Diferència entre les revisions de "Ibn al-Labbana"
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| − | * LACHICA GARRIDO, Margarita | + | * LACHICA GARRIDO, Margarita, ''Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval'', n.º 9 (1992-1993), págs. 17-37. ISSN 0212-2480. |
* [[María Jesús Rubiera Mata|RUBIERA MATA, María Jesús]], [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/89558068292340921298068/p0000003.htm#I_26_ ''Literatura hispanoárabe''], Madrid, Mapfre, 1992. [http://www.cervantesvirtual.com/FichaObra.html?portal=0&Ref=5933 Edición digital] Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2001. | * [[María Jesús Rubiera Mata|RUBIERA MATA, María Jesús]], [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/89558068292340921298068/p0000003.htm#I_26_ ''Literatura hispanoárabe''], Madrid, Mapfre, 1992. [http://www.cervantesvirtual.com/FichaObra.html?portal=0&Ref=5933 Edición digital] Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2001. | ||
Revisió de 19:23 28 abr 2022
Abu Bakr ibn Isa al-Dani, cridat Ibn al-Labbana, va ser un poeta andalusí naixcut en Benisadevi (ara Jesús Pobre) (Taifa de Dénia) a mitan del sigle XI i fallit en la Taifa de Mallorca en l'any 1113.
Ibn al-Labbana va viajar per tot Al-Ándalus oferint els seus servicis com a poeta a distints reis de taifes. De la seua primera época data una moaxaja composta en honor del Mamún de Toledo. També va escriure panegírics dedicats als hudíes de Saragossa i al monarca Mubassir Nasr al-Dawla de Mallorca, a on va acabar els seus dies. Pero sense dubte ha passat a l'història per formar part de l'Acadèmia de poetes de la cort del Mutámid de Sevilla, de la que només eren membres els lírics que havien superat unes difícils proves de destrea en l'art poètic. En Sevilla va coincidir en Abenamar i Abenzaidún, dos dels millors poetes de l'época. S'ha elogiat la fidelitat de Ibn al-Labbana per a en el poeta rei de Sevilla, puix li va acompanyar a l'exili en la presó d'Agmat (pròxima a Marrakech) fins a la mort del Mutámid en l'any 1090.
Va compondre harges en romanç valencià que diuen: yâ qoragonî ke keres bon amar, mio al-furâr....
La seua més célebre composició poètica és la Casida en la que expressa el dolor per la partida de la cort taifal del Mutámid de Sevilla des del port de Triana al desterro despuix de la conquista almorávide de la ciutat.
Vore també
Referències
- LACHICA GARRIDO, Margarita, Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, n.º 9 (1992-1993), págs. 17-37. ISSN 0212-2480.
- RUBIERA MATA, María Jesús, Literatura hispanoárabe, Madrid, Mapfre, 1992. Edición digital Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2001.