandant i que va ser assessinat en un atentat terroriste a mans d'[[ETA]] en [[Madrit]] el [[17 de juny]] de [[1986]]. | ||
| + | «...Muchos enigmas envuelve también la conducta del comandante Cortina, no sólo por lo que se refiere a su actuación en los días que precedieron al 23-F y ese mismo día, sino por lo que afecta a la conducta del CESID en los meses que precedieron a esta fecha. Y es que hay cosas que no encajan, que son incomprensibles. Una de ellas, la principal, creo yo, tratándose de un servicio de información, es que no estuviesen vigilados –¿o sí lo estaban?– los pasos del teniente coronel Tejero después de la llamada Operación Galaxia; y que pasara inadvertida para el CESID toda la actividad desplegada por el mismo, y los correspondientes encuentros con Armada y Cortina. ¿No es también muy raro?...» | ||
| − | + | == Processament i vida posterior == | |
| + | Va ser processat i condenat a 30 anys de presó, permaneixent inicialment en la presó militar del Castell de la Palma en [[Ferrol]], i posteriorment en el Castell de San Fernando en [[Figueras]] i en [[Alcalá de Henares]]. En [[setembre]] de [[1993]] va lograr el tercer grau, eixint en llibertat condicional el [[3 de decembre]] de [[1996]], va ser l'últim dels processats del 23-F en eixir de presó. Des de el [[17 de setembre]] de [[1993]] ya fruïa de règim obert. | ||
| − | + | En la presó va desenrollar afició per la pintura,va escriure les seues memòries, va deprendre idiomes i cursà la carrera de Geografia e Història. | |
| − | + | Apartat i expulsat de la Guardia Civil, no s'ha tornat a pronunciar sobre els episodis del 23-F, en la actualitat viu entre Madrit i el seu apartament en Torre del Mar. Està casat, te sis fills i dedica la major part del temps a la seua afició a la pintura. L'única senyal de vida pública fon una carta al director del diari Melilla Hui criticant l'estatut de [[Catalunya]], en [[2006]]. | |
| − | + | == Solidaritat Espanyola == | |
| + | En [[1982]], organisà des de la presó un efímer partit polític de dretes per a presentar-se a les eleccions generals, Solidaritat Espanyola, va rebre l'espales de 28.451 vots en tota Espanya. | ||
| + | == Referències == | ||
| + | 1. ↑ Diari EL PAÍS. Noticies relacionades en Antonio Tejero | ||
| − | + | 2. ↑ Francisco Medina 23F La Verdad, pàgines 52 i 53 | |
| − | + | 3. ↑ Francisco Medina 23F La Verdad, pàgines 53 | |
| + | 4. ↑ Santiago Segura y Julio Merino “Jaque al Rey. Los "enigmas" y las "incongruencias" del 23-F ... dos años después", Planeta, Barcelona, 1983 ISBN 84-320-5692-8. Esta pàgina 22 correspon al prolec de qui l'autor es el Tinent General Jaime Milans del Bosch | ||
| − | + | 5. ↑ Gregorio Morán “Adolfo Suárez: Ambición y destino", Ed Debate; Barcelona, 2009. ISBN 84-830-6834-6. Paginas 299 i seguent. | |
| − | + | 6. ↑ Santiago Segura y Julio Merino “Jaque al Rey. Los "enigmas" y las "incongruencias" del 23-F ... dos años después", Planeta; Barcelona, 1983. ISBN 84-320-5692-8. Pàgines 84-86 | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| + | 7. ↑ Articul titulat El ex teniente coronel Antonio Tejero, en llibertad condicional publicat en el diari espanyol El Mundo, edicio del 4 de decembre de 1996 | ||
| + | 8. ↑ Tejero asegura que el Estatuto matará a España, 20 minutos, 23 de febrer de 2006. | ||
| + | 9. ↑ Ministerio del Interior, Elecciones generales de 1982: Solidaridad Española (SE), 28 451 vots valids(0.14%) | ||
| − | Bibliografia | + | == Bibliografia == |
| + | * Martínez Inglés, Amadeo: 23-F: El golpe que nunca existió, 2001. ISBN 84-95440-13-X. | ||
| + | * Cacho, Jesús: El negocio de la libertad, 1999. ISBN 84-930481-9-4. | ||
| + | * Busquets, Julio; Aguilar, Miguel A., y Puche, Ignacio: El golpe: anatomía y claves del asalto al congreso, 1981 (escrito pocos días después del golpe). | ||
| + | * Francisco Medina: 23F, la verdad, 2006 (escrit als 25 anys del colp en els testimonis de polítics i militars participants en aquells sucesos), Plaza Janés, Barcelona 2006 ISBN 84 01-37940-7. | ||
| + | * Santiago Segura y Julio Merino: Jaque al Rey. Los "enigmas" y las "incongruencias" del 23-F ... dos anys despuix, Planeta, Barcelona, 1983 ISBN 84-320-5692-8. (prólogo del Teniente General Jaime Milans del Bosch. | ||
| + | * Joaquín Aguirre Bellver: Antes y después del golpe. El Ejército calla, Santafé, Madrid, 1981 ISBN 84 85972-00-7. | ||
| + | * AA.VV.: Memoria de la Transición, El País, Madrid, 1995. | ||
| + | * Javier Cercas: "Anatomía de un Instante" Ensayo, 2009. Premi Joan Font, al millor relat i diseccio sobre el 23 de febrer de 1981. (El golpe fueron todos) | ||
| − | + | [[Categoria:Història d'Espanya]] | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
Última revisió del 11:06 1 jun 2022
Antonio Tejero Molina (Alhaurín el Grande, Màlaga, 30 d'abril de 1932) és un ex tinent coronel de la Guardia Civil. Va ser ú dels principals caps del colp d'Estat fallit del 23 de febrer de 1981 en Espanya, popularment conegut com 23-F.
Operacio Galaxia[editar | editar còdic]
Ya havia segut procesat en 1979 per un intent de colp d'Estat conegut com Operació Galaxia. Per ad este fet va ser condenat a set mesos de presó. Junt ad ell, els atres dos conspirants sigueren un coronel de l'Estat major del qual l'identitat és desconeguda i el Capità de la Policia Armada Ricardo Sáenz de Ynestrillas Martínez, que sigué ascendit a Comandant i que va ser assessinat en un atentat terroriste a mans d'ETA en Madrit el 17 de juny de 1986.
«...Muchos enigmas envuelve también la conducta del comandante Cortina, no sólo por lo que se refiere a su actuación en los días que precedieron al 23-F y ese mismo día, sino por lo que afecta a la conducta del CESID en los meses que precedieron a esta fecha. Y es que hay cosas que no encajan, que son incomprensibles. Una de ellas, la principal, creo yo, tratándose de un servicio de información, es que no estuviesen vigilados –¿o sí lo estaban?– los pasos del teniente coronel Tejero después de la llamada Operación Galaxia; y que pasara inadvertida para el CESID toda la actividad desplegada por el mismo, y los correspondientes encuentros con Armada y Cortina. ¿No es también muy raro?...»
Processament i vida posterior[editar | editar còdic]
Va ser processat i condenat a 30 anys de presó, permaneixent inicialment en la presó militar del Castell de la Palma en Ferrol, i posteriorment en el Castell de San Fernando en Figueras i en Alcalá de Henares. En setembre de 1993 va lograr el tercer grau, eixint en llibertat condicional el 3 de decembre de 1996, va ser l'últim dels processats del 23-F en eixir de presó. Des de el 17 de setembre de 1993 ya fruïa de règim obert.
En la presó va desenrollar afició per la pintura,va escriure les seues memòries, va deprendre idiomes i cursà la carrera de Geografia e Història.
Apartat i expulsat de la Guardia Civil, no s'ha tornat a pronunciar sobre els episodis del 23-F, en la actualitat viu entre Madrit i el seu apartament en Torre del Mar. Està casat, te sis fills i dedica la major part del temps a la seua afició a la pintura. L'única senyal de vida pública fon una carta al director del diari Melilla Hui criticant l'estatut de Catalunya, en 2006.
Solidaritat Espanyola[editar | editar còdic]
En 1982, organisà des de la presó un efímer partit polític de dretes per a presentar-se a les eleccions generals, Solidaritat Espanyola, va rebre l'espales de 28.451 vots en tota Espanya.
Referències[editar | editar còdic]
1. ↑ Diari EL PAÍS. Noticies relacionades en Antonio Tejero
2. ↑ Francisco Medina 23F La Verdad, pàgines 52 i 53
3. ↑ Francisco Medina 23F La Verdad, pàgines 53
4. ↑ Santiago Segura y Julio Merino “Jaque al Rey. Los "enigmas" y las "incongruencias" del 23-F ... dos años después", Planeta, Barcelona, 1983 ISBN 84-320-5692-8. Esta pàgina 22 correspon al prolec de qui l'autor es el Tinent General Jaime Milans del Bosch
5. ↑ Gregorio Morán “Adolfo Suárez: Ambición y destino", Ed Debate; Barcelona, 2009. ISBN 84-830-6834-6. Paginas 299 i seguent.
6. ↑ Santiago Segura y Julio Merino “Jaque al Rey. Los "enigmas" y las "incongruencias" del 23-F ... dos años después", Planeta; Barcelona, 1983. ISBN 84-320-5692-8. Pàgines 84-86
7. ↑ Articul titulat El ex teniente coronel Antonio Tejero, en llibertad condicional publicat en el diari espanyol El Mundo, edicio del 4 de decembre de 1996
8. ↑ Tejero asegura que el Estatuto matará a España, 20 minutos, 23 de febrer de 2006.
9. ↑ Ministerio del Interior, Elecciones generales de 1982: Solidaridad Española (SE), 28 451 vots valids(0.14%)
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Martínez Inglés, Amadeo: 23-F: El golpe que nunca existió, 2001. ISBN 84-95440-13-X.
- Cacho, Jesús: El negocio de la libertad, 1999. ISBN 84-930481-9-4.
- Busquets, Julio; Aguilar, Miguel A., y Puche, Ignacio: El golpe: anatomía y claves del asalto al congreso, 1981 (escrito pocos días después del golpe).
- Francisco Medina: 23F, la verdad, 2006 (escrit als 25 anys del colp en els testimonis de polítics i militars participants en aquells sucesos), Plaza Janés, Barcelona 2006 ISBN 84 01-37940-7.
- Santiago Segura y Julio Merino: Jaque al Rey. Los "enigmas" y las "incongruencias" del 23-F ... dos anys despuix, Planeta, Barcelona, 1983 ISBN 84-320-5692-8. (prólogo del Teniente General Jaime Milans del Bosch.
- Joaquín Aguirre Bellver: Antes y después del golpe. El Ejército calla, Santafé, Madrid, 1981 ISBN 84 85972-00-7.
- AA.VV.: Memoria de la Transición, El País, Madrid, 1995.
- Javier Cercas: "Anatomía de un Instante" Ensayo, 2009. Premi Joan Font, al millor relat i diseccio sobre el 23 de febrer de 1981. (El golpe fueron todos)