Diferència entre les revisions de "Crònica anglosaxona"
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Peterborough.Chronicle.firstpage.jpg|thumb|right|240px|<small><center>Primera pàgina del manuscrit de Peterborough.</center></small>]] | [[Archiu:Peterborough.Chronicle.firstpage.jpg|thumb|right|240px|<small><center>Primera pàgina del manuscrit de Peterborough.</center></small>]] | ||
− | La '''''Crònica anglosaxona''''' és una colecció d'anals que narren l'història dels [[anglosaxons]] i la colonisació de [[Britània]]. Gran part de l'informació que conté procedix de la tradició oral i es considera poc fiable. No obstant, la crònica és l'única font d'informació supervivent que es dispon de l'época. Sobreviuen, en part o complets, nou dels manuscrits, encara que no tots ells són d'igual valor històric, i cap d'ells és la versió original. El més vell sembla que es va començar cap al final del regnat d'Alfredo, mentres que el més recent es va escriure en l'Abadia de [[Peterborough]] despuix d'un fòc en el monasteri, en 1116. Casi tot el material de la crònica està en forma d'anals, per anys; els més antics estan datats en l'any 60 a. C., i el material històric seguix fins a l'any en el que es va escriure la crònica, punt en el que comencen els registres contemporàneus. Estos manuscrits es coneixen conjuntament com la Crònica Anglosaxona. La Crònica no carix de parcialitat: hi ha ocasions en les que la comparació en atres fonts medievals revela que els escrigues que les varen elaborar varen ometre successos o varen contar versions de les històries solament des d'un punt de vista; també hi ha parts que es contradiuen unes en unes atres. No obstant, presa en el seu conjunt, la crònica és la font històrica principal del periodo que va entre l'eixida dels [[ | + | La '''''Crònica anglosaxona''''' és una colecció d'anals que narren l'història dels [[anglosaxons]] i la colonisació de [[Britània]]. Gran part de l'informació que conté procedix de la tradició oral i es considera poc fiable. No obstant, la crònica és l'única font d'informació supervivent que es dispon de l'época. Sobreviuen, en part o complets, nou dels manuscrits, encara que no tots ells són d'igual valor històric, i cap d'ells és la versió original. El més vell sembla que es va començar cap al final del regnat d'Alfredo, mentres que el més recent es va escriure en l'Abadia de [[Peterborough]] despuix d'un fòc en el monasteri, en l'any [[1116]]. Casi tot el material de la crònica està en forma d'anals, per anys; els més antics estan datats en l'any 60 a. C., i el material històric seguix fins a l'any en el que es va escriure la crònica, punt en el que comencen els registres contemporàneus. Estos manuscrits es coneixen conjuntament com la Crònica Anglosaxona. La Crònica no carix de parcialitat: hi ha ocasions en les que la comparació en atres fonts medievals revela que els escrigues que les varen elaborar varen ometre successos o varen contar versions de les històries solament des d'un punt de vista; també hi ha parts que es contradiuen unes en unes atres. No obstant, presa en el seu conjunt, la crònica és la font històrica principal del periodo que va entre l'eixida dels [[Britania (província romana)|romans]] i la [[conquista normanda d'Anglaterra|conquista normanda]]. Gran part de l'informació oferida en la Crònica no està registrada en cap atre lloc. Ademés, els manuscrits són fonts importants de l'història de la llengua anglesa; en particular, el text de Peterborough és un dels primers eixemples existents del [[anglés mig]]. |
Sèt dels nou manuscrits i fragments supervivents es troben hui en la [[Biblioteca Britànica]]. Els dos restants estan en la [[Biblioteca Bodleiana]] i en la biblioteca del [[Corpus Christi College, Cambridge]]. | Sèt dels nou manuscrits i fragments supervivents es troben hui en la [[Biblioteca Britànica]]. Els dos restants estan en la [[Biblioteca Bodleiana]] i en la biblioteca del [[Corpus Christi College, Cambridge]]. | ||
Llínea 9: | Llínea 9: | ||
Despuix de recopilar la crònica original es varen fer i varen distribuir còpies en varis monasteris. Es varen fer còpies adicionals per a una major distribució o per a reemplaçar els manuscrits perduts, i algunes d'elles es varen actualisar independentment. Algunes d'estes còpies tardanes són les que han sobrevixcut. | Despuix de recopilar la crònica original es varen fer i varen distribuir còpies en varis monasteris. Es varen fer còpies adicionals per a una major distribució o per a reemplaçar els manuscrits perduts, i algunes d'elles es varen actualisar independentment. Algunes d'estes còpies tardanes són les que han sobrevixcut. | ||
− | El manuscrit més antic existent, la Crònica de [[Winchester]], va ser escrita per un sol escriga fins a l'any [[891]]. L'escriga va posar el número de l'any, DCCCXCII, en el marge de la llínea següent; el material adicional va ser escrit per uns atres escrigues. Açò sembla datar la composició de la crònica en un punt no posterior a 892; el fet de que el Bisbe [[Asser]] usara una versió de la crònica en el seu llibre ''Vida del rei Alfredo'', que se sap que va ser escrit en 893, proporciona més evidència al respecte. Se sap que el manuscrit de Winchester és una còpia d'una còpia de l'original de la Crònica; per tant, no hi ha proves de que la Crònica es recopilara en Winchester. També és difícil fixar la data de composició, pero es pensa que les cròniques varen ser compostes durant el regnat de [[Alfret el Gran]] ( | + | El manuscrit més antic existent, la Crònica de [[Winchester]], va ser escrita per un sol escriga fins a l'any [[891]]. L'escriga va posar el número de l'any, DCCCXCII, en el marge de la llínea següent; el material adicional va ser escrit per uns atres escrigues. Açò sembla datar la composició de la crònica en un punt no posterior a 892; el fet de que el Bisbe [[Asser]] usara una versió de la crònica en el seu llibre ''Vida del rei Alfredo'', que se sap que va ser escrit en 893, proporciona més evidència al respecte. Se sap que el manuscrit de Winchester és una còpia d'una còpia de l'original de la Crònica; per tant, no hi ha proves de que la Crònica es recopilara en Winchester. També és difícil fixar la data de composició, pero es pensa que les cròniques varen ser compostes durant el regnat de [[Alfret el Gran]] ([[871]]–[[899]]). Alfredo va intentar deliberadament reviure l'aprenentage i la cultura durant el seu regnat, i va fomentar l'us de l'anglés com a llenguage escrit. La pròpia Crònica, ademés de la distribució de còpies a atres centres d'aprenentage, va poder ser una conseqüència dels canvis introduïts per Alfret. |
Hi ha nou manuscrits supervivents, dels quals huit estan escrits en la seua totalitat en [[anglés antic]] (també conegut com «[[anglosaxó]]»), mentres que el nové està en anglés antic en una traducció al [[llatí]] de cada anal. Un (la [[Crònica de Peterborough]]) conté també [[anglés mig]] primitiu. El més vell (Corp. Chris. MS 173) es coneix com a Crònica de Winchester, o Crònica de Parker, per [[Matthew Parker]], un [[Arquebisbe de Canterbury]] que va anar el seu propietari. Sis dels manuscrits es varen imprimir en una edició de [[any 1861|1861]] de B. Thorpe, en el text dispost en columnes etiquetades de la A a la F. Esta nomenclatura és d'us comú i es detalla avall. Seguint esta convenció, atres tres manuscrits adicionals se solen cridar [G], [H] i [I]. | Hi ha nou manuscrits supervivents, dels quals huit estan escrits en la seua totalitat en [[anglés antic]] (també conegut com «[[anglosaxó]]»), mentres que el nové està en anglés antic en una traducció al [[llatí]] de cada anal. Un (la [[Crònica de Peterborough]]) conté també [[anglés mig]] primitiu. El més vell (Corp. Chris. MS 173) es coneix com a Crònica de Winchester, o Crònica de Parker, per [[Matthew Parker]], un [[Arquebisbe de Canterbury]] que va anar el seu propietari. Sis dels manuscrits es varen imprimir en una edició de [[any 1861|1861]] de B. Thorpe, en el text dispost en columnes etiquetades de la A a la F. Esta nomenclatura és d'us comú i es detalla avall. Seguint esta convenció, atres tres manuscrits adicionals se solen cridar [G], [H] i [I]. |
Revisió de 10:42 14 març 2022
La Crònica anglosaxona és una colecció d'anals que narren l'història dels anglosaxons i la colonisació de Britània. Gran part de l'informació que conté procedix de la tradició oral i es considera poc fiable. No obstant, la crònica és l'única font d'informació supervivent que es dispon de l'época. Sobreviuen, en part o complets, nou dels manuscrits, encara que no tots ells són d'igual valor històric, i cap d'ells és la versió original. El més vell sembla que es va començar cap al final del regnat d'Alfredo, mentres que el més recent es va escriure en l'Abadia de Peterborough despuix d'un fòc en el monasteri, en l'any 1116. Casi tot el material de la crònica està en forma d'anals, per anys; els més antics estan datats en l'any 60 a. C., i el material històric seguix fins a l'any en el que es va escriure la crònica, punt en el que comencen els registres contemporàneus. Estos manuscrits es coneixen conjuntament com la Crònica Anglosaxona. La Crònica no carix de parcialitat: hi ha ocasions en les que la comparació en atres fonts medievals revela que els escrigues que les varen elaborar varen ometre successos o varen contar versions de les històries solament des d'un punt de vista; també hi ha parts que es contradiuen unes en unes atres. No obstant, presa en el seu conjunt, la crònica és la font històrica principal del periodo que va entre l'eixida dels romans i la conquista normanda. Gran part de l'informació oferida en la Crònica no està registrada en cap atre lloc. Ademés, els manuscrits són fonts importants de l'història de la llengua anglesa; en particular, el text de Peterborough és un dels primers eixemples existents del anglés mig.
Sèt dels nou manuscrits i fragments supervivents es troben hui en la Biblioteca Britànica. Els dos restants estan en la Biblioteca Bodleiana i en la biblioteca del Corpus Christi College, Cambridge.
Composició
Les Crònica Anglosaxona no és un document individual, sino un conjunt de texts relacionats. Tots els manuscrits que han aplegat fins a nosatres són còpies, per #lo que no se sap en certea quàn o a on es va compondre la primera versió de la Crònica. Hi ha un acort general en que la versió original es va escriure a finals del sigle IX, provablement a principis de la década del 890, a mans d'un escriga de Wessex.
Despuix de recopilar la crònica original es varen fer i varen distribuir còpies en varis monasteris. Es varen fer còpies adicionals per a una major distribució o per a reemplaçar els manuscrits perduts, i algunes d'elles es varen actualisar independentment. Algunes d'estes còpies tardanes són les que han sobrevixcut.
El manuscrit més antic existent, la Crònica de Winchester, va ser escrita per un sol escriga fins a l'any 891. L'escriga va posar el número de l'any, DCCCXCII, en el marge de la llínea següent; el material adicional va ser escrit per uns atres escrigues. Açò sembla datar la composició de la crònica en un punt no posterior a 892; el fet de que el Bisbe Asser usara una versió de la crònica en el seu llibre Vida del rei Alfredo, que se sap que va ser escrit en 893, proporciona més evidència al respecte. Se sap que el manuscrit de Winchester és una còpia d'una còpia de l'original de la Crònica; per tant, no hi ha proves de que la Crònica es recopilara en Winchester. També és difícil fixar la data de composició, pero es pensa que les cròniques varen ser compostes durant el regnat de Alfret el Gran (871–899). Alfredo va intentar deliberadament reviure l'aprenentage i la cultura durant el seu regnat, i va fomentar l'us de l'anglés com a llenguage escrit. La pròpia Crònica, ademés de la distribució de còpies a atres centres d'aprenentage, va poder ser una conseqüència dels canvis introduïts per Alfret.
Hi ha nou manuscrits supervivents, dels quals huit estan escrits en la seua totalitat en anglés antic (també conegut com «anglosaxó»), mentres que el nové està en anglés antic en una traducció al llatí de cada anal. Un (la Crònica de Peterborough) conté també anglés mig primitiu. El més vell (Corp. Chris. MS 173) es coneix com a Crònica de Winchester, o Crònica de Parker, per Matthew Parker, un Arquebisbe de Canterbury que va anar el seu propietari. Sis dels manuscrits es varen imprimir en una edició de 1861 de B. Thorpe, en el text dispost en columnes etiquetades de la A a la F. Esta nomenclatura és d'us comú i es detalla avall. Seguint esta convenció, atres tres manuscrits adicionals se solen cridar [G], [H] i [I].
Bibliografia
Enllaços externs
- a Crònica Anglosaxona en el Proyecte Gutenberg - Còpia de domini públic
- Anglo-Saxon Chronicle Texts originals transcrits
- Text original transcrit
- Traducció a l'anglés