Diferència entre les revisions de "Francesc Eiximenis"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(→Cites) |
(→Cites) |
||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
* Cita publicada en la Revista Renou: | * Cita publicada en la Revista Renou: | ||
| − | {{Cita|No cap dubte. Si el mestre [[Antoni Canals]] oponia la [[llengua valenciana]] a la catalana en la seua obra [[Valeri Màxim|Valeri Maxim]] i el mestre Eiximenis les opon igualment en els seus escrits, serà perque estos escritors excelents, per la purea i elegància del seu llenguage i de fama mundial, sabien i entenien que la llengua valenciana no era la catalana i volien conservar la personalitat pròpia de cada una d'elles dos.|[[Revista Renou]] (nº 78, març 2014), editada per l'[[Cardona Vives|associació Cardona Vives de Castelló}} | + | {{Cita|No cap dubte. Si el mestre [[Antoni Canals]] oponia la [[llengua valenciana]] a la catalana en la seua obra [[Valeri Màxim|Valeri Maxim]] i el mestre Eiximenis les opon igualment en els seus escrits, serà perque estos escritors excelents, per la purea i elegància del seu llenguage i de fama mundial, sabien i entenien que la llengua valenciana no era la catalana i volien conservar la personalitat pròpia de cada una d'elles dos.|[[Revista Renou]] (nº 78, març 2014), editada per l'[[Cardona Vives|associació Cardona Vives de Castelló]]}} |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 11:48 20 març 2022
| Francesc Eiximenis | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Corona d'Aragó | ||
| Ocupació: | Religiós i escritor | ||
| Naiximent: | 1330 | ||
| Lloc de naiximent: | Girona, Corona d'Aragó | ||
| Defunció: | 23 d'abril de 1409 | ||
| Lloc de defunció: | Perpinyà, Corona d'Aragó | ||
Francesc Eiximenis (Girona, 1330 - Perpinyà, 23 d'abril de 1409) fon un escritor franciscà de la Corona d'Aragó.
Biografia
Frances Eiximenis fon traductor, escritor i mestre en Sacra Teologia. Possiblement un dels autors catalans migevals més llegits, copiats, publicats i traduïts, es pot afirmar que tant en l'àmbit lliterari com en l'àmbit polític, va tindre molta influència. Entre els seus llectors podem trobar a importants personalitats de la seua época, com per eixemple als reis de la Corona d'Aragó Pere el Cerimoniós, Joan I el Caçador i Martí I l'Humà, o la reina María de Lluna (dòna de Martí l'Humà), i al Papa d'Avinyó Benedicte XIII.
Francesc Eiximenis passà part de la seua vida en la ciutat de Valéncia. Fon contemporàneu de Sant Vicent Ferrer.
Cites
- Transcripció de La trenta e dues, alabança a Valéncia del llibre Regiment de la Cosa Publica (edició valenciana de l'any 1499), del franciscà Francesc Eiximenis, sobre les arrels [raïls] de la Llengua Valenciana, se pot llegir:
... aquesta terra ha llenguatge compost de diverses llengües que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millo li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables del altres, he ha presos los millors...
- Francesc Eiximenis en el final del Art del Ben Morir, diu:
... del meu pobre entendre en llengua valenciana...
- Cita publicada en el llibre titulat Antes y después de la conquista de Valencia de Francisco Lliso i Genovés (Valéncia, 1991).
A Francisco Eiximenis le debemos los valencianos la claridad en su referencia a la lengua valenciana, valedero para todos los tiempos pasados y actuales: "De todas las hablas que han pasado por estas tierras la lengua valenciana se ha quedado con lo mejor de cada una de ellas"
- Cita publicada en la Revista Renou:
No cap dubte. Si el mestre Antoni Canals oponia la llengua valenciana a la catalana en la seua obra Valeri Maxim i el mestre Eiximenis les opon igualment en els seus escrits, serà perque estos escritors excelents, per la purea i elegància del seu llenguage i de fama mundial, sabien i entenien que la llengua valenciana no era la catalana i volien conservar la personalitat pròpia de cada una d'elles dos.
Revista Renou (nº 78, març 2014), editada per l'associació Cardona Vives de Castelló