Diferència entre les revisions de "Poblats del Nort"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|L'[[Horta de Valencia|horta dels Pobles de l'Oest]] '''Poblats del Nort''' és el districte número 17 de…») |
|||
Llínea 19: | Llínea 19: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
− | Durant el sigle XIX, el principal motor de l'economia era la producció de [[seda]], [[blat]], [[cànem]], [[fesols]] i | + | Durant el sigle XIX, el principal motor de l'economia era la producció de [[seda]], [[blat]], [[cànem]], [[Fesol|fesols]] i [[Hortalices]], aixina com l'extracció de [[pedra]] en Massarrojos, en una de les pedreres es va trobar ceràmica andalusí, que denota l'antiguetat d'esta activitat. En l'actualitat els Poblats del Nord s'enfronten a la disminució demogràfica i l'envelliment de la població, fets que fan molt menys competitiva l'economia del districte. |
Comunicacions | Comunicacions |
Revisió de 11:46 11 maig 2022
Poblats del Nort és el districte número 17 de la ciutat de Valéncia (Comunitat Valenciana). El districte el formen set poblacions, anexades a Valéncia entre els anys 1888 i 1900, que actualment tenen consideració de barris: Benifaraig, Borbotó, Carpesa, Cases de Bàrcena, Mauella i Tauladella, Massarrochos i Poble Nou. La seua població censada en l'any 2009 era de 6.563 habitants (INE). És el segon districte més extens de Valéncia, encara que un dels menys poblats, ya que es tracta d'un territori dispers i rural, a on l'horta ocupa encara la majoria del terreny.
Geografia
Els Poblats del Nort es troben assentats sobre una porció en la seua major part de graves, arenes i depòsits llimosos i argilosos, pee lo que són propicis per a l'aprofitament agrícola. Està atravessats d'oest a est pel barranc del Carraixet, el d'Andolsa i la Séquia Real de Moncada.
Història
La gran majoria dels nucleus que componen estet districte tenen el seu orige en les alqueries andalusins que es trobaven repartides per la vega del Túria, encara que s'han trobat restes romans en Carpesa. Totes estes alqueries varen ser preses durant la conquesta cristiana per Jaume I i la majoria d'elles estigueren baix el control de l'Orde del Temple i, en dissoldre's aesta, varen passar a l'Orde de Montesa. En desaparèixer els senyorius en l'any 1811 la majoria es varen convertir en municipis independents.
El districte en si mateixa va aparèixer entre els anys 1888 i 1900 en el nom de Districte de la Vega. Este procés, motivat per diferents interessos, va tindre lloc gràcies a un decret que permetia a les grans ciutats anexionar els municipis limítrofs de menys de 2.000 habitants, i que Valéncia havia començat a fer efectiu ya en la dècada de 1870. Els primers llocs a anexionar varen ser Borbotó i Carpesa en l'any 1888, i l'últim va ser Benifaraig, en 1900. En l'any 1981 va tindre lloc una reordenació dels districtes de Valéncia, dins de la qual es va canviar el nom a Poblats del Nort.
Demografia
La població del districte s'ha mantingut pràcticament estable durant tot el sigle XX i la primera dècada del sigle XXI, encara que la tendència és principalment a la baixa. La pèrdua més forta de població s'ha donat en Mauella, Tauladella, i Vistabella, ya que al ser una zona eminentment rural, ha patit fortament l'èxodo rural. L'augment més significatiu l'ha experimentat Massarrojos a partir del moment en que la conurbació en Moncada es va fer efectiva.
Política
Els Poblats del Nort depenen de l'ajuntament de Valéncia en consideració de districte. No obstant això, donada la seua condició de poblament rural, conten, d'acort en les lleis estatals i autonòmiques pertinents, en sis alcaldes de barri que s'encarreguen de velar pel bon funcionament del barri i de les relacions cíviques, signar informes administratius i elevar a l'ajuntament de la ciutat les propostes, sugeriments, denúncies i reclamacions dels veïns. Les alcaldies de barri es troben en Benifaraig, Borbotó, Carpesa, Cases de Bàrcena, Massarrojos i Poble Nou.
Economia
Durant el sigle XIX, el principal motor de l'economia era la producció de seda, blat, cànem, fesols i Hortalices, aixina com l'extracció de pedra en Massarrojos, en una de les pedreres es va trobar ceràmica andalusí, que denota l'antiguetat d'esta activitat. En l'actualitat els Poblats del Nord s'enfronten a la disminució demogràfica i l'envelliment de la població, fets que fan molt menys competitiva l'economia del districte.
Comunicacions Els Poblats del Nord són un conjunt de nuclis semiurbans connectats entre si tradicionalment per un conjunt de camins, que majoritàriament segueix existint. Les principals vies de comunicació a cos principal del districte són l'antiga N-340, avui reconvertida a la CV-300, i la CV-315. Els enclavaments dispersos es troben a prop de l'autovia V-21, encara que no són de fàcil accés.[2]
..................................................
Referències
- «Districte 18. Pobles de l'Oest». Oficina d'Estadística: Ajuntament de València. [Consulta: 17 octubre 2010].
- Santana Valls, Lluís; Amparo Arastey Galdón; Pedro Llopis Narbón; Miguel Arráiz; Pepa Monter. «Legislación sobre Alcaldías de Barrio». A: Pobles de l'Oest. Mercedes Alcañiz Moscardó (ed.). 1ª. Valencia: Ajuntament de València, 1987, p. 45.
- «Parroquia de San Jaime de Beniferri» (html) (en castellà). Ayuntamiento de Valencia. [Consulta: 15 febrer 2010].
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Poblats del Nort.