Diferència entre les revisions de "Thesaurus Puerilis"
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 14: | Llínea 14: | ||
* No hi ha dubte que Onofre havia escoltat en Valéncia frases com "hora y mija", "estufes o llochs pera suar", "lo cochero de dos cavalls", i no dubtà en incorporarles al ''Thesaurus'' en el major respecte. | * No hi ha dubte que Onofre havia escoltat en Valéncia frases com "hora y mija", "estufes o llochs pera suar", "lo cochero de dos cavalls", i no dubtà en incorporarles al ''Thesaurus'' en el major respecte. | ||
+ | |||
+ | * Per lo tant, a finals del XVI la [[llengua valenciana]] era respectada per polítics valencians, llatinistes catalans i gramàtics castellans; no existia un complex d'inferioritat com el que tenim en l'actualitat. |
Revisió de 17:17 20 abr 2022
Thesaurus Puerilis és el títul d'un llibre de l'autor català Onofre Pou que fon un religiós i escritor dels sigles XVI i XVII.
El Thesaurus Puerilis és un vocabulari-diccionari trillingüe en valencià, català i llatí que fon publicat en la ciutat de Valéncia per Pedro de Huete en l'any 1575, també existixen atres edicions, en Barcelona (dels anys 1580 i 1600) i en Perpinyà de l'any (1591).
L'investigador alacantí Ricart Garcia Moya diu sobre el llibre:
- En el lèxic valencià del Thesaurus -que Onofre escoltava als seus companyers de l'Universitat de Valéncia- podem saber cóm parlaven i escrivien els nostres antepassats en 1575.
- En l'edició barcelonesa de l'any 1580 a penes es modifica el text, encara que escriu que està en llengua "Cathalana i Valenciana" quan en la primera va posar "Valenciana i Cathalana". També canvia algún acabament, pero la permanència del valencià és notable.
- La finalitat d'Onofre no era unificar les llengües, puix respectava la dualitat de vocables per a un mateix concepte: "otonyo, tardor"; "safanoria, pastanaga"; "arena, sorra"; "ballena, balena".
- També està l'adverbi "hui" en valencià i català, "huy" i "*vuy", respectivament. La corrupció "avui" no havia naixcut encara.
- No hi ha dubte que Onofre havia escoltat en Valéncia frases com "hora y mija", "estufes o llochs pera suar", "lo cochero de dos cavalls", i no dubtà en incorporarles al Thesaurus en el major respecte.
- Per lo tant, a finals del XVI la llengua valenciana era respectada per polítics valencians, llatinistes catalans i gramàtics castellans; no existia un complex d'inferioritat com el que tenim en l'actualitat.